I per què la indústria?
- Àngel Hermosilla
- BARCELONA. Divendres, 23 d'agost de 2024. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts
Fa unes setmanes el govern espanyol va presentar l’avantprojecte de llei d’indústria, que substituirà la del 1992 i que ha de potenciar el sector secundari de cara als propers anys, que seran fonamentals pel futur de la indústria a casa nostra en un context complexe (canvis tecnològics, rivalitat Estats Units-Xina, subministrament d’energia i primeres matèries, dubtes en la competitivitat europea, canvi climàtic, autonomia estratègica, dificultats en capital humà, etc…). Un canvi normatiu d’aquesta naturalesa és una bona oportunitat per reflexionar sobre per què la nostra societat ha d’apostar per la indústria i què la fa tan important. Més encara si ho emmarquem amb la presentació de l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya corresponent al 2023, document referència del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb 30 anys de vida.
Actualment la indústria és responsable de gairebé el 19% de l’economia catalana en terme de valor afegit brut (VAB) (16,7% a Espanya) i ocupa 636.100 persones, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre d’enguany (2,889 milions a Espanya), és a dir un 16,7% del total. Val a dir que des de mitjan del segle passat la indústria ha disminuït la seva rellevància directa a Catalunya i a altres territoris, atès que, segons el BBVA Research, el 1955 suposava el 45,4% del VAB i donava feina a 865.000 persones (55,3% del total). Branques com el tèxtil, la metal·lúrgia, els electrodomèstics, els vehicles de dues rodes, la maquinària i material elèctric, o el cuiro, entre altres, han patit una davallada significativa de la seva presència a Catalunya, i en alguns casos una gairebé desaparició.
El nostre progrés i competitivitat passen per la productivitat i ara per ara la indústria és el sector que té uns nivells i dinamisme més elevat
Malgrat aquesta pèrdua de pes específic, el sector segueix tenint un protagonisme destacat a la nostra vida econòmica i social, i és fonament bàsic per a la nostra prosperitat i estabilitat econòmica. Incideix en un gran nombre d’activitats de l’economia, fent que la seva rellevància total (directa, indirecta i induïda) s’estimi en més d’un 40% en terme de PIB i d’un 30% en ocupació a l’Estat. També podem fer referència a l’anomenada “nova indústria”, que inclou la indústria clàssica i els “serveis a la producció”, macrosector que pot representar a Espanya bastant més de la meitat del VAB.
Pel que fa al capital humà, cal tenir present que la indústria és el sector que crea llocs de treball de major qualitat, atès que dona feina més estable, més ben pagada i a una població millor formada. Per exemple, el salari brut anual a la indústria era el 2022 un 8,2% més alt que el mitjà del conjunt de l’economia catalana (34.491,61 euros front 31.878,42 euros). Val a dir, a més, que és un dels sectors que distribueix millor la riquesa. Quant a innovació, el sector secundari és un dels més actius, i, de fet, segons dades del 2022 per a Espanya, va ser responsable del 42,6% de la despesa empresarial en innovació, arreplegant a prop d’una de cada tres firmes innovadores.
Des del punt de vista exterior, la indústria és responsable del 97,9% de les exportacions en valor de Catalunya del 2023, amb prop de 17.600 empreses exportadores regulars (han exportat 4 anys consecutius), i en el cas de l’Estat la balança comercial (comerç de béns industrials i agraris) aporta el 54,4% dels ingressos globals de la balança per compte corrent, fent una aportació elevada en riquesa importada de l’estranger. Qualitativament, es pot afegir que les firmes industrials són les principals responsables i subministradores dels avenços tecnològics i de les estratègies empresarials que dominen el món i que s’escampen a la resta d’activitats. De fet, la indústria integra tecnologies i les difon, sent fonamental per a les transformacions digital i mediambiental.
Per últim, s’ha de ser conscient que el nostre progrés i futur econòmic i la nostra competitivitat passen per la productivitat i ara per ara la indústria és la que en aquest àmbit té majors nivells i mostra un dinamisme més elevat. En terme de VAB nominal per ocupat, la productivitat de la indústria a Catalunya va créixer a una taxa mitjana anual d’un 6,0% en termes corrents en el període 2000-2022, front d’un 3,1% del conjunt de l’economia. Així mateix, pot afegir-se que el nivell de productivitat del sector era el 2022 un 40,2% superior a la mitjana general.
La indústria no està exempta de problemes importants, especialment dos: el talent i la formació, i la innovació i la transferència tecnològica
En la conjuntura actual la indústria palesa un comportament especialment positiu a Catalunya. La producció ha crescut en el període gener-maig d’enguany un 5,0%, mentre que ha disminuït al conjunt de l’Estat i de la Unió Europea (-5,1% i -3,5%, respectivament).
Tot l’anterior fa de la indústria un sector estratègic, la importància del qual ultrapassa llargament allò que aparentment ens palesen els números, cosa que socialment és poc coneguda i reconeguda. Però la indústria no està exempta de problemes importants que requereixen l’atenció de tots, destacant, especialment, dos, que són, d’una banda, el talent i la formació, i, de l’altra, la innovació i la transferència tecnològica.
Aquestes reflexions justifiquen la necessitat de desplegar una política industrial activa, punta de llança de la política econòmica a qualsevol govern, que basculi entre mesures horitzontals i sectorials, que dimensioni el teixit però que no oblidi la petita i mitjana empresa, que atengui tant les noves tecnologies i les cadenes de valor futures com les activitats tradicionals característiques del teixit local, i que sigui consensuada i compartida. L’avantprojecte de llei d’indústria, però també els fons Next Generation EU i els plans industrials regionals -com el Pacte Nacional per a la Indústria en el cas de Catalunya-, van i han d’anar en aquesta direcció, ja que els propers anys ens hi juguem molt, i haurem de transitar d’un model productiu basat en salaris cap a un model fonamentat en la innovació i el coneixement que sigui més resilient.