Aquesta columna es diu "De la granja a la taula" perquè estic convençut que, en l'àrea en la qual el meu nivell d'incompetència és menor, cal pensar en termes de cadena alimentària, i ja no de sector agrari. Ja l'any 2015, vaig publicar a la Revista d'Estudis Agrosocials i Pesquers, editada pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), l'article "Reflexions personals sobre una política europea alimentària i territorial" en el qual concloïa que una política agrària no tenia sentit en aquest segle XXI, i que calia pensar en alimentació i territori, com anunciava el títol del mateix article.

Per això m'ha sorprès veure en el Butlletí Oficial de l'Estat publicat la supressió de la Direcció General d'Indústria en aquest Ministeri.

No, el que em preocupa de veritat és que l'evolució mental que estava patint (paraula utilitzada a posta perquè un canvi de mentalitat com aquest ni és fàcil ni es fa sense traumes) des d'una administració principalment agrarista a una administració que enfoca tots els actors de la cadena (distribució inclosa) i, sobretot, el consumidor pot patir un greu retrocés.

Em preocupa que la indústria alimentària, en bona part responsable de l'excedent de la balança comercial alimentària, perdi pes

El que em preocupa és que una indústria alimentària, un dels primers sectors industrials del país en bona part responsable de l'excedent de la balança comercial alimentària, vegi debilitada els seus llaços i contactes (també institucionals) amb la resta dels actors de la cadena alimentària. Es limitarà la seva relació amb el MAPA principalment a les multes i infraccions resultants de l'aplicació de la llei de la cadena alimentària?

El que em preocupa és que les especificitats de la indústria alimentària no siguin compreses i assumides pels seus nous responsables, amb la qual cosa va costar que ho assumissin els responsables del MAPA. És una indústria amb unes quantes de grans i una multitud de petites i mitjanes empreses, amb fortes tensions internes, amb les tensions entre empreses marquistes i empreses productores de marques del distribuïdor, entre empreses de capital nacional i empreses multinacionals.

Insisteixo, no ho entenc com no vaig entendre en el seu temps l'escassa presència de la indústria alimentària en els PERTE. No ho entenc, i com que no em crec més ximple que la mitjana, crec que el tema mereix una explicació.

Les raons que segurament justifiquen aquesta decisió haurien, segons la meva modesta opinió, d'explicitar-se.