Mentre que la intel·ligència artificial (IA) forma part de tots els debats prenem consciència dels nombrosos beneficis i oportunitats que ens aporta, al mateix temps que mostrem preocupació pel seu impacte en les nostres vides. Avui ja sabem que el desenvolupament de la robòtica i la IA canviarà de forma rellevant la forma en què es desenvolupen molts processos (industrials i de serveis) i també modificarà la manera en què vivim i ens relacionem com a éssers humans. I comencem a adonar-nos del que pot suposar en termes de transformació i reducció d’un nombre significatiu de les ocupacions que avui desenvolupen una part rellevant dels éssers humans.

Disposem ja de multitud d’informes –alguns fins i tot manegen escenaris que podríem titllar d’apocalíptics– que anuncien grans volums de pèrdues d’ocupació a curt termini, així com escenaris complexos de cara al futur. Són moltes les persones que plantegen la urgència de respondre als reptes que suposa la necessitat d’afrontar grans processos de reestructuració, de viure amb un increment dels nivells de desocupació. Jo mateix estic plenament convençut que els conceptes “ocupació” i “plena ocupació” es modificaran de forma substancial en els propers deu anys i que haurem de gestionar el fet que una part rellevant de la població no disposi de la possibilitat d’accedir a desenvolupar una activitat laboral remunerada.

D’entrada, hauríem de ser conscients dels impactes que la IA genera. Des de l’automatització de múltiples tasques fins a la transformació de les habilitats i les competències que seran requerides pels nous llocs, sense oblidar els canvis en l’estructura de les prestacions laborals i la necessitat de dotar-nos de nous marcs legals pel que fa a qüestions laborals i la gestió de persones en les organitzacions.

Estic plenament convençut que els conceptes “ocupació” i “plena ocupació” es modificaran de forma substancial en els propers deu anys

Tot i que és possible que també el propi desenvolupament de la intel·ligència artificial generi un nombre rellevant de noves oportunitats laborals en aquelles àrees relacionades amb la seva implantació (desenvolupament, implementació, manteniment, gestió i supervisió) i un creixement de l’ocupació en àmbits emergents (per exemple, en la denominada economia de les cures), no sabem si aquests seran suficients perquè l’ocupació continuï sent un element clau en l’estructura de les societats més desenvolupades. Desconeixem quin serà el volum final de totes aquestes activitats, però és perfectament vàlid intuir que el resultat final serà negatiu i, en conseqüència, que el nombre de noves ocupacions no compensarà els que desapareixeran.

Avui dia assistim a unes dinàmiques contradictòries quant a la IA. Si bé persisteixen reticències relacionades amb la seva implantació en els àmbits organitzatius, a nivell individual cada dia l’emprem més en els nostres entorns vitals.

Els impactes més constatables de la IA, tant pel que fa a l’anàlisi de dades com en els àmbits de la personalització dels serveis, seran brutals. També en allò que té a veure amb la detecció de biaixos, abusos i fraus en l’ús de la mateixa IA. Sobre aquest punt, al contrari del que molts poden arribar a pensar, la tecnologia pot ser molt útil per identificar patrons sospitosos i anomalies en molts comportaments productius, comercials i socials. En altres paraules, hem de promoure a través de la IA el control de les activitats desenvolupades amb ella.

La IA ens facilita l’accés a unes capacitats de computació que ens han de permetre assolir nivells d’eficiència en la gestió de dades impensables fa 5 anys

Hi ha moltes formes de definir la IA, però la que més m’agrada és la següent: “La IA és l’estadística aplicada a l’extrem”. Una definició que recentment he escoltat a Genís Roca. També cal formular aquesta mateixa pregunta a la mateixa IA. I aquesta és la seva resposta: “La intel·ligència artificial (IA) es refereix a la simulació de processos d’intel·ligència humana mitjançant la programació d’algoritmes en sistemes informàtics. Aquests sistemes estan dissenyats per dur a terme tasques que normalment requereixen la intel·ligència humana, com l’aprenentatge, la percepció, el raonament i la presa de decisions. L’objectiu de la IA és crear màquines capaces de realitzar funcions cognitives similars a les dels éssers humans”.

La IA no és intel·ligència (tot i que pugui enganyar-nos) ni humana, però en tot cas és una eina que haurem d’aprendre a gestionar i utilitzar, i per aquesta raó la conversa sobre el seu rol és fonamental en el context actual de transformació tecnològica. Si la IA és l’estadística portada a l’extrem és perquè ens facilita l’accés a unes increïbles capacitats de computació que ens han de permetre assolir nivells d’eficiència en la gestió de dades impensables fa només cinc anys.

Encara que no ho percebem en tota la seva plenitud, la creixent integració d’aquesta tecnologia en les nostres vides és una realitat palmària. Des dels assistents virtuals en els nostres telèfons mòbils fins als sistemes de recomanació en plataformes en línia, ens mostra la seva capacitat per ajudar-nos en el desenvolupament de moltes de les activitats humanes i influir en els nostres hàbits i comportaments de manera tal que molts de nosaltres no podríem ja viure sense la seva assistència i suport.

La implantació de la IA ha de fer-se sense impactar en les capacitats d’imaginació, curiositat i creativitat innates dels éssers humans

Hem de tenir en compte que tot (una fotografia, una novel·la, una veu, per citar només algunes) pot ser expressat en codi binari i ser tractat com una dada. Les targetes de crèdit registren on gastem, en quines botigues de quines ciutats, en quins conceptes i amb quins imports. Els telèfons mòbils, on som i amb qui parlem. Les xarxes socials saben qui són els nostres amics i quins els nostres grups d’interès. La targeta de fidelització del supermercat coneix quins productes preferim i amb quina freqüència els reposem.

Tot són dades. El problema era que fins fa molt poc aquestes dades no podien transformar-se en informació. Tanmateix, això ja és del tot possible. De fet, convivim amb aquesta realitat.

En aquest nou entorn digital, les dades es poden obtenir, emmagatzemar i gestionar com mai hauríem imaginat. Gràcies a la IA podem posar-los a treballar per fer moltes coses molt millor del que nosaltres podem fer-les, amb molta més seguretat i molta més rapidesa, i alhora per preveure el que amb probabilitat necessitem i farem en un pròxim futur. És possible que finalment els algoritmes es converteixin en el referent del segle XXI de la mateixa manera que podem definir el segle XIX com el de la literatura i el XX com el de la imatge.

L’únic problema és que aquest procés ha de fer-se sense impactar en les capacitats d’imaginació, curiositat i creativitat innates dels éssers humans. Unes capacitats que són, sense cap mena de dubte, la base de la intel·ligència humana i el substrat de l’evolució que hem viscut des de l’aparició de la nostra espècie.