Hi ha algunes novetats legislatives que m'evoquen aquella pel·lícula de finals dels anys noranta anomenada Las normas de la casa de la sidra, protagonitzada per Charlize Theron. Des del meu prisma de jurista, sempre vaig entendre que el missatge de la pel·lícula era l'absurditat d'imposar normes per mirar de solucionar problemes de més profunditat. Ni la norma soluciona el problema, ni el problema justifica la norma.

L'última novetat legislativa amb què ens trobem és una d'aquesta mena de normes. El passat 19 de desembre de 2023 es van aprovar les mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. En definitiva, s'incorporen al nostre dret tota una sèrie de mesures per a la transformació en matèria del servei públic i funció pública.

Dit així, pot semblar que la novetat legislativa únicament pot interessar als agents jurídics, però això és només pura aparença.

Per què dic això? Perquè entre altres novetats de l'esmentada modificació legislativa, hi ha la previsió de la notificació de demandes a les companyies mitjançant mitjans electrònics. Això és el que els agents jurídics en diem la primera citació o primer emplaçament, que, d'acord amb la nova reforma legislativa, quan sigui a empreses (entre d'altres), s'haurà d'executar a través de mitjans electrònics i en cas que transcorrin tres dies sense que el destinatari accedeixi al contingut, la comunicació es publicarà per la via del tauló edictal judicial únic.

Per això, les preguntes que ens fem són les següents: pot la meva empresa estar demandada i que no ho sàpiga? Les companyies han d'estar permanentment revisant les plataformes digitals de l'Administració de Justícia? Què li pot passar a la meva empresa si se li dona per notificada una demanda sense saber-ho?

Al demandat a qui se li ha notificat, el jutjat corresponent el considera citat a termini i si aquest no contesta a la demanda, se'l declara en rebel·lia

Avancem titulars. Al demandat a qui se li ha notificat, el jutjat corresponent el considera citat a termini i si aquest no contesta a la demanda, se'l declara en rebel·lia. En definitiva, el procediment continua sense ell, la qual cosa, òbviament, li causa la corresponent indefensió, sense perjudici que si tingués coneixement en un moment ulterior de l'esmentat procediment, pugui comparèixer, però en el moment processal en què en té coneixement potser ja transcorregut el termini per contestar a la demanda.

Clarament, l'objectiu d'aquesta reforma legislativa respon a una aclaparadora necessitat de més adaptació per part de l'Administració de Justícia a l'ús de les tecnologies, i a la seva interrelació amb els ciutadans i altres Administracions Públiques.

Fins aquí, tot sembla lògic i a més són mesures d'eficiència processal i d'efectivitat digital. És una clara necessitat de l'ús dels avenços tecnològics per agilitar els processos davant dels tribunals. A més, segueix la línia legislativa iniciada ja el 2011 pel que fa a l'ús de la tecnologia per part de l'Administració de Justícia.

El problema és que es poden produir situacions d'indefensió. L'Administració de Justícia realment està preparada per a un canvi legislatiu d'aquesta mena? Com s'informarà als ciutadans i les empreses sobre el canvi?

Com és obvi, els advocats ens encarregarem d'informar els nostres clients, però, lògicament, es crea una llacuna d'incertesa. Aquesta vegada no només per als agents jurídics que ens relacionem normalment amb l'Administració de Justícia, sinó també per a les empreses, que, sense anar més lluny, poden estar demandades sense que ho sàpiguen.

Segons la meva opinió, el problema, en realitat, sempre ha estat i continua sent la llunyania entre l'Administració Pública en general i els ciutadans. Aquest distanciament és especialment pronunciat amb l'Administració de Justícia. La realitat és que continuen faltant recursos humans i tecnològics en la nostra Administració de Justícia, una de les més oblidades, i això no se suplirà amb modificacions legislatives. Sense dotació dels mitjans necessaris, hi haurà indefensions, de manera que l'objectiu principal de guanyar eficiència processal i digital pot convertir-se en un alentiment més gran (si això és possible) als tribunals, mitjançant, sense anar més lluny, incidents de desemparament.

I novament, penso i afirmo: "Ni la norma soluciona el problema, ni el problema justifica la norma".