L'última reforma laboral ha incorporat una modificació substancial de les diverses modalitats de contractació laboral, amb l'objectiu de reduir l'alta taxa de temporalitat existent des de fa molt temps en el nostre mercat de treball i, amb això, afavorir la contractació per temps indefinit. Les dades que es coneixen en el temps transcorregut d'aplicació de la reforma mostren que s'ha aconseguit aquest objectiu, de manera que ha crescut de manera molt significativa la contractació per temps indefinit i reduït la temporal. N'hi hagi prou amb assenyalar que, segons l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre, acabada de publicar, la taxa de temporalitat es troba en el 17,9%, quan fa just un any, en el moment d'aprovació de la reforma, es trobava en el 25,4%, ni més ni menys que una brusca caiguda de 7,5 punts percentuals; caiguda molt més pronunciada si el que es miren són les dades de la contractació al sector privat, per tal com que la temporalitat al sector públic l'últim any s'han mantingut sense canvi, on la reforma en aquest aspecte pràcticament no ha tingut cap impacte.

Ara bé, aquest canvi en el tipus de contractació no es presenta com un objectiu en si mateix, sinó que constitueix un mitjà per a l'assoliment de la finalitat substancial que es busca. La finalitat última no és cap altra que la d'afavorir una estabilitat més gran en l'ocupació, que incrementi la durada mitjana dels contractes. Si es vol, dit en sentit negatiu, el que es pretén no és exclusivament reduir la temporalitat, sinó que l'objectiu final és reduir la intensitat de la rotació contractual, és a dir, evitar constants entrades i sortides del mercat de treball, que suposen contractacions per a pocs dies i que, a la fi, és una de les conseqüències de la precarietat laboral.

Possiblement encara és aviat per fer un balanç precís i en totes les seves dimensions dels efectes de la reforma, perquè ha transcorregut encara poc temps per saber finalment els seus resultats reals i també perquè les dades disponibles són escasses per poder fer afirmacions rotundes. Això sí, si més no, la impressió inicial és que ens trobem amb un resultat agredolç, en el sentit que, sent indiscutible que la reducció de la temporalitat ha produït efectes reals positius, tampoc no es pot desconèixer que comencen a detectar-se certs usos espuris d'algunes institucions laborals que contraresten parcialment els efectes positius de la reforma. Com deia el gran Luis Toharia, les reformes laborals acaben produint efectes que ningú no podria imaginar, perquè mai es poden preveure quines seran les actituds i reaccions dels seus destinataris i dels qui les apliquen en les empreses i a nivell més ampli. I aquesta reforma comença a confirmar que així està passant en algunes de les seves pràctiques.

Les manifestacions d'aquests fenòmens pràctics són diverses i requeriran una anàlisi per separat de cadascuna. Per això em centro en aquesta ocasió en el que sembla que està resultant més cridaner, com és l'enorme increment que s'està produint de les extincions de contractes indefinits durant el període probatori. Els treballadors afectats per aquestes pràctiques tenen contractes equivalents als d'un contracte temporal de curta durada, malgrat que el seu contracte ho sigui per temps indefinit, ja que l'empresari pot extingir el contracte sense condicions durant aquest període i sense haver d'abonar cap indemnització. Es tracta d'una manifestació típica de fase inicial del contracte formalment fix, però sense cap garantia d'estabilitat.

La fórmula ja va ser promoguda per la reforma del 2012, amb un pèssim missatge als empresaris, quan es permetia sense cap requisit a les petites empreses subscriure un contracte formalment fix, però amb un ampli període probatori d'un any. Sembla que això va quedar al record de les empreses i ara de manera massiva estan utilitzant una fórmula que no els aporta pràcticament res, perquè contractar per un període inferior als sis mesos els ho permet sense cap dificultat el nou contracte temporal per circumstàncies de la producció. Per això, en termes generals, està plenament fundat pensar que es tracta de contractacions on les necessitats empresarials són estructurals i permanents, on no queda justificada una contractació temporal, però volen mantenir les pràctiques d'elevada rotació dels contractes, a través d'un ús fraudulent del període probatori. La intensitat d'aquesta pràctica no resulta anecdòtica i està provocant una important distorsió dels efectes volguts per l'última reforma.

Algun toc d'atenció ja va fer alguna sentència del Tribunal Suprem quan, ja abans de la reforma, va qualificar d'abús de dret, desraonada i desproporcionada l'extinció simultània d'un elevat nombre de contractes per no superar el període probatori (STS 23 de setembre de 2021). Malgrat això, la dificultat principal a què ens enfrontem és que per diverses raons no resulta fàcil aturar aquest tipus de pràctiques fraudulentes. En primer lloc, perquè com que s'ha celebrat un pacte de prova l'empresari gaudeix de plena llibertat per extingir el contracte sense necessitat de justificar-ho, només limitat per la impossibilitat d'atemptar contra drets fonamentals, cosa que poques vegades es detecta. En segon lloc, perquè, encara que sigui correcte en termes tècnics qualificar aquestes pràctiques com a frau de llei, en dret el frau no es presumeix i demostrar l'espuri ús del període probatori no resulta gens fàcil en el cas concret. En tercer lloc, perquè, fins i tot si es demostrés que la conducta ha estat fraudulenta, la conseqüència pràctica en seu judicial seria una condemna a l'abonament d'una indemnització gairebé simbòlica, que de cap manera funcionaria com a revulsiu per corregir aquest tipus de pràctiques. Tampoc no es pot respondre a aquestes pràctiques a través del control de la Inspecció de Treball, perquè la normativa no les recull com a conductes tipificades com a infracció administrativa. Finalment, poc es pot  esperar de l'actuació en aquest terreny per part de la negociació col·lectiva, que ja prou feina té en aquests moments.

Caldrà esperar a veure si ens trobem davant d'una resposta desviada que respon al manteniment de la tradicional cultura de la temporalitat que cal aturar, o simplement, d'una conducta molt primària i de curt termini que es podrà corregir amb les necessàries accions d'advertència. Sens dubte el que no pot ser és quedar-se inerts, sinó que caldrà adoptar tots els instruments actualment disponibles de convicció per eliminar aquestes pràctiques, que, al final, no fan cap altra cosa que perjudicar greument el conjunt del sistema laboral i ni tan sols beneficien la pròpia eficiència empresarial. En definitiva, es fa necessària una intervenció en diversos àmbits, públics i privats, de pressió per aconseguir que es garanteixi la finalitat última de l'estabilitat de l'ocupació i s'eliminin fórmules innecessàries de rotació laboral.