Si bé fer previsions és una tasca molt complexa com a conseqüència de la inestabilitat global que vivim, que s’ha vist reforçada si cap a causa del resultat de les recents eleccions als Estats Units, és lògic que ens plantegem si serem capaços de mantenir el 2025 les bones dades sobre el comportament de l’ocupació, amb major causa quan és previsible que continuem sent impactats pels canvis que impulsen els factors tecnològics, econòmics i socials. Sense oblidar-nos dels efectes que en aquesta matèria suposarà la digestió dels fets esdevinguts fa només uns dies al País Valencià.

L’any que estem finalitzant ha estat un període en què al marge del comportament de l’ocupació hem de destacar les bones dades de la balança comercial i les del sector turístic. I no sembla que les últimes decisions preses pel govern de l’Estat a propòsit de l’increment del salari mínim interprofessional i dels costos de les cotitzacions socials hagin tingut l’impacte negatiu anunciat per molts. 

L’evolució futura de l’ocupació estarà condicionada per:

  • Característiques de la recuperació econòmica: després de la pandèmia l’economia espanyola ha mostrat signes de recuperació, tot i que subsisteixin determinades incerteses tant internes com externes. 
  • Nivell d’inversió pública i privada: l’ocupació estarà impactada, amb total seguretat, per la presència dels fons Next Generation (serà el darrer any) i específicament els referits als sectors de l’economia verda i la tecnologia.
  • Ritme de la substitució de llocs de treball en determinats sectors: l’automatització seguirà impactant en la reducció de llocs de treball dedicats a tasques repetitives en la indústria i els serveis. 
  • Creació de noves oportunitats: tot i que alguns llocs de treball s’automatitzen, la tecnologia també pot crear nous rols. La capacitat d’absorció d’aquestes noves ocupacions dependrà de l’impuls als plans de formació i reciclatge que siguem capaços de posar en marxa.
  • Incorporació al mercat de treball de nous col·lectius: un factor rellevant des d’un punt de vista social però que finalment impacta de forma negativa en l’evolució estadística malgrat que pugui arribar a suposar un creixement net de l’ocupació.
  • Reducció de les disparitats regionals: la distribució de l’ocupació continua sent desigual. Les zones rurals i alguns territoris segueixen amb elevats nivells de desocupació en comparació amb altres més desenvolupats. Les inversions en infraestructures i digitalització i determinats incentius contribuiran a incrementar les taxes d’activitat. 

I la darrera de l’impacte de les realitats i dels canvis que puguin derivar-se com a conseqüència del nou escenari geopolític a nivell mundial.

Mentrestant, seguim amb la necessitat d’afrontar determinats reptes que generen un impacte substancial en l’ocupació i que tenen a veure amb tres vectors de gran rellevància. A saber: la gestió de l’emigració, el comportament dels elements tractors en matèria d’ocupació (turisme, serveis personals i balança comercial) i la seva evolució en el sector públic.

Quant a la gestió de l’emigració hem de prendre en consideració l’anunci realitzat pel Govern en el sentit de procedir a un nou procés de regularització d’immigrants irregulars (que no qüestiono) i que afectarà a un total aproximat de 500.000 persones (avui integrades en l’economia submergida). Aquest procés, de produir-se, podria tenir com a conseqüència un impacte molt rellevant en les estadístiques de desocupació. Recordem que els entorns amb altes taxes d’activitat i baixes taxes de desocupació són aquells que tenen un mercat de treball saludable, mentre que aquells amb una baixa taxa d’activitat* i un elevat nivell de desocupació (aquí evidentment estem nosaltres) són els que definiríem com a “malalts” perquè, en essència, són el reflex de l’existència de col·lectius exclosos o en situació de marginalitat.

No sembla que l’increment de l'SMI i dels costos de les cotitzacions socials hagin tingut l'impacte negatiu anunciat per molts

Pel que fa als sectors econòmics tractors en matèria d’ocupació és d’esperar que l’evolució sigui positiva, encara que continuem mostrant una certa incapacitat per dur a terme els canvis estructurals que necessitem a l’objecte de reduir la nostra dependència d’aquests bàsicament perquè han estat gestionats des d’una perspectiva fonamentalment pública. L’evolució positiva d’aquests sectors ha comportat que les taxes de desocupació s’apropin a l’11% (el que suposa situar-nos en els nivells de l’any 2008) tot i que seguim en la part alta del rànquing europeu. Una taxa que, a més, es veu impactada per la rellevància que en el nostre entorn tenen les ocupacions de caràcter temporal (si bé avui les esmentem d’una altra manera) respecte de les de caràcter continuat o permanent. Per altra banda, caldrà prendre en consideració el que pot passar amb l’ocupació el 2026 un cop hagi finalitzat el termini d’execució dels esmentats fons Next Generation. 

En darrer lloc, en el referit a l’evolució de l’ocupació en el sector públic és impossible que aquesta segueixi la senda del creixement experimentada en aquests últims anys. El seu impacte en l’increment de l’ocupació ha estat molt notable amb un rècord de 3,6 milions de llocs de treball directes, una xifra impulsada per l’expansió de las plantilles en educació i sanitat i no corregida per la reducció en altres àmbits. No estem aprofitant l’accés a la jubilació de molts baby boomers que es van incorporar a l’oferta d’ocupació pública creada amb l’arribada de la democràcia i amb la nova estructura territorial de l’Estat. No és previsible que haguem ni puguem substituir-los a tots amb el que això suposarà d’impacte negatiu en la taxa d’activitat global.

És molt probable que la situació de l’ocupació no pateixi grans canvis el 2025, entre altres raons perquè no hem fet transformacions estructurals

En tot cas no podem separar estructura productiva, situació econòmica i evolució de l’ocupació. I tampoc oblidar que la nostra estructura productiva és l’element nuclear d’una determinada tipologia d’ocupació, centrada en la prestació no contínua. Una temporalitat que segueix estant entre nosaltres, tot i que s’hagi modificat la seva conceptualització legal (fixos discontinus). Una realitat que té un impacte positiu si ens centrem en l’anàlisi estadística (reducció de la temporalitat) però que no aporta cap valor des d’altres perspectives. Seguim sent un país que ha reduït de forma substancial la “contractació temporal” però que, tenint en compte les característiques de la nostra estructura econòmica, encara mantenim formats laborals de caràcter intermitent. Una mostra concreta de la màxima que afirma que “les normes laborals per si soles no creen llocs de treball”.

Per concloure, és molt probable que la situació de l’ocupació no pateixi grans canvis en el proper any, entre altres raons perquè simplement no hem estat capaços de fer les transformacions estructurals necessàries o en la dimensió adequada. Del que podem deduir, en tot cas, que és probable que vagi a pitjor. En altres paraules, no hem fet les tasques que tenim pendents de forma aplicada i intensa, raó per la qual seguirem sent una economia –centrada en els serveis– cada vegada més rígida i menys flexible. 

* Definim com a taxa d’activitat a aquella que mesura la relació entre el total de la població activa (població amb edat entre 16 i 64 anys) respecte a aquells/es que estan involucrats en el mercat de treball bé sigui treballant (ocupats) o buscant feina (desocupats).