Els serveis de sanitat, educació, transport públic, subministrament d'aigua o el dret a un habitatge digne (recollit a l'article 47 de la nostra Constitució)... s'erigeixen, entre altres, com a serveis essencials per satisfer les necessitats de la nostra societat i el nostre marc legal els acredita de titularitat pública.

Per a això, l'administració pública, a l'hora d'oferir i garantir la prestació d'aquests serveis, pot optar per la col·laboració publicoprivada com un model eficient i eficaç que beneficiï, en definitiva, la ciutadania i el teixit econòmic i social. Un àmbit en què encara hi ha molt camí per avançar, però que ha de permetre, a més, abordar positivament els reptes tan complexos que ens esperen com a societat.

En aquest sentit, la col·laboració publicoprivada resulta ser una decisió encertada, sempre que es basi en un procés transparent, reflexiu i ordenat, que permeti adjudicar la prestació del servei a la millor oferta. Tanmateix, la paraula oferta indueix amb massa freqüència a la paraula preu i allà és on podem caure en la trampa. Per exemple, en un servei de recollida de residus en una ciutat de més de 500.000 habitants, una rebaixa del 10% (segons dades de l'Observatori 17.17 de l'Institut Cerdà) pot representar entre 8 i 25 milions d'euros de decrement anual. Aquesta rebaixa de cost per a l'administració pública pot repercutir, tanmateix, en la qualitat i formació del personal assignat al servei, en precarietat laboral, en la qualitat tecnològica i mediambiental dels vehicles o en un nombre més gran d'incidents o accidents.

Cal primar el bon servei i la satisfacció de l'interès general, per sobre d'una adjudicació senzilla, partint del millor preu per part de l'administració

La Unió Europea ens demana de vetllar per les regles de la competència, però aquesta no hauria de dependre únicament o excessivament del factor econòmic, sinó de les "competències" que les empreses disposen per prestar un servei. Sigui la seva experiència, la disponibilitat i gestió de la tecnologia, la capacitat d'innovació o la vocació de servei públic, tot primant el bon servei i la satisfacció de l'interès general, per sobre d'una adjudicació senzilla, que tingui en compte el millor preu per part de l'administració o un guany a curt termini per part de l'empresa, que només esdevingui una càrrega penosa per a usuaris i contribuents a mitjà i llarg termini.

En aquest context, el marc regulador no pot convertir-se en una barrera o fre a l'hora de prestar el millor servei públic al ciutadà. En l'actualitat, la prestació de serveis públics ha de ser capaç, més que mai, d'escometre i gestionar uns reptes econòmics, socials i mediambientals cada vegada més interrelacionats entre si, pel que fa a necessitats d'inversió, de coneixement, de personal o de mitjans i recursos.

Sense cap mena de dubte, la realitat que vivim no ho posa fàcil; perquè tirin endavant desafiaments tan complexos com la descarbonització de l'economia, la digitalització, la igualtat social... és imprescindible una col·laboració publicoprivada basada en la confiança i el compromís de tots: administració, empresa i ciutadania.

L'administració, com a responsable del servei al ciutadà, ha d'establir quins han de ser les millors condicions de la prestació del servei, on el preu ha de ser un factor més a tenir en compte, com ho puguin ser la flexibilitat i capacitat de resposta davant d'imprevistos, l'actualització constant de la tecnologia, la formació i capacitació del personal o la vocació i compromís de servei públic.

Dit d'una altra manera, cal el saber fer de les empreses al servei dels objectius públics, amb propostes i solucions innovadores que garanteixin una capacitat de resposta en un entorn cada vegada més volàtil i exigent i, al seu torn, una administració amb el personal més qualificat possible, des del moment mateix que es planifica i dissenya un nou servei fins a la seva posterior gestió i control. La col·laboració publicoprivada s'ha de basar en la confiança, però també i, potser més important, en l'exigència entre les parts. Doncs només des de la confiança i l'exigència mútua es pot prestar un bon servei públic.

Fugim de la senzillesa i temptació d'adjudicar per preu i posem-nos a treballar per donar el millor servei possible a la ciutadania. La bona notícia és que ja hi ha administracions que estan treballant en aquesta direcció, ara cal que no sigui només una bona pràctica a destacar, sinó d'una bona pràctica habitual.