Fa anys havia d’explicar què és el marge brut als meus alumnes i utilitzava un exemple. Si som una empresa que manufactura i convertim matèria primera en producte acabat, el millor negoci que podem fer és robar la matèria primera, perquè llavors el cost de les vendes és zero i el marge brut és igual als ingressos per vendes. Amb els anys, l’exemple va envellir malament i vaig deixar d’utilitzar-lo. Però una notícia de fa unes setmanes m’ha fet adonar que potser l’exemple no era tan estrambòtic com podia semblar.

El 27 de desembre, The New York Times (NYT) va presentar una demanda contra OpenAI i Microsoft perquè la creadora de ChatGPT ha utilitzat milions d’articles del diari novaiorquès per entrenar el sistema d’intel·ligència artificial (IA) que comanda l’aplicació; per tant, ha fet servir sense permís i sense pagar, material protegit per drets d’autor. OpenAI seria l’empresa que converteix una matèria primera ‘robada’ en un producte acabat, les respostes en forma de prosa gairebé humana a les preguntes i peticions que li fan els seus usuaris, un producte que li permetrà generar ingressos.

L’acció judicial també s’adreça contra Microsoft perquè l’empresa ha aportat 13 bilions de dòlars al projecte ChatGPT desenvolupat per OpenAI i perquè Microsoft ha integrat el chatbot al seu buscador Bing. La demanda afirma que els acusats aprofiten la inversió del NYT en contingut per crear productes substitutius del mateix diari i ‘robar-li audiència’.

L’adveniment de la IA generativa està amenaçant el model de negoci del periodisme online, basat en la publicitat i en les subscripcions. ChatGPT i d’altres plataformes similars, alimentades amb el contingut dels mitjans digitals, estan posant en perill la generació d’ingressos per publicitat i subscripcions si el lector acaba informant-se a través de la IA i no de la premsa convencional. En la seva demanda, el diari novaiorquès expressa la seva preocupació perquè els lectors quedin satisfets amb les respostes d'un chatbot alimentat amb el contingut del diari i deixin de visitar la seva pàgina web, amb la consegüent reducció de trànsit i d’ingressos.

ChatGPT reprodueix textualment resultats d'una secció del 'The New York Times' que revisa i recomana productes, però no hi ha enllaços i el diari perd els ingressos corresponents

La demanda detalla d’altres exemples de perjudicis. El buscador de Microsoft reprodueix textualment resultats d’una secció del NYT que revisa i recomana productes. Aquesta secció mostra enllaços que condueixen els usuaris directament a la pàgina dels venedors dels productes, i cada clic a l’enllaç genera comissions per al diari. No obstant això, en la reproducció dels resultats el buscador de Microsoft elimina els enllaços als venedors, de manera que el mitjà perd els ingressos corresponents. Finalment, la reclamació judicial fa referència al dany a la reputació del The New York Times derivat de la pràctica de ChatGPT de proporcionar informació falsa i atribuir-la incorrectament al mateix diari.

El procés engegat pel NYT és jurídicament rellevant perquè ha iniciat una batalla legal sobre l’ús no autoritzat de contingut publicat per mitjans de comunicació per entrenar tecnologies d’IA, i obligarà els juristes a reconsiderar la legislació sobre propietat intel·lectual i a estudiar si cal posar límits legals a la IA generativa.

Curiosament, la demanda no reclama cap quantitat monetària. Només fa responsables les empreses demandades de danys i perjudicis que quantifica en bilions de dòlars i exigeix la destrucció dels algoritmes que han utilitzat articles del diari com a material d’entrenament. També, curiosament, la reclamació arriba després que a l’abril de l’any passat el NYT hagués mantingut converses, sense èxit, amb OpenAI i Microsoft per arribar a una solució amigable al problema de l’ús il·legal de la propietat intel·lectual del diari. O sigui, una solució consistent en un acord comercial perquè les empreses d’IA comprin i paguin —no robin— la matèria primera que consumeixen. A banda del The New York Times, d’altres mitjans han tingut converses confidencials, també sense èxit, amb plataformes d’IA per llicenciar-los el seu contingut, però l’escull sempre són el preu i les condicions de la llicència.

Cada vegada que hi ha hagut una innovació disruptiva s’ha sacsejat el tauler de joc dels drets d’autor. Ja va passar amb Spotify i anteriorment amb Napster. Malgrat això, els creadors d’aquestes plataformes d’IA s’haurien d’avenir a pagar pel contingut dels mitjans, perquè si els mitjans no poden protegir el seu contingut desapareixeran i la IA generativa no podrà entrenar-se.