D’on venen els unicorns?

- Esteve Almirall
- Barcelona. Dijous, 20 de març de 2025. 05:30
- Temps de lectura: 2 minuts
Els unicorns no són només aquells animals mítics amb forma de cavall i plens de llum; també són startups que assoleixen una capitalització igual o superior a 1.000 milions de dòlars.
Us preguntareu per què són importants, més enllà de la curiositat de la xifra que els fa extraordinàries. Si observem l’economia europea i la comparem amb l’americana, veurem que la productivitat, el grau de digitalització de les empreses i la introducció de noves tecnologies són similars en una gran majoria d’empreses. No obstant això, quan analitzem l’economia en conjunt, les diferències són notables i cada cop més accentuades. Per què existeix aquesta aparent contradicció? La clau de la diferència és el sector digital, que a Europa és gairebé inexistent.
Els unicorns americans provenen de les millors empreses tecnològiques, de les millors universitats i de les forces armades israelianes
Si analitzem les empreses capdavanteres de totes dues economies, veurem que a Europa han canviat molt poc en les darreres dècades, mentre que als Estats Units han emergit gegants com Google, Meta, Amazon, Apple o Nvidia. Aquestes empreses, fa unes dècades, o bé no existien o bé eren insignificants. El dinamisme del sector digital i l’ecosistema emprenedor expliquen la divergència entre les dues ribes de l’Atlàntic.
Aquesta diferència es manifesta plenament en la generació d’unicorns. Moltes startups fracassaran o no arribaran enlloc, però algunes renovaran l’economia i convertiran regions senceres en bressols de la nova economia. Aquestes són les startups que marquen la diferència.
Però, d’on venen els unicorns?
Aquesta és una pregunta fonamental, ja que aquestes empreses poden determinar la prosperitat o la decadència d’una economia. Un recent estudi de Stanford GSB Venture Capital intenta aportar llum sobre aquest fenomen.
Els resultats són reveladors i trenquen amb la idea romàntica del self-made entrepreneur i del dropout que esdevé milionari. No, el típic fundador d’un unicorn no s’assembla massa a Jensen Huang (Nvidia), que rentava plats a Denny’s, ni a Steve Jobs, que dormia als passadissos de la universitat, ni a Bill Gates, que va abandonar els estudis. Més aviat passa tot el contrari.
Els unicorns americans provenen de les millors empreses tecnològiques, de les millors universitats i de les forces armades israelianes (IDF). Segons l’estudi, en una mostra de 1.100 startups amb Venture Capital americà (1997-2021), els llocs d’origen dels fundadors d’unicorns són:
- Google: 96 fundadors
- Microsoft: 64 fundadors
- Stanford: 43 fundadors
- Forces armades d’Israel (IDF): 42 fundadors
- IBM: 40 fundadors
- MIT: 37 fundadors

També es desmunta un altre mite: la idea que molts fundadors provenen del management. La realitat és que les posicions més habituals dels fundadors d’unicorns són: científic, R&D, tecnòleg, enginyer de programari, CTO (Chief Technology Officer) i desenvolupador de software. Tot i això, el segon perfil més comú és el de CEO.

Un tercer mite a desmentir és el de l’emprenedor en sèrie. Molts creuen que els fundadors d’unicorns han creat diverses empreses abans d’aconseguir l'èxit, però la realitat és diferent: la majoria és la seva primera empresa. Només una petita part havia creat una o dues empreses prèviament, i encara menys tres o més.

Aquests resultats són fonamentals per redefinir les estratègies d’innovació a Europa. Si volem generar unicorns tecnològics i revertir el dèficit de productivitat que amenaça Europa amb la pèrdua de rellevància econòmica, cal estructurar les polítiques d’innovació. Ara mateix, la captura de valor global està en mans dels Estats Units i la Xina.
Les empreses i universitats 'top' generen els unicorns que marquen la diferència, fet totalment oposat al "cafè per a tothom" europeu
Les dades són clares: les empreses i universitats top generen els unicorns que marquen la diferència. Aquest fet és totalment oposat a l’estratègia de "cafè per a tothom" que predomina en les polítiques científiques i d'innovació a Europa. Situar-se a la cua de la distribució no generarà els unicorns que podrien transformar la nostra economia.
Europa té una decisió a prendre: seguir deixant el lideratge tecnològic en mans dels altres o apostar fermament per la creació d’un ecosistema capaç de generar els futurs unicorns.