Dijous passat vam saber que el Banc Central Europeu (BCE) “no s’oposa” a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Les paraules són importants. “No s’oposa” és exactament la terminologia que va utilitzar, mentre que el BBVA va celebrar que li donés “llum verd” a la compra. ON ECONOMIA va titular “supera el tràmit” perquè era això, un tràmit. És cert que l’opa ha de passar molts processos, rebre moltes aprovacions i totes poden ser considerades tràmits, però n’hi ha d’importants, que poden decantar la balança, i n’hi ha de menys importants, d’aquells als que ens referim com “un tràmit” i hi podríem afegir un “simple” davant de “tràmit”, per denotar que no hi havia dificultat en aquell procés.

El BCE era un simple tràmit perquè no analitzava el fons de l’operació sinó aspectes formals i de solvència del comprador, com es va apressar a matisar el Sabadell dijous després del comunicat del BBVA. En cap moment des del llançament de l’opa, fa més de quatre mesos, ningú ha pensat que el Banc Central Europeu pogués ser un escull per l’operació, perquè no és la seva tasca tenir cura de la competència a nivell d’un país –el gran tema de debat al voltant de la potencial fusió–. En realitat, al BCE el que l’interessa és que hi hagi bancs més grans als països de l’euro, sempre que siguin també més solvents, perquè puguin competir amb els grans bancs mundials en millors condicions. Per tant, ja els hi deu anar bé, però tampoc han aprovat l’operació, no havien de fer-ho, simplement l’han deixat passar sense oposar-s'hi.

El següent pas, en el calendari formal de l’opa, és el de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Spoiler: tampoc s’hi oposarà. És un altre simple tràmit. La CNMV sí que hi ha de posar el segell d’aprovat, i és important, però el seu anàlisi tampoc entra en el fons de si l’opa és bona o dolenta per a la competència, els estalviadors, els hipotecats, les empreses, el sistema bancari i molt menys la societat i el teixit productiu catalans. Es tracta del regulador borsari, pel que la seva tasca és vetllar pels accionistes, de manera que analitzarà que formalment està ben presentada i com a molt si el preu és just.

La "no oposició" del BCE a l'opa del BBVA sobre el Sabadell era un simple tràmit; cal esperar a la CNMC i, sobretot, al govern espanyol

L’informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sí que és quelcom més que un tràmit perquè és qui entrarà a analitzar la concentració bancària i pèrdua de competència. El tema és que no pot aturar l’opa. Com a molt, pot condicionar-la, si imposa requisits que suposin perdre negoci o mantenir estructura i incrementar costos. És d’un altre sector, però IAG, propietari d’Iberia i Vueling, va acabar desistint de la compra d’Air Europa, després d’anys de negociacions, per les imposicions de les autoritats de competència respecte a la cessió de rutes. Iberia volia liquidar un rival –compartien moltes rutes– i quedar-se el seu mercat, però els organismes europeus que vetllen per la competència no ho van deixar passar.

Podria passar-li el mateix al BBVA? Sembla difícil, però no es pot descartar que hi hagi condicions. La presidenta de la CNMC, Cani Fernández, ha dit públicament que analitzarà la fusió en els mateixos termes que les anteriors fusions i ha advertit que menys bancs no vol dir necessàriament menys competència. Males notícies per al Sabadell i el teixit productiu català, especialment les pimes, que tenen el banc que presideix Josep Oliu com una de les seves entitats preferides.

En la fusió de CaixaBank i Bankia es va considerar que una concentració que no arribés al 30% a cap regió no era nociva per a la competència, i si superava aquest percentatge, tampoc ho era si hi havia tres bancs competint amb posicions fortes. El BBVA i el Sabadell no superarien el 30% del mercat en cap comunitat autònoma ni mercat, mentre que si s’analitza per províncies, hi hauria algun cas, però sempre estaria competint amb uns altres dos bancs ben situats. Això apuntaria a que la CNMC té poc marge.

Cal veure si Sánchez s'oposava fa uns mesos a l'opa per la proximitat de les eleccions catalanes o per convenciment

La clau la té Pedro Sánchez, i també les necessitats polítiques que tingui i com apretin els partits catalans. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha dit i repetit que el govern espanyol és el que té l’última paraula. Però no de l’opa, sinó de la fusió: pot vetar-la. És a dir que el BBVA pot fer l’opa, quedar-se amb la majoria del Sabadell, però no integrar-lo. A la pràctica el que suposaria és que li incrementaria els costos, però podria reduir estructura del Sabadell, centralitzar serveis i fins i tot sistemes informàtics. Tot i això, podria condicionar l’opa perquè si els accionistes del Sabadell no tenen clar que el banc resultant obtingui els beneficis previstos, pot no sortir-los a compte vendre i podria fer-la descarrilar. Una oposició formal del govern de Sánchez a la fusió obriria un escenari d’incertesa que els accionistes del Sabadell no tenen si no van a l'opa, ja que el banc està millorant resultats amb escreix i ha pujat un 60% a borsa aquest 2024.

Caldrà veure què fa Sánchez quan arribi el moment de la veritat. El nivell de declaracions en contra de l’opa ha baixat molt respecte de la primavera, però és que també ha passat el temps, i l’estiu. A la tardor i l’hivern està previst que hagi de posicionar-se ja formalment. L’informe de la CNMC serà important, li pot donar arguments, però Sánchez ha demostrat que tampoc necessita gaires crosses per tirar pel dret quan veu clar el camí. El que no sabem és si el del BBVA i el Sabadell el veia clar fa uns mesos per la proximitat de les eleccions catalanes o per convenciment. La pressió dels empresaris catalans continua, i no s’aturarà. Si continua també la dels partits catalans, aquells que necessita Sánchez –i també Salvador Illa– per tirar endavant lleis i pressupostos, ajudarà a frenar l’opa. Catalunya no es pot permetre perdre un altre banc després del daltabaix de les caixes i que totes les decisions financeres es prenguin a Madrid.