Aquest dimecres el Parlament Europeu va aprovar el seu mandat de negociació sobre la proposta de la Comissió de llei europea de restauració de la naturalesa. Dotze vots van fer la diferència. Que el Parlament Europeu aprovi un mandat de negociació que inicia una negociació amb el Consell sobre una proposta de la Comissió Europea no hauria de ser una notícia i, tanmateix, ho és per moltes i variades raons.

La primera és el contingut mateix de la proposta de la Comissió. La proposta és ambiciosa. El seu objectiu principal és que els ajuts per a la restauració dels ecosistemes naturals fets malbé arribin almenys al 20% de les zones terrestres i marítimes de la UE abans de 2030, per continuar estenent-se a tots els ecosistemes que necessitin ser restaurats, des dels boscos i les terres agrícoles fins als ecosistemes marins, d'aigua dolça i urbans, el 2050. També proposa de limitar l'ús de plaguicides fins a reduir-los a la meitat el 2030. Per a tot això, el text preveu que els estats membres haurien d'assumir una sèrie de nous objectius, jurídicament vinculants, que complementarien i ampliarien la legislació vigent.

La segona raó és l'oposició frontal a la proposta per part del sindicalisme majoritari d'agricultors i ramaders. El COPA-COGECA considera que la proposta ha de ser posada sota el paraigua de la realitat, la viabilitat i l'aplicabilitat. Argumenten que es tracta d'una expropiació parcial de l'ús de les terres pels agricultors, sense cap mena de compensació. A més, l'objectiu de reducció de pesticides s'ha fixat sense saber si hi ha alternatives viables. En una aclaridora imatge, un destacat sindicalista ha insistit que "un no es canvia de sabates sense tenir uns de recanvi".

La tercera raó és l'oposició frontal a la proposta que ha adoptat la direcció del Partit Popular Europeu (PPE) i això malgrat que la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, sigui d'aquest mateix partit. Això explica el recorregut que aquesta proposta ha tingut dins del Parlament. La seva Comissió d'Agricultura va rebutjar per àmplia majoria la proposta el 23 de maig. Però l'última paraula la tènia la Comissió de Medi Ambient. Per assegurar el resultat, la direcció del PPE substitueixo a alguns dels seus membres titulars de l'esmentada Comissió per d'altres menys compromesos amb el medi ambient i més segurs seguidors de les instruccions de la direcció. El 27 de juny, aquesta Comissió va rebutjar també la proposta.

En canvi, no sense dificultats, el 20 de juny, els Ministres de medi ambient de la Unió Europea van aprovar el seu mandat de negociació. Això va ser saludat per les organitzacions ecologistes, encara que lamentaven la reducció que van qualificar de "significativa" en els objectius anunciats i la introducció de nombroses excepcions.

La sessió plenària del Parlament Europeu del 12 de juny era decisiva. Un rebuig definitiu, per la seva part, hauria significat la mort de la proposta tal com està, i la Comissió havia avisat que no presentaria cap proposta alternativa. El vot favorable, malgrat l'oposició de les dues comissions parlamentàries competents, ha permès que el Parlament disposi d'un mandat de negociació i que comencin les negociacions.

Un futur incert

A partir d'ara, o més aviat després de l'estiu, els trílogos poden començar. Els trílogos, tant formals com informals, són reunions de negociació entre els representants de les dues institucions amb poder de decisió, el Consell de Ministres i el Parlament Europeu, juntament amb la Comissió Europea que interactua com a facilitador.

La pregunta del milió és si s'assolís un acord final a temps perquè l'actual Parlament Europeu pugui votar-ho abans de la seva dissolució el mes de maig 2024. El temps apressa i es pot pensar que el PPE utilitzarà tots els recursos de què disposen per allargar els terminis.

En el cas que no s'arribi a temps, la gran incògnita és quina serà la futura composició del Parlament Europeu que surti de les eleccions europees de juny del 2024. Aquestes eleccions són sovint utilitzades per part de la població per manifestar el seu descontentament no només amb la manera en què es construeixen les polítiques europees sinó també en clau de política nacional. A més, l'evolució del PPE cap a postures que uns qualificarien de "conservadores" i altres de "prudents" inquieta els promotors de la llei.

Tot sembla indicar que la Presidència espanyola de la Unió farà tot el possible per accelerar la negociació, però sembla improbable que un acord sobre una legislació tan complexa pugui assolir-se en uns quants mesos. En cas de ser així, el text aprovat tindria obligacions i objectius bastant menys ambiciosos que els inicialment proposats per la Comissió.

Si, com és més probable, la Presidència espanyola avança, però no acaba, Suècia exerceix la següent Presidència durant el primer semestre del 2024 i es pot esperar un entusiasme moderat sobre això per part del govern conservador suec.

Per tant, el dilema real és una llei de conservació de la naturalesa descafeïnada o cap llei.