L’opa del BBVA sobre el Sabadell entra ja en una fase decisiva. Es palpa en l’ambient, i en el fet que els bancs han intensificat missatges, com el del president del banc d’origen basc, Carlos Torres, dient que espera una resolució de la CNMC aviat i tancar la compra abans de l’estiu, o la campanya del banc català a favor de la competència.

També ha posat una marxa més el govern espanyol, que el maig de l’any passat, després de la presentació de l’opa, va ser molt clar en contra, però després va abaixar una mica el ritme. És normal, no es pot pedalar tota l’estona amb totes les forces, l’energia s’ha de dosificar. Ara el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que ja està més rodat i ha incrementat la seva presència pública, està tornant a llançar missatges, sempre que pot, advertint de les conseqüències negatives que pot tenir la desaparició del Sabadell.

La resolució del serial de l’opa s’espera per abans de vacances, però compte, perquè aquest rellotge es va aturant i cada actualització posa una data més llunyana. El primer que ha de passar és que la CNMC l’aprovi. En l’anàlisi en primera fase, ja va mostrar els perills de l’operació i va demanar remedies al BBVA, és a dir, condicions, mesures que pal·liïn els efectes adversos. Ara ho analitza en segona fase, en contacte amb el Sabadell, però hi ha dubtes que estigui tenint gaire en compte els arguments del banc català, segons el qual les pimes de Catalunya i el País Valencià perdrien oferta de forma rellevant. D’entrada, Competència va rebutjar que es personessin patronals i organitzacions que es consideren afectades per la pèrdua de competència que suposaria la fusió. I la brama que corre ara per Madrid és que no posarà gaire més condicions.

Els socialistes estan construint un discurs de recuperació empresarial a Catalunya que, si desapareix el Sabadell, cau

El gran pal a les rodes de l’opa sembla que serà el govern espanyol. Es dona per fet que, si l’opa va endavant, no autoritzarà la fusió, però no es descarta que vagi més enllà. En qualsevol cas, el veto a la fusió és rellevant, perquè deixa sense efecte part de les sinergies anunciades pel BBVA en el llançament de l’oferta, el que la fa menys atractiva. A més, el veto podria tenir efecte en la borsa i afectar al preu i la prima de l’opa. El preu es podria apujar, malgrat que Torres ha dit per activa i per passiva que no ho farà, però la borsa podria també corregir aquesta pujada de l’oferta i menjar-se de nou la prima.

Sigui per aquesta via o per una altra, el govern espanyol intentarà torpedinar l’operació sigui com sigui. Pedro Sánchez s’hi juga més del que sembla. Quan es parla de Sánchez sempre s’ha de tenir en compte el càlcul electoral. Supervivent nat, al juny farà set anys com a president espanyol, sempre sense majoria, amb acords poc estables i fins i tot sense guanyar eleccions. Ja ha superat en temps a la Moncloa a Mariano Rajoy, que va gaudir d'una majoria absoluta. Si ha arribat fins aquí és perquè sempre està fent càlculs i se la juga. En els càlculs que fa ara, ha lligat el seu futur a Catalunya. I la supervivència del Sabadell pot ser la seva pròpia.

Torres ha convertit la compra del Sabadell en personal. Si guanya es podrà anotar la victòria, però si perd, no podrà desvincular-se de la derrota

Tradicionalment, els socialistes guanyen a Espanya quan són forts a Catalunya. Ara que són a la Generalitat, tot i que Salvador Illa governa en minoria, PSOE i PSC estan construint un discurs de normalització i estabilitat de Catalunya per agafar avantatge en les enquestes i consolidar la seva majoria. Mostra d’aquest discurs són les paraules de Cuerpo o Illa després de l’anunci del retorn de la Fundació Bancària La Caixa i Criteria a Barcelona.

Els retorns de seus són, efectivament, un dels fets que exhibeixen com a demostració d’aquesta normalització i, de fet, el del Banc Sabadell va ser una fita, perquè era la primera gran empresa, la primera Ibex, en tornar, tot i que va ser una maniobra defensiva contra l’opa. El retorn de seus, l’increment de les inversions, l’èxit del MWC i l’ISE, tot plegat són cartes d’un castell argumental que, si desapareix el Sabadell, cau. És molt més difícil defensar que gràcies a la gestió socialista, l’activitat econòmica s’ha refet a Catalunya i les empreses són més fortes si perds un dels dos bancs d’origen català que queden.

Sánchez ha lligat el seu futur a Catalunya i si desapareix el Sabadell, les seves opcions de reelecció el 2027 –si esgota la legislatura– cauen. Se la juga, però no és l’únic. Carlos Torres també se la juga. Ha fet un all in a l’opa i, tot i que assegura que el seu futur com a president del banc no està vinculat a l’èxit de la compra del Sabadell, s’enfronta a un rival dur i els accionistes, especialment els fons que omplen els bancs, acostumen a demanar comptes.

Pedro Sánchez i Carlos Torres poden haver lligat el futur l’un a l’altre. El camí que dibuixa el futur de l’opa deixa poc espai per a tots dos

Torres ha convertit la compra del Sabadell en quelcom personal. Fins i tot per l’altra banda, és a dir, personal entre ell i Josep Oliu, president del banc català. Ell decideix presentar-la tot i ser hostil i ha liderat l’ofensiva. S’ha trobat amb inversors, dirigents polítics i empresarials, periodistes i qui ha fet falta per difondre les bonances que veu en l’operació i assegurar que el teixit empresarial català no hi sortirà perdent. Quan s’hi exposa tant personalment, si guanya es podrà anotar la victòria com a pròpia, però si perd, no podrà desvincular-se de la derrota.

Pedro Sánchez i Carlos Torres poden haver lligat el seu futur l’un a l’altre. Pot triomfar l’opa i Sánchez seguir a la Moncloa més enllà del 2027, perquè sempre té un as a la màniga; pot ser que fracassi l’opa i Torres sobrevisqui, si és capaç de tirar pilotes fora i, sobretot, l’acció del banc aguanta el cop. Però el camí que dibuixa el futur de l’opa deixa poc espai per a tots dos. Com a Mad Max: Beyond Thunderdome, sembla que han entrat a la cúpula del tro i només en pot quedar un.