Apunta National Geographic que al món hi ha unes 7.700.000 espècies animals i vegetals i que al voltant del 25% de les mateixes estan en perill d'extinció en les pròximes dècades, bona part d'elles a causa de l'acció directa o indirecta de l'ésser humà sobre els ecosistemes en els quals habiten.

Quan un llegeix aquest tipus de notícies té la temptació de pensar que ens trobem davant d'un fet preocupant, més aviat propi de determinat tipus de documentals televisius que un visualitza sense parar en una d'aquelles anodines tardes de Netflix, però que està allunyat de les problemàtiques econòmiques o dels aspectes clau de la gestió empresarial. Tanmateix, res més lluny de la realitat. En una de les últimes reunions del World Economic Forum a Davos, Suïssa, el 2020, es va posar un èmfasi especial en la biodiversitat i a la dependència entre determinats sectors econòmics i la naturalesa. En llegir algunes de les dades i evidències reflectides en aquest informe de Davos, s'entén millor l'enorme dependència entre naturalesa i activitat econòmica. Al voltant del 50% del PIB mundial depèn altament o moderada d'una naturalesa equilibrada i dels "serveis" que aquesta presta al conjunt d'ecosistemes del planeta, encara que altres fonts xifren aquesta dependència en a prop del 100%. Grans equilibris planetaris com el derivat de la pol·linització, el cicle i la qualitat de l'aigua, l'estabilitat del clima, el control de plagues o la qualitat dels terres, depenen dels equilibris naturals. I molts d'aquests equilibris estan vinculats amb la nostra capacitat de produir. Sectors econòmics com el de la construcció, química i materials, agricultura, alimentació i begudes, turisme, transport, mineria i molts d'altres, tenen una alta dependència d'aquests equilibris de la naturalesa.

Si pensem en aquesta tossuda realitat amb una mentalitat d'empresari, fins i tot d'aquell empresari compromès amb el gastat paradigma de la sostenibilitat, comencem a entendre que, avui dia, aquest concepte de sostenibilitat és una condició necessària però no suficient. Les dades de què disposem ens obliguen a aplicar models de negoci diferents que superin el concepte de "recursos naturals", entenent a la naturalesa com a una cosa passiva de què disposem per al nostre consum i per alimentar els nostres processos productius, al concepte de "capital natural" que reconeix a la naturalesa i els seus equilibris com a productora de béns i serveis ecosistèmics essencials per a la vida a la Terra i, per tant, per a la mateixa existència de l'ésser humà.

Efectivament, cal considerar a la naturalesa com a capital, no com un recurs. I, en direcció i administració d'empreses, sabem que quan parlem de recursos parlem d'utilització eficient d'aquests, mentre que quan parlem de capital, parlem d'una cosa diferent. Parlem d'incrementar el capital, de protegir-lo, d'incrementar la resiliència del nostre negoci mitjançant una estratègia de capitalització a llarg termini. El diàleg canvia, el diàleg no és el mateix. I els models de gestió tampoc.

Quan entenem que la naturalesa és "capital", com a empresaris, la nostra relació amb l'entorn ha de canviar substantivament i, ja que les últimes dècades estan evidenciant un deteriorament sense precedents d'aquest capital natural, això ha de portar-nos a fer amb aquest el mateix que faríem amb el capital econòmic de la nostra empresa si haguéssim travessat una etapa de crisi i de deteriorament d'aquest, protegir el capital que ens queda i intentar incrementar-lo a mitjà i llarg termini per restituir-lo als nivells adequats. En una paraula, "regenerar" el capital natural.

Els equilibris naturals i la capacitat de la naturalesa de proveir al planeta dels seus serveis ecosistèmics, es basa en la diversitat; biodiversitat quan parlem dels éssers vius. Les activitats econòmiques dels éssers humans, molt en especial les activitats productives de les empreses no només han de respectar aquesta biodiversitat, han de protegir-la i, allà on hagi patit deteriorament, han de dissenyar les seves cadenes de valor de manera que no només protegeixin aquesta biodiversitat, sinó que contribueixin a la seva gradual regeneració.

D'altra banda, la necessitat de regeneració del capital natural és una enorme oportunitat de negoci. Ajudar la naturalesa, que les nostres empreses es facin simbiòtiques amb ella, dissenyant activitats econòmiques i productives que a més ajudin a regenerar els nostres boscos, els nostres aqüífers, la qualitat dels nostres terres o les nostres costes, és no només el correcte, sinó també, una enorme font de riquesa.

La iniciativa col·lectiva global Science Based Targets Network, acaba de llançar el seu primer conjunt de recomanacions per ajudar a empreses i negocis de tot el tothom a fixar i desenvolupar els seus objectius en relació amb la naturalesa. Utilitzem aquest o altres marcs de referència, però, el que és més important, redefinim el propòsit de les nostres companyies i el seu model de negoci. És imprescindible practicar l'economia regenerativa per preservar i regenerar el capital natural.