A poc a poc, de forma gairebé imperceptible, els problemes de salut mental a la feina han anat creixent d'una manera exponencial i avui s'han convertit en un dels principals factors que afecten la productivitat i bona marxa de multitud d'empreses i negocis. Les xifres són d'allò més eloqüents. Segons el sistemàtic estudi d'Adecco, l'absentisme laboral s'acosta ja al 7%, que seria el percentatge d'hores de feina perdudes del total de les pactades, i segons recents estudis publicats per la mateixa associació que agrupa els directors de recursos humans (AEDRH), aproximadament el 51% dels casos d'absentisme per malaltia estarien directament relacionats amb problemes de salut mental dels treballadors. El Ministeri de Seguretat Social assenyala en les seves estadístiques que les baixes laborals per trastorns mentals s'han incrementat en un 120% en els últims cinc anys, amb una durada mitjana del temps de baixa de 108 dies.

Són xifres alarmants, però gens desconegudes i que de cap manera no suposen cap sorpresa. Estem davant d'una autèntica pandèmia de salut mental en el treball i els problemes que genera en les empreses són prou coneguts. Una recerca simple d'informació i dades relacionades amb aquesta qüestió ens mostra un catàleg ampli de recursos de tota mena i que són de màxima disponibilitat. Des d'estudis i anàlisis que mostren la realitat del problema fins a una dilatada proposta de solucions per part d'especialistes i assessors que proposen una completa gamma d'iniciatives, plans i projectes per intentar aturar el problema.

Si es coneix el problema –tenim fins a un Dia Mundial–, i pel que sembla hi ha elements per afrontar-lo, llavors, per què la taxa de treballadors que estan de baixa per problemes mentals no es redueix de forma significativa? Sobretot si resulta que, com mostra l'estudi de Forética, hi ha un altíssim percentatge d'empreses que declaren disposar de plans i estratègies per abordar els problemes de salut mental dels seus treballadors, que en l'Ibex-35 superaria al 85% dels seus membres. Què està passant?

Les xifres són alarmants, però gens desconegudes ni sorprenents. Estem davant d'una autèntica pandèmia de salut mental en el treball

Em sembla, i en això sembla que hi ha un ampli consens, que el problema s'està abordant de forma una mica antiquada, amb perspectiva obsoleta. Una perspectiva que ha estat centrada en el treballador que arrossega problemes mentals en la seva vida privada i que trasllada inevitablement a l'empresa; al treballador superdesmotivat, que només és aquí per la nòmina i que aprofita qualsevol escletxa per encadenar una baixa per depressió després d'una altra, ja que sempre és més fàcil dissimular aquesta síndrome davant del metge d'atenció primària que els símptomes d'una gastroenteritis. Està també la perspectiva de la prevenció, sobre la qual hi ha una literatura inabastable, per àmplia, i que ara per ara s'ha mostrat ineficaç, ja que no ha estat capaç de prevenir res, atès l'incessant increment de casos de malaltia mental en l'àmbit laboral.

La naturalesa dels danys mentals que pateixen bona part dels treballadors ha tingut canvis radicals. Ja no estem davant de l'empleat conflictiu o depressiu de sempre; o davant del menfotista pertinaç, permanentment cremat. Estem davant de treballadors que no són capaços d'adaptar-se al canvi tecnològic, que es veuen superats per la velocitat de vertigen a la qual canvien els fonaments de la seva feina i que no poden mantenir, enfonsats en la depressió en constatar que els seus coneixements de sempre ja no serveixen per a res; estem davant de treballadors veterans que veuen com les seves funcions són assumides per jovenets que parlen l'idioma nou de la intel·ligència artificial i que per a ells, en la cinquantena, resulta impossible comprendre; estem davant de treballadors que no poden assumir els nivells de productivitat que se'ls exigeixen; estem davant de treballadors que tenen tots els coneixements necessaris per exercir les seves funcions, però manquen de les aptituds socials i emocionals per dirigir equips; estem davant de treballadors submergits en un ambient d'inhumana competitivitat en el qual arriba un moment que es fa insofrible i es queden penjats i traumatitzats.

La salut mental dels treballadors ha d'incorporar-se com a element estratègic a la cultura corporativa, al mateix nivell que les finances o la innovació tecnològica

Són escenaris nous que en la majoria de les ocasions són invisibles per als responsables de recursos humans i que obliguen a abordar el problema des de perspectives molt diferents de les actuals. La salut mental dels treballadors ha d'incorporar-se com a element estratègic a la cultura corporativa, al mateix nivell que les finances o la innovació tecnològica. Això suposa canviar el paradigma i posar-lo en les persones i, més concretament, posar-se en mode escolta. Només escoltant a peu de fàbrica o de moqueta es poden detectar els problemes de salut mental d'un equip o d'un treballador concret. Això suposa per part dels equips de direcció canviar les formes de gestió de les relacions humanes al si de les corporacions i incorporar elements de detecció i alarma davant de situacions, aptituds o canvis en els ambients de treball abans que sigui tard.

Això suposa també posicionar cada treballador com a peça essencial de l'estratègia de salut mental de la corporació. Qualsevol treballador ha de ser capaç d'un autodiagnòstic sobre les seves pròpies claus de salut mental i ha de ser igualment capaç de fer-ho amb les persones del seu entorn proper; el que comporta ser capaços d'identificar situacions de greu deteriorament mental que perjudiquin el conjunt d'equips i organitzacions. Ningú no és més eficient en la detecció d'un cas de crisi mental en un treballador que un altre que estigui tots els dies al seu costat. La formació en salut mental es converteix en eina de màxima importància per a qualsevol corporació. Tot treballador ha de conèixer els fonaments emocionals que determinen la seva eficiència en l'acompliment de les seves funcions. Saber el que està bé i els que no ho està, conèixer les alarmes que cal atendre i quins serien els remeis bàsics per eliminar els danys en la seva salut mental. El mateix a nivell col·lectiu, d'equip. No es tracta de convertir tots en psicòlegs; sinó que, igual com qualsevol és capaç de determinar quines són les seves mancances en coneixements tècnics; hauria de ser igualment capaç de conèixer quines són les emocions que li impedeixen exercir adequadament la seva feina.

Fa anys que segueixo amb curiositat l'esdevenir d'una empresa que em crida l'atenció perquè els seus plantejaments en la gestió del seu personal són molt innovadors. El personal és el seu principal actiu i el seu talent i dedicació és la matèria primera que sustenta tot el seu negoci. Fa un parell de mesos van engegar un programa d'empoderament personal de cada treballador en assumptes com la salut física, amb idees de vida saludable, exercici físic adequat i prevenció de malalties; la salut financera, amb idees sobre com manejar el patrimoni personal i, finalment, sobre salut mental. Es va dedicar un dia a cada qüestió i en el dedicat a la salut mental, el programa incloïa tres temes bàsics. Primer, quinze formes de fer que la teva ment importi; segon, coneix tots els recursos d'assessorament extern que hi ha disponible per exercir amb bona aptitud mental en el teu dia a dia i tercer, impulsar l'aptitud mental, com enfortir la teva ment amb una cosa tan simple com la meditació. És només un exemple del compromís que té aquesta corporació per millorar i potenciar els recursos mentals i emocionals dels seus treballadors. Quelcom perfectament imitable.