Aquesta setmana vaig tenir l'honor d'impartir la conferència d'obertura del 26è Congrés AECOC de Ferreteria i Bricolatge, un sector essencial del nostre sistema econòmic. Vaig introduir-hi dos bonics animals que han estat utilitzats per la física i l'economia, respectivament. Em refereixo a la papallona i el cigne. La primera la va fer servir, entre altres científics, Antoon Lorentz, per il·lustrar la teoria del caos. El batec d'ales d'una papallona podria crear una lleugeríssima pertorbació en l'aire que, en un altre univers, sense l'esmentada papallona, podria resultar en un efecte final sobre l'atmosfera diferent. En un dels universos, aquest petit desequilibri en produiria un altre de més gran i, així, successivament, desembocant en un vendaval. En l'univers on no hi va haver batec d'ales, el clima va continuar plàcid. En resum, petits esdeveniments sense importància poden derivar en grans conseqüències.

D'altra banda, tenim el cigne, que va ser utilitzat com a paràbola per Nassim Taleb en el seu premiat assaig El cigne negre: l'impacte de l'altament improbable. L'assagista libanès descriu un esdeveniment inesperat de gran impacte socioeconòmic i que, una vegada passat el fet, es racionalitza per retrospecció (passant a semblar-nos predictible o explicable, i fent l'efecte que s'esperava que passés). Tanmateix, no és així. Els cignes solen ser blancs. Els cignes negres són pocs, inesperats, però d'elevat impacte.

La papallona i el cigne mariden bé per descriure la situació socioeconòmica actual. Quan em pregunten com penso que pot evolucionar l'economia, la veritat és que recorro als dos animals. Perquè la veritat que, almenys a Espanya, a excepció de costos de matèries primeres i inflació (ens falta per recórrer l'última milla), la majoria d'indicadors macroeconòmics estan bé. També és cert que els contractes fixos discontinus maquillen en certa manera l'ocupació, però no podem negar que hi ha més afiliats que mai i que en sectors com la construcció, hostaleria o turisme costa trobar personal.

Ara bé, fa uns anys que el que ha desestabilitzat o afectat l'economia no han estat les decisions macroeconòmiques dels primers ministres o presidents de torn dels països occidentals, inclosa Espanya. Han estat els aletejos de papallona, convertits en cignes negres: la pandèmia de la covid-19, la crisi de la cadena de subministraments, la guerra d'Ucraïna, la crisi de matèries primeres, la inflació...

I això ens porta al tercer animal, no tan delicat i refinat com la papallona i el cigne, però tan elegant i magnífic com ells: l'elefant. Però no un elefant qualsevol, sinó l'elefant a l'habitació. 

Com se sap, l'elefant a l'habitació és allò que tothom sap que hi és, però ningú no en reconeix la presència obertament perquè ho pot espatllar tot.

I l'elefant va aparèixer durant la meva intervenció a l'AECOC durant el torn de preguntes i respostes, perquè en la meva introducció vaig fer un petit comentari per veure si els assistents donaven a l'elefant la importància que calia donar-li. Quan hi ha un elefant en una habitació, no es pot mirar a cap altra banda, i els directius presents, amb valentia i determinació, em van demanar que parlés de l'elefant.

L'elefant Trump deixarà de donar suport a Ucraïna, la qual cosa situarà la UE al límit de l'abisme econòmic, i prendrà decisions contundents en comerç per protegir la seva indústria

L'elefant a l'habitació es diu Donald. Té nom d'ànec, que seria el quart animal, però no és un palmípede. És un elefant i el seu cognom és Trump. En efecte, Donald Trump és l'elefant a l'habitació del gran edifici que és la Unió Europea. La pregunta va ser: com es veurà afectada Europa si guanya Trump les pròximes eleccions a la presidència nord-americana?

Actuarà molt de pressa, perquè ja va aprendre en la seva primera legislatura que el que no faci els primers sis mesos, després es complica molt més. I actuarà en tres fronts: (1) deixarà de donar suport a Ucraïna tant econòmicament com militarment, la qual cosa situarà la UE al límit de l'abisme econòmic. O Europa duplica el seu pressupost militar, cosa que afectarà la demanda interna per la part del sector públic, o prova de firmar la pau amb Rússia. Si això segon no arriba, podem assistir a una gran frenada econòmica. I no vull ni pensar en l'impacte si Trump realment porta a terme la seva idea de sortir de l'OTAN.

En segon lloc (2), Trump prendrà decisions contundents en matèria de comerç internacional per protegir i dinamitzar la seva indústria, especialment l'automobilística. Però no serà l'única. Les exportacions europees se'n ressentiran i la pressió dels excedents asiàtics ens pressionarà, la qual cosa afectarà l'activitat industrial domèstica. En tercer lloc (3), Xina. Allà ho té més difícil, perquè encara el gegant vermell atresora molt deute nord-americà. Però, sens dubte, la tensió geopolítica es dispararà amb conseqüències imprevisibles.

Tot això, en cas de succeir, passarà el 2025. Així que, si cap altra papallona bat les ales i ens porta un altre cigne negre, el 2024 hauria de ser un bon any per a l'economia espanyola.