Mentre que la setmana passada seguíem capítol a capítol l'esdevenir del globus xinès al cel dels EUA i Antony Blinken, Secretari d'Estat dels EUA, cancel·lava el seu viatge al país asiàtic, van començar a sorgir els dubtes sobre l'impacte que això tindria en la malparada economia internacional.

El recent acostament entre les dues potències no respon a motivacions altruistes ni filantròpiques. Es deu més aviat a una situació de debilitat per a ambdós. Debilitat interna dels seus líders, mals resultats econòmics causats per la situació global i les mesures anti Covid, escalada de conflictes internacionals i entre ells. L'acostament es tradueix més com un pacte de no agressió pel benefici d'ambdós.

La política nord-americana dels últims anys ha provat de bloquejar de forma clara alguns sectors empresarials estratègics a la Xina. Com a exemple, els acords amb els Països Baixos i el Japó per limitar la venda de maquinària a la potència asiàtica, a fi de limitar la competència i el desenvolupament en la fabricació de xips i semiconductors. O les noves normes aprovades per reindustrialitzar els EUA.

Un Xi Jinping en hores baixes, amb la seva població cansada de les estrictes mesures per lluitar contra la pandèmia, es va enfrontar a un creixement pírric el 2022. Tan sols un 3,3%, el resultat més baix des de 1.976, excloent el 2020. Però no només aquestes xifres van ser un senyal d'alarma. Per exemple, Alibaba, el gegant online xinès, va mantenir en secret per primera vegada les vendes del Singles Day, en els seus 14 anys d'existència. Van comunicar que van estar en línia amb les de 2021, que van ser les de menor creixement fins ara. Això mostra la debilitat del consum intern al país.

Després de l'obertura de la Xina, canviaran les tornades, almenys així ha estat durant aquest primer mes. Doncs el consum intern augmentarà, impulsat per la taxa d'estalvi acumulada en els anys de pandèmia. Però existeixen dubtes respecte a la reacció en L de l'economia xinesa, ja que la crisi econòmica internacional pot afectar la seva xifra d'exportació.

Prova d'això és l'evolució de les transaccions internacionals de l'últim any, els impactes a les cadenes de subministrament i els cants contra la globalització que s'escolten en alguns discursos.

A més, és curiosa l'evolució d'algunes variables com l'ICOR. L'índex de producció de capital incremental (ICOR) explica la relació entre el nivell d'inversió en l'economia i el consegüent augment del producte intern brut. A la Xina ha pujat exponencialment des de 2019. Com més alta sigui, més ineficient és el capital o més baixa la seva productivitat. I hi ha un corrent d'inversors internacionals que advoquen per traslladar-se del país. La incertesa amb les mesures aplicades en els últims anys ha fet que moltes empreses decideixin pagar un cost de producció més gran en un altre territori, però apostar per més seguretat.

La Xina no és com Las Vegas. El que passa al país no es queda allà, sinó que ens afecta tots de forma directa. La tornada a la normalitat de la seva economia tindrà un probable impacte en la inflació mundial. Pensem que fins ara el consum d'energia i de matèries primeres del país estava restringit perquè la seva economia no funcionava en condicions normals. Un país d'aquest pes, demandant petroli, gas i minerals de nou, al seu volum habitual, incrementarà segur el preu d'aquests productes als mercats internacionals. I, per tant, els bancs centrals recorreran de nou als tipus d'interès per provar de controlar els preus.

A més, a mitjà termini, la Xina s'enfronta a un greu problema demogràfic, ja que els resultats de la seva política del fill únic, causaran un envelliment de la població molt considerable, que comprometrà la seva capacitat de producció i generació de riquesa si no es prenen mesures.

La posició xinesa en la guerra de Rússia és una altra qüestió clau. Tradicionalment la Xina ha fet negocis amb països sense immiscir-se gaire en qüestions polítiques o socials, però amb Rússia es tracta d'un aliat tradicional. Tanmateix, l'impacte de la guerra en l'economia mundial afecta la butxaca del país asiàtic. Sobretot, si continua allargant-se el conflicte.

La nova pau diplomàtica entre els EUA i la Xina serà tan fràgil com el globus abatut o faran els ulls grossos per necessitat econòmica? Ho veurem en següents temporades.