Aquest és un retall de vida, un d’aquells moments agres que tots tenim dins i que un dia necessitem explicar i esborrar. Perquè no hi ha millor exercici que despullar-se i fer de les paraules un alliberament. Sé sobradament que ningú és perfecte, tampoc ho pretenc, i que tots tenim millors i pitjors dies; al capdavall, tots som persones i tots tenim les nostres virtuts i els nostres defectes. Però no tot s’hi val, i encara menys quan determinats comportaments i actituds es donen impunement en el context laboral.  

Hi ha experiències que deixen empremta, i no precisament per la seva cara positiva. Haver treballat sota un lideratge tòxic és una d’aquelles vivències que deixa cicatrius profundes, tant a nivell personal com professional. No es tracta tan sols del desgast emocional, que ja és prou greu, sinó de les conseqüències devastadores que aquest estil de comandament pot tenir en el conjunt de l’organització. El mal lideratge no només esquerda equips i intoxica els entorns de treball. Portat als extrems pot fins i tot dinamitar organitzacions senceres.

El mal lideratge no només esquerda equips i intoxica els entorns de treball. Portat als extrems pot fins i tot dinamitar organitzacions senceres

El més sorprenent de tot plegat, però, és el seu blanquejament generalitzat. Massa sovint es tolera, es normalitza i fins i tot es dissimula sota el paraigua de l’exigència o els resultats immediats. Però aquest tipus de lideratge no sols afecta els individus que el sofreixen de forma directa; té implicacions profundes i devastadores tant en l'àmbit emocional com organitzatiu. Entendre els seus mecanismes, les seves conseqüències i les possibles solucions és un exercici que va molt més enllà de la simple observació; requereix un canvi de paradigma en la manera com percebem i gestionem el poder dins de les empreses.

La toxicitat en el lideratge no sempre es presenta amb l’agressivitat que podria semblar inherent al terme. Hi ha líders que no eleven mai el to de veu, però que exerceixen una pressió subtil, quasi imperceptible, capaç d’erosionar la salut mental dels empleats amb una constància i una fredor insospitades. De vegades, pot ser el líder que no dona feedback positiu perquè considera que fer-ho afebleix l’autoritat; el que qüestiona cada decisió amb un to de superioritat o que fa ús del silenci per desorientar i castigar. Però pot ser també aquell que fomenta rivalitats internes, divideix l’equip amb favoritismes o exigeix resultats impossibles sense proporcionar els mitjans adequats. En tots aquests casos, el que queda és un rastre de desconfiança, inseguretat i desmotivació que s’instal·la no tan sols en la feina, sinó també en la vida personal de qui n’és víctima.

He viscut en pròpia pell aquesta agressió, les crítiques destructives, la indiferència i el menyspreu; comentaris passiu-agressius i una manca absoluta de reconeixement pel treball ben fet. I m’he sentit carregar a l’esquena la responsabilitat d’errades que no eren meves. Perquè aquest és un dels aspectes més insidiosos del lideratge tòxic, la capacitat de traslladar el pes de la culpa i d’alimentar-se de la inseguretat dels altres.

I malgrat tot, sempre he procurat mantenir la professionalitat, el to serè i les bones paraules. Fins i tot el silenci. Però no és senzill, gens senzill. Perquè aquest procés t’esfondra lentament l’autoestima, et fa vulnerable i et crea una espiral de dubtes i temors que sovint perduren en el temps, inclús després d’abandonar aquest entorn laboral.

Les empreses que toleren o fomenten un lideratge tòxic estan, en realitat, construint les bases per a la seva pròpia decadència

Aquesta devastació emocional, però, no afecta únicament les persones. Les repercussions a escala organitzativa són igualment severes. Les empreses que toleren o fomenten un lideratge tòxic estan, en realitat, construint les bases per a la seva pròpia decadència. Si bé pot semblar que aquest tipus de lideratge és eficient a curt termini, per allò que impulsa els resultats immediats i manté els equips sota control, a llarg termini desencadena el degoteig de renúncies i la pèrdua d’un valuós capital humà.

Quan es produeix aquesta fuga de talent, les organitzacions no solament perden els seus coneixements i habilitats; perden també la seva força i el seu potencial per contribuir al creixement i a la innovació. Un peatge elevadíssim en termes econòmics, pel cost del reemplaçament, i termes intangibles, i pel perjudici reputacional i la moral dels equips restants. Sense obviar que aquells que opten per quedar-se, sovint ho fan amb una actitud apàtica i sense el compromís que un dia van tenir. La desmotivació s’instal·la com un element endèmic i els treballadors es limiten al compliment estricte de les hores per no perdre el lloc de treball.

Quan el clima laboral es deteriora progressivament, l’èxit del projecte empresarial es veu directament compromès. Ja no disposa d'un equip de persones que treballen conjuntament per assolir un mateix objectiu sinó amb un conjunt d’individus que només intenten sobreviure en un entorn hostil. Aquesta dinàmica penalitza els resultats corporatius, la seva imatge externa, la capacitat de captació i retenció de talent, i la seva relació amb clients i col·laboradors.

Un lideratge autènticament efectiu no es basa en l’autoritat ni en la intimidació, sinó en la capacitat de construir confiança, estimular i acompanyar els equips amb respecte i empatia

És irrefutable, doncs, que el lideratge tòxic és d’igual manera un problema individual i estructural. Però ens equivoquem si pensem que tot es resol en identificar aquest referent nociu i substituir-lo. Cal revisar els valors que regeixen les organitzacions, els criteris amb què se seleccionen els líders i la manera com aquests són formats. Un lideratge autènticament efectiu no es basa en l’autoritat ni en la intimidació, sinó en la capacitat de construir confiança, estimular i acompanyar els equips amb respecte i empatia.

El bon lideratge transforma les empreses i dignifica les persones que hi treballen. És aquell lideratge que inspira i crea entorns on els individus se senten reconeguts, on poden créixer, construir i sumar. I és aquest tipus de lideratge, profundament humà, el que hauríem d’exigir a totes les organitzacions que aspiren a ser veritablement exemplars. Perquè no només està en joc l’èxit empresarial, sinó el benestar de les persones que en formen part. I això, ho sabem tots.