Christopher Pissarides, professor a la London School of Economics, és també un dels més destacats especialistes mundials en mercat laboral, i el 2010 li van concedir el Premi Nobel d'Economia. Fa unes setmanes va provocar un petit tsunami mediàtic amb una entrevista a Bloomberg en la qual, literalment, advertia els joves que comencen els seus estudis que no s'amunteguin en les carreres de ciències, enginyeria, tecnologia o matemàtiques, les clàssiques STEM per les seves sigles en anglès, ja que els professionals digitals que previsiblement proliferaran en un món que en el curt termini estarà dominat per la intel·ligència artificial corren un altíssim risc de generar les seves "pròpies llavors d'autodestrucció".

Pissarides va abundar en la qüestió i va assenyalar que "les habilitats que es necessiten ara per recopilar les dades, comprovar-les, desenvolupar-les i utilitzar-les per impulsar la següent fase de la IA o, més concretament, fer que la IA sigui més aplicable per als llocs de treball, faran que les habilitats que es necessiten ara quedin obsoletes perquè aquesta IA farà la feina". El Nobel d'Economia diu amb força claredat, a parer meu, que la descomunal potencial de la IA de generar els seus propis processos per al maneig de dades i la seva conversió en coneixement farà que només es necessitin uns quants especialistes per a les altes tasques de disseny i programació i que la resta de la feina tecnològica la farà la mateixa eina d'IA.

Sobraran milers de tecnòlegs, diu Pissarides, que de mercat laboral hi entén força, i sembla que a ningú no li ha preocupat massa la qüestió. Les declaracions del professor no han passat de l'àmbit mediàtic, que les ha considerat en general com una boutade que permet recórrer a titulars cridaners. Ningú al món acadèmic o empresarial o als múltiples púlpits que proliferen sobre la intel·ligència artificial ha fet cap comentari. Potser perquè el nostre professor no només ha posat el dit a la nafra, sinó el puny sencer, en qüestionar o posar en dubte el gran mantra vigent que diu que o tot es digitalitza o no hi ha manera de sobreviure en el nou ecosistema generat per la intel·ligència artificial. Un mantra que manté com a dogma inqüestionable que el treball no tecnificat, al qual s'assenyala com repetitiu i escàs de creativitat, pot ser completament substituït per una eina d'IA i que només els tecnòlegs tenen el cel assegurat.

Pissarides qüestiona el gran mantra de que diu que o tot es digitalitza o no hi ha manera de sobreviure al nou ecosistema de l'IA

Ningú vol escoltar coses com les que diu Pissarides. Els estudiants fan cua a les facultats d'Informàtica i proliferen tota mena d'iniciatives d'ensenyament no reglat per cobrir tanta demanda de formació digital; els empresaris exigeixen una ràpida digitalització dels seus treballadors; em ve al teclat com d'ufans, des del Banc Santander, van anunciar que l'any passat van incorporar 4.500 perfils digitals a la seva plantilla i, gairebé coincidint amb les declaracions del Premi Nobel, al Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos, es va fer públic el famós informe sobre els 17 perfils laborals digitals que el 2030 estaran en ple auge, amb quatre especialitats al capdavant de les quals Pissarides diu que contenen les seves "pròpies llavors d'autodestrucció".

Tots ben disciplinats caminant junts pel camí digital. Per descomptat que el professor no posa en dubte els grans beneficis que portarà la intel·ligència artificial, però en el que insisteix, gairebé en solitari en tot aquest univers digitalitzat, és que la mateixa IA crearà els seus propis processos de generació de coneixement que deixaran obsoletes les habilitats d'una multitud de tecnòlegs que ara es consideren la clau del futur. Així que menys presses per incorporar-se a aquest univers. Em ve també al teclat la recent decisió de la multinacional SAP, creadora de la immensa majoria dels programes i solucions digitals que utilitzen multitud d'empreses, de focalitzar-se en l'impuls de la intel·ligència artificial; per a la qual cosa el 2023 va decidir desprendre's de 3.000 empleats i per al 2024 planeja l'eliminació de 8.000 llocs de treball més. A SAP, em sembla, saben perfectament per on van els trets.

Les habilitats antigues que seran decisives

Menys presses, tornant a Pissarides, i més girar la vista cap a aquestes altres ocupacions que exigeixen habilitats una mica antigues, però que tenen totes les paperetes per sobreviure en un món en el qual anar un pas, un pas humà i emocional, per davant d'un algoritme serà decisori. Parlem d'habilitats de gestió, d'empatia, de comunicació, de relació, de cura, de servei, que molt difícilment seran reemplaçables per una eina digital.

Quan fa unes setmanes el nostre Premi Nobel va fer aquestes declaracions al canal informatiu financer per excel·lència, ja aventurava que no tindrien una bona acollida per posar damunt davall bona part de l'ideari vigent sobre què suposarà la intel·ligència artificial en el predomini de les habilitats tecnològiques. Va dir en concret: "Quan dius que la majoria de les feines seran feines que involucraran cura personal, comunicació, bones relacions socials, la gent podria dir: "Oh, Déu, és això el que hem d'esperar en el futur?". Doncs si... i quin desengany.