Aquesta penúltima setmana de gener ha tornat, s'ha aclarit el pessimisme que havia regnat al començament de l'any. L'Ibex-35 de la borsa espanyola va tancar la tanda amb pujada del 0,79% després de les pèrdues anteriors i va destacar Grifols, que es va anotar una pujada del 14%. Els inversors ja assumeixen que les rebaixes de tipus d'interès hauran d'esperar fins a l'estiu, mentre els Estats Units ofereixen unes xifres macroeconòmiques molt pròsperes. On ha quedat la recessió? Gairebé ni la recordem. Així, les estimacions preliminars del PIB nord-americà per al quart trimestre van sorprendre l'alça, amb un augment del 3,3% trimestral després del 4,9% del tercer trimestre (la solidesa del consum va continuar apuntalant el creixement, però les exportacions i els components dels inventaris van registrar importants pujades). I a més, la inflació mesurada per l'índex de preus de consum (deflactor del PIB) va sorprendre la baixa, amb un 1,5% en el quart trimestre, davant el 2,2% previst, encara que la inflació subjacent es va mantenir en línia amb les expectatives, en el 2,0%.

Respecte als resultats empresarials coneguts, hi va haver una mica de tot a Wall Street, mentre a Espanya els va presentar Bankinter amb una dada de beneficis històrics que, tanmateix, no va acabar de convèncer els analistes que n'esperaven més. Les dues cares de la moneda van ser Tesla i Netflix com paradigmes de com el mercat castiga i premia segons els comptes presentats. Tesla va acabar amb una retallada del 14%, mentre Netflix es va anotar una pujada del 16%. Atents, doncs, a les nombroses dades que es coneixeran aquesta setmana. Entre els més destacats, Microsoft, Apple, Alphabet, Amazon, Meta Platforms i ExxonMobil als Estats Units, i Ryanair, H&M, Novo Nordisk, Norvartis, ING, Deutsche Bank, Shell, BNP Paribas, Roche, a Europa. I a Espanya, BBVA, Santander, Sabadell i CaixaBank. També Sacyr i Iberdrola faran efectiu el pagament de dividends.

Cal destacar també el mal comportament del bitcoin després de l'eufòria prèvia per l'aprovació dels primers ETF (fons cotitzats) al comptat de la principal criptodivisa. Va tancar amb una caiguda setmanal de l'1%, gràcies al bon comportament del divendres en què es va anotar una alça propera al 5%. Des de l'11 de gener, quan es van aprovar els ETF, el bitcoin ha caigut un 15%, i el mercat de criptomonedes en el seu conjunt ha perdut gairebé 200.000 milions de dòlars de valor des d'aquesta data, expliquen des de MarketScreener.

Torna la Fed

Quant a l'agenda de la setmana, segons dades recollides per Singular Bank, dimarts a Europa es publicaran diverses dades del PIB en països com Espanya, França, Itàlia, Alemanya i del conjunt de l'eurozona. També, coneixerem l'evolució de la inflació al nostre país el mes de gener, després de registrar-se una lleugera moderació a tancament de 2023. Al seu torn, es publicarà l'índex de preus de producció industrial a Itàlia i la tendència de la confiança del consumidor a l'eurozona.

El dimecres 31, França publicarà les seves dades d'inflació i preus de producció. A més, coneixerem les vendes minoristes a Espanya. En una jornada en què, juntament amb la referència de la taxa d'atur d'Alemanya i Itàlia, també serà rellevant la tendència de les pressions inflacionistes a Alemanya el mes de gener, després del significatiu repunt al desembre i en una conjuntura marcada pel possible impacte de la situació del mar Roig a les cadenes de valor. L'endemà, es publicaran les dades d'inflació i la lectura final del PMI manufacturer de l'eurozona. Al mateix temps que al Regne Unit coneixerem la decisió del BoE, projectant-se que l'entitat monetària opti per quarta vegada consecutiva per mantenir els tipus d'interès oficials en un 5,25%. Finalment, la setmana tancarà amb les dades de la producció industrial a França, així com l'atur registrat a Espanya.

Als Estats Units, el dimecres 31, es publicaran les estadístiques sobre les sol·licituds setmanals d'hipoteques, a la qual cosa hem d'afegir la publicació de l'enquesta d'ocupació ADP. A més, també es publicaran els índexs de gestors de compra de Chicago, que determina la situació econòmica del sector manufacturer de l'Estat de Chicago. Tot això en un context en el qual el dia estarà marcat principalment per la decisió de la Fed sobre els tipus d'interès oficials, que previsiblement es mantindran en el rang 5,25%-5,50%. Encara que a finals d'aquest any, es preveu que es moderin fins a un 4,5%-4,75%. La màxima de més alts durant més temps comença a ser assumida pels diners que no esperen estímuls immediats ni de quantia voluminosa. En el millor dels casos s'està estudiant una caiguda de tipus de 0,75 punts en el conjunt de l'exercici, quan fa un parell de mesos s'especulava amb descensos de més de dos punts.

El final de la setmana vindrà protagonitzat per la publicació de la taxa d'atur i de la confiança de la Universitat de Michigan de gener.