Durant el primer semestre d'aquest any, la presidència rotatòria del Consell de la UE recau en Polònia, després del parèntesi per oblidar d'Hongria. Ha anunciat set prioritats entra les que es troba avançar cap a "una agricultura comunitària competitiva i resilient i que proporcioni seguretat alimentària als europeus".

És un lloable (i genèric) propòsit. Per aconseguir-ho, considera que totes les accions de la UE han de tenir en compte als sectors agrícoles vulnerables i garantir que els productors no pertanyents a la UE compleixin les normes de qualitat, seguretat i sostenibilitat dels aliments de la UE.

Però és un propòsit impossible d'arribar en 6 mesos, durant els quals el paper de la presidència és de motor i àrbitre. Pot impulsar, proposar, estimular, però en cap cas decidir.

Prioritats de la presidència polonesa

Quant a l'agricultura, del programa de la presidència podem destacar una orientació política i dos anuncis.

L'orientació política és que "la política hauria d'encoratjar, en lloc d'obligar, els agricultors a prendre mesures per protegir el medi ambient i mostrar els beneficis de combatre i prevenir els efectes del canvi climàtic, com les inundacions i les sequeres". Som aquí en la mateixa línia que les conclusions del diàleg estratègic sobre el futur de l'agricultura, publicades per la Comissió Europea el dimecres 4 de setembre. Ja vam tenir l'ocasió de detallar aquestes conclusions en un article anterior, destacant que no són un document comunitari oficial, sinó el resultat del grup d'experts nomenat per la Comissió perquè reflexioni sobre el futur de l'agricultura europea.

El primer dels anuncis està directament relacionat amb aquest tema. La comissió ha anunciat que aprovarà en el primer trimestre la seva "Visió per a l'agricultura i l'alimentació". El programa de treball intern d'aquesta institució té previst que sigui el 16 de febrer, però un retard és sempre possible. Encara que sigui un document d'intencions, aquesta visió marcarà la proposta que s'espera per a l'estiu de noves perspectives financeres de la Unió per al període 2028-2035 i les de política agrària previstes a hores d'ara per a final d'any.

La presidència ha anunciat que se celebrarà un debat polític sobre l'esmentat document. Els Ministres d'Agricultura, i la Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu, volen apoderar-se d'aquest debat i intervenir aviat per influir en les propostes finals que es presentessin.

Ucraïna en l'horitzó

El segon dels anuncis es refereix "als desafiaments que la futura ampliació de la Unió Europea portarà al sector agrari". Darrere d'aquesta bonica formulació s'amaga la preparació i negociació de l'adhesió d'Ucraïna. Per al futur de l'agricultura polonesa, Ucraïna és percebuda com el principal problema de manera paral·lela a la percepció que es té a França sobre l'agricultura del Mercosur.

Ucraïna té una extensió de 603.550 km² i és el segon país més gran d'Europa després de la Federació Russa, per davant de França (551.695 km²) i Espanya (506.030 km²) i gairebé el doble que Alemanya (357.592 km²), per només comparar amb els 3 Estats membres que més diners reben de la Política Agrària Comuna (PAC): França, uns 9.300 milions d'euros; Espanya, uns 6.800 i Alemanya, uns 6.100 milions.

La presidència polonesa considera que totes les accions de la UE han de tenir en compte els sectors agrícoles vulnerables

Ucraïna és un campió mundial en producció de cereals, gira-sol i sucre, amb unes de les millors terres agrícoles del món i una estructura de grans (i molt grans) explotacions heretades de l'època soviètica. Si parlem de concentrar els ajuts agraris en qui més ho necessiten, aquest no és el cas de gran part de l'agricultura ucraïnesa.

Segons ha calculat el think tank europeu Bruegel, el cost agrari de l'adhesió d'Ucraïna, si mantinguéssim la PAC tal com la coneixem avui dia, podria superar els 12.100 milions d'euros. El cost anual total podria assolir els 20.000 milions, incorporant principalment la política de cohesió (4.600 milions).

És potencialment un cost anual que els actuals estats membres no semblen disposats a assumir, gairebé el 0,13% del producte interior brut (PIB) europeu, xifra a comparar amb la mida del pressupost total actual de la Unió Europea, una mica inferior a l'1% del PIB.