Estem immersos en la disrupció de la intel·ligència artificial generativa, una de les tecnologies més transformadores que ha vist la humanitat. Com va passar amb internet o els smartphones, aquesta tecnologia canviarà la manera com vivim i competim.

Les disrupcions són oportunitats. En un mercat estable, és molt difícil desbancar les grans empreses que el dominen. Només durant el període de disrupció aquestes empreses esdevenen vulnerables. Com deia Schumpeter, les disrupcions són "onades de destrucció creativa": nous actors apareixen i molts altres desapareixen.

Després d'una disrupció només queden dos tipus d'empreses: les que adopten la nova tecnologia i les que desapareixen

Podem imaginar avui una empresa que no faci servir internet? Hi ha algú que no utilitzi un smartphone? Després d'una disrupció només queden dos tipus d'empreses: les que adopten la nova tecnologia i les que desapareixen.

És precisament en aquest context que necessitem polítiques d'innovació actives per treure el màxim profit de la disrupció i minimitzar-ne els efectes negatius. Però sovint ens trobem amb un dilema: hem de col·laborar amb els grans protagonistes globals, com les Big Tech i nous actors com OpenAI, o bé competir amb ells, desenvolupant la nostra pròpia tecnologia?

Com podem decidir què és millor?

Competir o col·laborar

L'objectiu és fomentar la innovació i aconseguir que les empreses del nostre país siguin més competitives, tant en mercats globals com locals. Innovar vol dir, fonamentalment, adoptar noves tecnologies. Per tant, la primera pregunta és: on tindrem una adopció que creï més valor en l'àmbit de la IA generativa? Fomentant l'ús de les tecnologies de les Big Tech i adaptant-les, o creant-ne de noves?

El segon element és la creació de quelcom nou i diferencial. La innovació ens permet crear monopolis temporals a on podem assolir quotes de mercat abans impensables. Serem capaços de crear-los a nivell global, o serà millor centrar-nos en mercats i aplicacions concretes on podem marcar la diferència i siguin més defensables?

La implantació del català en plataformes com Apple, Google, OpenAI o Netflix ha tingut més impacte del que mai hauríem somiat

Finalment, cal valorar l'impacte. Quin impacte podem generar? Podem ser rellevants? Un bon exemple és la implantació del català en plataformes com Apple, Google, OpenAI o Netflix, que ha tingut més impacte del que mai hauríem somiat perquè l'abast  d'aquestes plataformes és global i pràcticament universal a casa nostra.

Després d'analitzar aquestes qüestions, cal definir les polítiques. La resposta sol ser un equilibri, però si som petits i locals, la col·laboració público-privada ens donarà més avantatges que intentar competir directament.

Els instruments

Les polítiques no serveixen de res si no es materialitzen en instruments efectius. Quins podrien ser en aquest cas?

Primer de tot, cal resoldre les fallides de mercat: tenim moltes petites empreses que no saben per on començar, moltes mitjanes que necessiten “best cases” per imitar, i moltes grans que no s'atreveixen a incrementar el seu dial d'ambició per por de no comptar amb prou suport social.

Per això, és necessari fomentar l'adopció tecnològica, difonent els “best cases” d’aquí i de fora, oferint bons d'innovació, i fomentant una xarxa de consultors ben connectats amb les propostes de les Big Tech per ajudar a aterrar-les. Els centres de recerca també han de formar part d'aquesta col·laboració per arribar més lluny.

Cal resoldre les fallides de mercat: petites empreses no saben per on començar, mitjanes necessiten “best cases” per imitar i grans no s'atreveixen

Però perquè això funcioni, calen oportunitats per als professionals i consultores, projectes il·lusionants, i sobretot una valoració social positiva. Tenim molts reptes per articular-ho: la transformació de l'administració, una sanitat més eficient i menys burocràtica, la creació d'ecosistemes d'innovació al voltant dels centres de recerca, i la integració del sector privat i públic cap a un mateix objectiu. És un bon moment per plantejar petits pilots i grans missions que creïn l'espai i els incentius necessaris perquè l'adopció i el canvi cultural es facin realitat.

Els governs tenen la missió de dissenyar els mercats i orientar-los cap al bé comú, però han d'evitar la temptació de gestionar-los directament. Sabem que això no ha funcionat mai. L'emprenedoria pot ser pública, però assumir riscos i implementar solucions requereix uns incentius i un nivell d'exigència que difícilment trobarem a escala en el sector públic.

La clau, si no tenim la mida de la Xina ni la seva cadena d'incentius ni els seus diners, és col·laborar amb els grans actors, connectar-se amb els hubs globals, crear mercats locals que puguin escalar a nivell global, i així aconseguir l'impacte que ens permeti competir millor globalment a partir del que és diferencial, del local.