Aquests dies hem assistit incrèduls al culebrot d'OpenAI. Cinc dies d'infart, lluites de poder empresarials pròpies d'una sèrie de Netflix. Cap de nosaltres hauria imaginat el que va succeir divendres passat, quan el consell d'OpenAI va acomiadar sense gaires miraments i menys explicacions al seu carismàtic CEO, Sam Altman.

En poc més de cinc dies hem passat d'un consell acomiadant al seu CEO, al seu possible retorn, a la seva potencial incorporació a Microsoft, una carta signada per gairebé la totalitat dels 770 empleats demanant la seva reincorporació i finalment a la reorganització del consell reincorporant a Sam Altman i al seu lloctinent Greg Brockman. Com si això no fos prou, Llya Sutskever, el director de Tecnologia, que sembla que va ordir el cop d'estat, va canviar d'opinió unint-se als que demanaven la reintegració de Sam Altman com a CEO. Un thriller d'acció amb final feliç digne de les millors pel·lícules de Hollywood.

Durant tot aquest procés OpenAI estava aixecant una ronda d'inversió amb l'objectiu d'elevar la companyia dels 30 bilions (americans) de dòlars en què estava valorada, a prop de 90 bilions incloent stock options per als seus empleats i el capital necessari per finançar els costosos desenvolupaments de la nova generació d'intel·ligència artificial generativa.

Les dues primeres preguntes que ens assalten són com i per què. Com ha estat això possible i per què ha succeït.

El com té una explicació relativament senzilla, però inusual. OpenAI té una estructura de govern una mica singular on una entitat sense ànim de lucre controla la part amb ànim de lucre de l'empresa que té el retorn als seus accionistes limitat. Això es deu al fet que la missió de l'empresa és "garantir que la intel·ligència artificial –sistemes d'IA que generalment són més intel·ligents que els humans– beneficiï a tota la humanitat". Per això el consell que controla OpenAI estava controlat per reconeguts advocats d'una IA ètica al servei de la humanitat.

Aquesta estructura poc convencional ha permès que quatre persones del consell, algunes d'elles poc conegudes, posessin en escac no només al CEO més carismàtic dels darrers temps –amb permís d'Elon Musk– sinó també a gegants de la indústria com Microsoft.

El perquè el trobem també el trobem en el fet que els membres del consell són molt propers al moviment effective altruism (https://www.effectivealtruism.org/). Un moviment que advoca no només per un altruisme amb impacte real sinó per prevenir les tecnologies que puguin posar en perill a la humanitat, una referència als desenvolupaments d'intel·ligència artificial que puguin apropar-se o superar la intel·ligència humana (AGI, per les seves sigles en anglès). Òbviament, això xoca no només amb els últims desenvolupaments d'OpenAI sinó amb la forma en què aquests s'han fet públics i el seu enorme impacte mediàtic. Tot això, juntament previsiblement amb els nous desenvolupaments, ha posat en guàrdia a un consell que senzillament ha cregut que s’anava massa lluny i massa de pressa. I en certa manera tenien raó perquè Sam i Greg volen bàsicament, canviar-ho tot.

La innovació vindrà d'altres desenvolupadors que usaran aquesta tecnologia per aplicar-la a mil usos diferents i és allà on radica la creació de valor

El que sembla que va ser l'espurna que va desencadenar tota aquesta sèrie d'esdeveniments va ser el projecte Q* (Q estrella) que aconseguia ampliar les capacitats de raonament arribant a nivells de competència en matemàtiques semblants als d'un graduat en la matèria, resolent problemes singularment complexos. No obstant això, també s'ha parlat d'altres tecnologies com RAG (Generació de Recuperació Augmentada, per les sigles en anglès), que permeten augmentar les capacitats del model usant cerques contextuals i no només amb els pesos d'entrenament. De fet, hi ha un consens que els models de llenguatge tenen encara unes perspectives d'evolució àmplies tant en la seva eficiència com en les seves capacitats.

I ara, què?

La primera evidència del dia després d'OpenAI és la composició del mateix consell. A ell s'han incorporat Larry Summers, el controvertit president de la Universitat de Harvard i posteriorment secretari del Tresor amb l'administració Clinton. Summers és un economista molt poc partidari de la regulació a qui se l'assenyala d'en part culpable de la crisi financera del 2008 pel seu activisme en contra de la regulació dels derivats financers. Les seves opinions sobre els perquès de la falta de representativitat de la dona en els llocs universitaris més rellevants en ciència i tecnologia també han estat molt controvertides i han donat molt de què parlar. Un altre dels entrants al consell d'OpenAI és Bret Taylor, ex CEO de Salesforce. Bret va ser qui va integrar a Google la tecnologia de Where2 en el que avui coneixem com a Google Maps. Ha estat CTO de Facebook i Chairman de Twitter i va liderar l'adquisició de Slack per part de Salesforce.

És, com veiem, un consell molt diferent en tots els aspectes a l'anterior. Molt alineat amb les grans multinacionals del sector i amb amplis contactes amb l'administració.

Què podem esperar? Si fins ara alguns pensaven que OpenAI havia anat de pressa, probablement no hem vist res, ara anirà molt més ràpid i més orientat al negoci.

La mà de Satya Nadella i de Microsoft en el disseny d'aquesta nova organització sembla evident i òbviament trenca amb l'anterior i s'alinea amb els seus interessos.

El següent en OpenAI

Just abans que passés tot això OpenAI va anunciar la creació d'una plataforma on tercers podrien oferir GPT especialitzats, obtenint ingressos amb això. També va anunciar els assistents que oferirien no només informació sinó també realitzar accions en nom nostre.

Aquest és un pas important per a OpenAI. Així com Apple va guanyar a Nokia competint no amb el dispositiu sinó amb la plataforma basada en el valor que afegien no unes quantes sinó milions d'aplicacions, OpenAI farà ara el mateix. Bona part de la creació de valor vindrà de l'univers d'aplicacions, no només del mateix ChatGPT.

El següent vector de creixement vindrà dels nous desenvolupaments com el projecte Q* que mencionàvem i els que ja estan en marxa com els ad-ons i la connexió a internet. Sense dubte aquí veurem moltes sorpreses.

Però el tercer vector de creixement és poder el més important. Fins ara hem vist un primer grup d'innovacions, però la innovació és recombinació i usos diversos. La innovació vindrà d'altres desenvolupadors que usaran aquesta tecnologia per aplicar-la a mil usos diferents i és allà on radica la creació de valor.

Això no ha fet més que començar, i la transformació social que vindrà de la innovació, pràcticament no ha ni començat.