La Unió Europea ha aprovat fa poc un Reglament pel qual es prohibeix a qualsevol operador econòmic importar, exportar o comercialitzar al mercat interior productes realitzats amb treball forçós. En si mateix, no es tracta d'una novetat, ja que la prohibició del treball forçós com a tal regeix des de fa temps. Un dels primers Convenis de l'Organització Internacional del Treball (OIT), amb pràcticament un segle d'antiguitat, ratificat per tots els estats membres de la Unió, ja prohibia taxativament el treball forçós. Fins i tot l'OIT va incloure els dos Convenis destinats a condemnar el treball forçós entre els seus deu Convenis fonamentals.

A més a més, l'actuació, des de fa temps, de l'Organització Mundial del Comerç ha estat constant en perseguir les diverses formes de treball forçós. Fins i tot la mateixa Unió Europea ha desplegat accions diverses per impedir el treball forçós, sent emblemàtic que la Carta de Drets Fonamentals en un dels seus primers articles prohibeix l'esclavitud, la servitud i el treball forçós o obligatori (art. 5). Sense oblidar tampoc en l'àmbit del Consell d'Europa la prohibició de l'esclavitud i del treball forçós continguda en el Conveni Europeu de Drets Humans (art. 4).

Malgrat això, el nombre de persones sotmeses a treball forçós a tot el món és molt elevat, calculant l'OIT que arriba a 27,6 milions i a 50 milions si ho referim a les formes modernes d'esclavitud. El més preocupant és que aquesta xifra, en els darrers anys, sembla que s'està incrementant notablement, calculant-se que s'ha produït un augment del 8 % en el període 2016-2021.

El que sí que té de nou el nou Reglament és la manera com afronta la prohibició i els mecanismes de garantia que estableix per fer-la efectiva, no només en l'àmbit dels estats membres, sinó de tots aquells que comercien amb operadors econòmics que actuen en l'àmbit europeu. Així, la prohibició s'estén a tot tipus d'operadors econòmics. En particular, s'estén a tota mena d'empreses amb independència de la seva dimensió, incloent-hi, per tant, també les petites i microempreses, quan l'habitual en aquest tipus d'actuacions per part de la Unió és que es dirigeixin exclusivament a les grans empreses. Precisament per això, el Reglament contempla mesures de suport a les pimes per facilitar que compleixin amb la prohibició. La mesura s'estén a tota la cadena de subministrament, via contractes i subcontractes, de manera que els operadors econòmics han d'impedir el treball forçós no només amb qui contracten directament, sinó amb totes les empreses que, de manera indirecta, via la cadena d'activitat participen en l'elaboració o subministrament de part del producte. Igualment, la prohibició abasta tota classe d'operacions, inclosa la venda a distància.

El nombre de persones sotmeses a treball forçós a tot el món és molt elevat: 27,6 milions, segons l'OIT

Un dels aspectes més significatius del Reglament és que no es basa en la política europea d'harmonització de la legislació laboral, sinó que s'orienta a millorar el funcionament del mercat interior. És a dir, el fonament directe de la prohibició és evitar la competència deslleial entre empreses, derivada del fet que els costos econòmics dels productes elaborats amb treball forçós són molt inferiors als efectuats amb treball lliure i voluntari. D'aquesta manera, la lluita contra el treball forçós és instrumental respecte de la millora d'una sana competència mercantil, encara que no per això deixi d'estar molt present en les preocupacions de les institucions europees. Amb això, s'ha pogut aprovar un Reglament d'immediata i automàtica aplicació, a diferència de les Directives laborals, que requereixen un procés més complex de transposició a l'ordenament intern de cada estat membre. Val la pena destacar que amb la mesura no es pretén obstaculitzar el desenvolupament de la globalització econòmica, sinó que es pretén que la competència mercantil a aquest nivell es desenvolupi en clau equitativa i respecte als valors tradicionals de la Unió Europea. Això s'ha de remarcar especialment en aquests moments, perquè amb una visió de tot punt oposada a la nova geopolítica imposada des de l'Administració Trump d'increment arbitrari dels aranzels a l'exportació de productes.

En vincular la prohibició del treball forçós amb la millora del funcionament del mercat interior, es posen en marxa instruments d'actuació molt més potents dels que havien regit fins al moment present. D'aquesta manera, s'obliga cada Estat a constituir una o diverses autoritats responsables del compliment de les obligacions establertes en el Reglament. En especial, a aquestes autoritats se'ls encarrega una tasca d'investigació precisa de les zones i sectors en què poden existir pràctiques de treball forçós, amb coordinació entre totes elles i elaboració per part de la Comissió Europea de dades de zones i productes que presentin riscos de treball forçós.

Com a colofó de tot l'anterior, les autoritats nacionals competents en la matèria, si detecten que s'ha infringit la prohibició o quan un operador econòmic no ha col·laborat en la investigació del possible risc, podran de manera expressa prohibir importar o comercialitzar un determinat producte dins del mercat de la Unió, ordenar als operadors econòmics la retirada del producte, així com l'eliminació dels productes en el seu poder o l'eliminació de la part del producte elaborat amb treball forçós. Finalment, s'estenen les garanties d'indemnitat a les persones que denunciïn conductes d'infraccions del Dret de la Unió que suposin incompliment de la prohibició de treball forçós contemplada en el Reglament.

Si compartim els valors essencials signes d'identitat de la UE, hauríem de rebutjar comprar productes elaborats amb treball forçós

No es pot ocultar que la implementació efectiva dels objectius del Reglament no estarà exempta d'obstacles i, fins i tot, que la mateixa norma europea presenta algunes deficiències. Probablement, la dificultat més gran es trobarà en el fet que la Unió Europea pugui desenvolupar una investigació 'in situ' de l'elaboració de productes amb treball forçós més enllà de les fronteres de la Unió, en tercers països, especialment complicada quan el treball forçós es realitzi al final d'una fosca cadena de subcontractació. La dificultat afegida es troba en el fet assenyalat per l'OIT que, en moltes ocasions, el treball forçós no es presenta per mitjà de les formes més grolleres d'ús de la violència o la intimidació, sinó, sobretot, per mitjans més subtils de deute manipulat, retenció del document d'identitat o d'amenaça de denúncia a les autoritats d'immigració de la seva situació irregular al país. De la mateixa manera, encara que s'anuncia en els seus considerants, després es troba a faltar que el Reglament no contingui l'habitual sistema de sancions econòmiques als operadors econòmics o de ressorgiment de danys per qui incompleixin la decisió de l'autoritat competent de retirada del producte, així com l'eliminació dels productes en el seu poder o l'eliminació de la part del producte elaborat amb treball forçós. Res no impediria que un estat membre introduís aquest tipus de sancions econòmiques, el que, fins i tot, seria desitjable, encara que crida l'atenció que el Reglament no l'hagi contemplat, quan és una cosa generalitzada en les actuacions de la Unió similars a la present.

Igualment, seria desitjable que, en un futur, aquesta prohibició s'estengués a la que habitualment va de bracet, la prohibició de comercialitzar productes elaborats amb treball infantil, atès que l'únic que es prohibeix és fer-ho amb treball infantil "forçós", quan es podria establir una presumpció, llevat de prova en contra, de què tot treball infantil es realitza contra la voluntat del menor. Aquest aspecte pot resultar especialment important, no només per l'enorme quantitat de treball infantil existent al món, sinó, sobretot, per marcar la diferència amb altres polítiques. Per indicar la més recent, el projecte del governador de l'Estat de Florida, Ron DeSantis, davant l'absència de treballadors com a resultat de les deportacions d'immigrants indocumentats, que pretén suprimir les limitacions al treball de menors entre 14 i 16 anys, com a exemple emblemàtic, el de permetre'ls fer treball nocturn, una cosa igualment prohibida des de fa molt de temps per diversos Convenis de l'OIT.

Encara que el Reglament no es trobi encara plenament vigent, les empreses han de començar a adaptar-se a les conseqüències derivades del seu compliment. Al final, les debilitats o dificultats derivades del nou Reglament no es podran superar si no es desenvolupa entre nosaltres una cultura de sensibilització davant la plaga del treball forçós, especialment l'infantil. Per part de les empreses, assumint a través de la seva responsabilitat social corporativa un compromís proactiu d'investigar elles directament l'origen de les seves importacions i proveïdors, per diagnosticar els riscos que siguin el resultat del treball forçós. Per part de tots nosaltres, com a consumidors, perquè, encara que el Reglament exclou la retirada de productes que hagin arribat als usuaris finals del mercat, per raons ètiques, si compartim aquests valors essencials signes d'identitat de la Unió, hauríem de rebutjar comprar productes elaborats amb treball forçós.