Blockchain: Les monedes virtuals (criptomonedes) es basen en una tecnologia anomenada blockchain (cadena de blocs) definida el 2009 com un registre digital descentralitzat de transaccions compartides en una xarxa que és immutable i immodificable, que utilitza el que s’anomena DLT “Tecnologia de Ledger Distribuïda” que funciona com una base de dades NO centralitzada, que no es pot hackejar i que es poden comunicar tant de forma privada o pública. El Ledger o llibre Major, és el registre de totes i cadascuna de les operacions i transaccions que es realitzen dins una blockchain. Per això es converteix en una de les peces fonamentals de la transparència, seguretat i privadesa de la tecnologia blockchain i les criptomonedes. Una blockchain és un tipus de Ledger o Major que emmagatzema informació en blocs de dades.

La tecnologia blockchain es basa en quatre fonaments: el registre compartit de les transaccions (Ledger), el consens per tal de verificar les transaccions, un contracte que determina les regles de funcionament de les transaccions i, finalment, la criptografia (derivat del grec "kryptos" que significa “amagat”), i que és el fonament de tot plegat (La Metamorfosis del Dinero).

Blockchain no ha deixat d'experimentar importants avenços. A més d'un gran nombre de criptomonedes noves, van sorgir també altres tipus de tokens d’actius financers tradicionals amb finalitats diferents del pagament, com acreditar la possessió d'accions d'una empresa o donar accés a serveis específics en una plataforma. O els smart contracts, és a dir, contractes intel·ligents que permeten executar automàticament un acord entre parts, gràcies a la descentralització de les finances (DeFi). En paral·lel, la tecnologia també ha anat adquirint mecanismes de validació de transaccions cada cop més sofisticats, orientats a garantir un ús eficient, descentralitzat i segur.

Actualment hi ha més de 1.000 blockchains operatives. Això inclou blockchains ben establertes com Bitcoin (BTC), Ethereum (ETH), Solana (SOL) i Cardano (ADA), així com moltes xarxes més petites i noves que busquen resoldre problemes específics, com escalabilitat, interoperabilitat o privadesa. Algunes blockchains són específiques per a certs casos d’ús, com ara DeFi o NFTs.

Actualment, hi ha més de 1.000 blockchains operatives, com Bitcoin (BTC), Ethereum (ETH) o d'altres més petites

Criptografia: La criptografia moderna ha esdevingut significativament més avançada amb el temps i gira al voltant de quatre principis fonamentals: Confidencialitat: només pot accedir a la informació xifrada la persona a qui està destinada i ningú més; Integritat: la informació xifrada no es pot modificar en l'emmagatzematge ni en el trànsit entre el remitent i el receptor previst sense que es detectin alteracions; No repudi: el creador/remitent de la informació xifrada no pot negar l’enviament de la informació; Autenticació: es confirmen les identitats del remitent i del destinatari, així com l'origen i la destinació de la informació.

El xifratge també és cada cop més necessari per complir amb els requisits i estàndards reguladors. La intel·ligència artificial (IA) pot ajudar a optimitzar la gestió de claus i millorar els algorismes de xifratge. Els protocols avançats de pròxima generació, com la criptografia quàntica i la criptografia de corba el·líptica (ECC), representen l'avantguarda de les tècniques criptogràfiques.

El xifratge és cada cop més necessari per complir amb els requisits i estàndards regulatoris

Criptomoneda: Una criptomoneda és un nou tipus de divisa o moneda digital que utilitza criptografia, consistent en la pràctica de desenvolupar i utilitzar algorismes codificats per protegir i amagar la informació transmesa perquè només pugui ser llegida per aquells amb permís i capacitat de desxifrar-la. En definitiva, la criptografia amaga les comunicacions perquè les parts no autoritzades no hi puguin accedir. A l'era digital moderna, la criptografia ha esdevingut una eina essencial de ciberseguretat per protegir la informació confidencial de hackers i altres cibercriminals.

La raó primigènia pel que fa a l’emissió de criptomonedes és no haver de dependre d’entitats centrals que emeten i controlen la quantitat de diners en circulació. Una criptomoneda és una forma de diners o divisa P2P (peer to peer) purament digital. Al ser digital es pot enviar a qualsevol lloc del món en qüestió de segons i sense necessitat d’intermediaris. Els diners digitals és, probablement, la millor forma de diners que pot existir. Entre les raons figuren: la seguretat, la transparència i la privacitat, gràcies a la tecnologia blockchain que és una base de dades sostinguda per una xarxa descentralitzada completament. I com es validen els diferents blocs de cadena de blocs? Mitjançant un acord entre els ‘nodes’ de la xarxa, la qual cosa permet una espècie d’auditoria que impedeix que ningú pugui enviar informació manipulada a la blockchain. I en informàtica i computació un ‘node’ és, en general, un punt de connexió física o virtual des d’on es pot crear, enviar i rebre informació de tota classe de dades i informació. Els ‘nodes’ de les criptomonedes estan constituïts per tots aquells ordinadors que estan interconnectats a la xarxa d’una determinada criptomoneda, executant el software que s’encarrega de tot el seu funcionament. Aquests nodes estan interconnectats entre si mitjançant una xarxa de parelles conegudes com la xarxa Peer-to-Peeer (P2P), la qual cosa significa que tots els ‘nodes’ operen de forma igual i equivalent entre si.

Criptomonedes i la seva evolució: El 2009  es va introduir la primera criptomoneda, Bitcoin (BTC). El 2013, la creixent popularitat de Bitcoin va impulsar la creació de més criptomonedes, com ara Ripple (XRP) i Dogecoin (DOGE), de manera que a finals de 2013, hi havia unes 60 criptomonedes. 2014 va marcar l’auge de les altcoins (criptomonedes alternatives) i l’inici d’un ecosistema de criptomonedes realment divers, augmentant el seu nombre fins a més de 500, amb projectes importants com ara Ethereum (ETH). El 2017 va ser un any crucial per a les criptomonedes, amb un mercat en auge. El nombre de criptomonedes va augmentar fins a 1.300, un període que va veure l'auge de les ICOs (Initial Coin Offering)  una forma de finançament inicial de projectes o d'empreses en fases inicial i la creació de milers de nous tokens (unitats de valor emeses per una entitat privada a 'blockchain'). El 2020, el nombre de criptomonedes a final d’any era de 5.000, gràcies a l’auge de les finances descentralitzades (DeFi), i dels tokens no fungibles (NFTs). Amb dades de Investing a 24 de gener de 2025, hi ha 10.757 criptomonedes en circulació, gràcies a innovacions contínues en la interoperabilitat de blockchain, les finances descentralitzades (DeFi) i l’expansió de les aplicacions de Web3, amb una capitalització de USD 3,6 bilions europeus (1012), amb un domini del Bitcoin (57,7%) amb 19,8 milions de bitcoins en circulació, seguit d'Ethereum (11,2%) amb 120,5 milions ETH en circulació, i la resta de criptomonedes (31,1%) de capitalització.

El 2009  es va introduir la primera criptomoneda, Bitcoin, i el 2013, la seva la creixent popularitat va impulsar la creació de més criptomonedes

Stablecoins: Hi ha actualment unes 190 stablecoins en circulació. Són criptomonedes vinculades al valor d'actius tradicionals com el USD o l'Or, o la moneda nacional. Les stablecoins s'utilitzen principalment per fer pagaments, com ara cobertura contra la volatilitat i en plataformes de finances descentralitzades (DeFi).

NFTs: Hi ha uns quants centenars de tokens vinculats a NFTs (tokens no fungibles, que s’utilitzen per comprar, vendre i intercanviar NFTs en mons virtuals i metaversos.

Meme coins: Hi ha 3.222 meme coins en circulació. Són criptos que han guanyat popularitat gràcies al màrqueting viral, la cultura d'internet o el suport de celebritats. Els meme coins sovint experimenten una volatilitat extrema de preus i interès especulatiu.