On són els empresaris? Pot semblar una pregunta poc oportuna o una mica xocant després que el Govern de la Generalitat hagi decretat la situació d'emergència per sequera en el sistema Ter-Llobregat posant de manifest la inacció de la classe política durant l'última dècada. La interpel·lació ve arran de les últimes informacions sobre l'enfonsament de la productivitat i dels motius que hi ha darrere.

Que el rendiment de l'economia espanyola està per sota dels països del nostre entorn (els més avançats de la UE i de l'OCDE) no és notícia, fa anys que estem així. Sí que ho és conèixer-ne els detalls. Un recent estudi de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) calcula que el retrocés de la productivitat en el que portem de segle és del 7,3%, mentre que a Alemanya ha crescut un 11,8% i als Estats Units un 15,5%.

La productivitat és importantíssima per a la prosperitat i el benestar d'una societat, en termes de renda. De forma senzilla es podria dir que és la quantitat de productes (output) que és capaç de generar una economia amb uns recursos determinats (inputs): si amb els mateixos recursos es genera més producció, la productivitat creix, aquesta economia és més eficient. També ho és si aquesta economia dota de més recursos al seu sistema de producció i la quantitat de productes creix més que proporcionalment. Com es fa això? Amb més inversió o amb més coneixement.

Efectivament, una de les claus de la productivitat rau en la qualitat del capital humà (formació, educació, capacitació). Els treballadors amb un nivell educatiu més alt i tècnicament més qualificats solen ser més productius. Segons un estudi del Banc d'Espanya recollit en un article de CaixaBank Research, existeix un dèficit significatiu en el nivell de formació i dels empresaris espanyols en relació amb l'eurozona.

La mida empresarial és un altre dels factors que s'apunta com a determinant per a la bretxa de productivitat. Les grans empreses tenen més capacitat i més propensió a invertir en millores productives i en actius intangibles, com ara models de gestió, programari, disseny, recerca i desenvolupament... I a Espanya anem magres, avancem en la convergència amb Europa, però continuem estant per sota: la despesa en R+D el 2022 va ser d'un 1,44% del PIB, molt allunyat de la despesa mitjana de la UE, que va ser del 2,23%. La posició d'Espanya no es correspon amb el seu potencial econòmic, adverteix l'European Innovation Scoreboard 2023, l'informe de referència, que resumeix Cotec. De fet, hi ha tres països amb menor renda per càpita (Estònia, Eslovènia i República Txeca) que obtenen una puntuació més gran en el rànquing pel seu esforç en innovació. Els tres indicadors (n'hi ha 32) en els quals Espanya rep pitjor puntuació són ocupació en empreses innovadores (60% per sota de la mitjana), innovacions en procés en pimes (58%) i despesa en I+D al sector empresarial (48%).

En les dades de comptabilitat nacional de l'INE es pot observar com des de 1995 l'excedent brut d'explotació (beneficis) se n'ha anat canalitzant cap a activitats financeres i immobiliàries

L'últim informe de conjuntura de la Cambra de Barcelona —la segona gran novetat—, presentat el mateix dia que es decretava l'emergència per sequera, furga una mica més i apunta un culpable: la inversió. En diversos fronts: primer, la inversió total en percentatge de PIB tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya se situa per sota de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica) des de 2010. Segon, la inversió productiva (en maquinària i béns d'equipament i en propietat intel·lectual) per ocupat és clarament inferior a la dels països de referència, la qual cosa dificulta l'avanç de la productivitat, segons el gabinet d'estudis de la Cambra. Tercer, l'escassa inversió en béns d'equipament no és conseqüència de la Gran Recessió de 2008, sinó que es percep des de 2005. I quart, en el que portem de segle, el gap entre Espanya i la UE-5 en inversió en béns d'equipament ha augmentat.

Els beneficis de les empreses s'han recuperat des de la pandèmia, però la inversió està tardant a enlairar-se, encara que segons a quins sectors. Com deixa entreveure l'informe de la Cambra, el patró de creixement de l'economia espanyola reflecteix una excessiva acumulació d'actius immobiliaris durant el boom per part de les empreses. Si fem un cop d'ull a les dades de comptabilitat nacional de l'INE es pot observar com des de 1995 l'excedent brut d'explotació (beneficis) s'ha anat canalitzant cap a activitats financeres i immobiliàries a la recerca probablement d'una font de beneficis ràpids a què destinar les plusvàlues obtingudes després de vendre fàbriques i negocis, com es lamentava fa algun temps Quim González Muntadas, col·laborador d'ON ECONOMIA. La Fundació BBVA i l'Ivie tampoc en tenen cap dubte: "especialment en l'etapa que transcorre entre 1995 i 2007, la inversió residencial i en altres construccions es va guiar més pels guanys de capital esperats a curt termini, impulsats per les alces de preus dels immobles durant el cicle expansiu, que per la productivitat que podrien oferir a mitjà termini els esmentats capitals si fossin plenament utilitzats".

S'entén millor ara el motiu de la pregunta inicial, oi?