En el nostre mercat de treball hi ha uns dos milions de treballadors autònoms que duen a terme l'activitat professional de manera independent, sense empleats al seu servei. Tradicionalment, les garanties d'unes condicions de treball adequades s'adrecen exclusivament als assalariats. Això es fa o bé de manera directa a través d'estàndards laborals mínims per via legal o bé de manera indirecta a través del foment de la negociació col·lectiva. Però, en tot cas, això s'adreça en exclusiva als assalariats inclosos dins de la legislació laboral. En sentit negatiu, no hi sol haver res d'això per als autònoms, perquè es presumeix que aquests tenen capacitat per defensar-se per si mateixos en les seves relacions amb les empreses per a les quals treballen.

Tanmateix, per diversos motius, es detecta que les situacions d'aquests dos milions d'autònoms són molt dispars i no tots tenen aquesta capacitat de defensa pròpia que se'ls presumeix. Les empreses, a través de certs canvis organitzatius externalitzant part de la seva activitat productiva, poden utilitzar cert tipus d'autònoms, la qual cosa provoca que existeixi una important borsa de professionals que tenen com a client principal, si no exclusiu, aquest tipus d'empreses. Els canvis tecnològics, sobretot la digitalització, estan accentuant molt aquest fenomen. El resultat és que aquest tipus d'autònoms es poden trobar en una situació de notable debilitat davant les empreses que els encarreguen treballs, ja que no tenen cap mena de capacitat real de negociació de les seves condicions, que, a la pràctica, són decidides unilateralment per aquestes empreses clientes. A la pràctica, en moltes ocasions, la seva situació professional és bastant pitjor que la de qualsevol assalariat assimilable pel treball que du a terme: poden percebre una remuneració inferior al salari mínim, poden tenir jornades de treball superiors a les establertes legalment com a límit per als assalariats, han d'assumir en la seva totalitat el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social, estan pendents que amb tota discrecionalitat l'empresa clienta els faci o no encàrrecs, etc.

Ens estem referint a un fenomen diferent del que habitualment es coneix com a falsos autònoms, que, en realitat, comporta una situació d'il·legalitat, ja que s'haurien de considerar com a assalariats, encara que formalment no se'ls tracti com a tals. En aquests casos es tracta d'autèntics autònoms, perquè realment són titulars del seu negoci, que organitzen des de fora de l'empresa clienta. Això sí, encara que efectivament es tracti d'autèntics autònoms, no per això deixa d'existir una situació de clara debilitat davant les empreses clientes, amb les conseqüències que s'han assenyalat.

Entre nosaltres, fa ja 15 anys es va aprovar un Estatut del Treball Autònom, que pretenia tenir en consideració aquesta realitat i, per tant, oferir una protecció mínima a aquest tipus de treballadors, que necessàriament queden fora de l'Estatut dels Treballadors. Això sí, cal reconèixer que l'impacte d'aquest Estatut del Treball Autònom ha estat molt pobre i poc ha aconseguit amb la finalitat d'establir un cert règim de protecció d'aquests autònoms.

Des de la mateixa Unió Europea s'està prenent nota que aquesta realitat es troba estesa a la pràctica totalitat dels seus estats membres, fins i tot en alguns amb dosi de precarietat molt més intensa de la que hi ha entre nosaltres. A tal efecte, la mateixa Unió Europea els qualifica com a treballadors autònoms vulnerables, de manera que comença a adoptar algunes mesures que obrin pas a una certa protecció mínima de les seves condicions de treball, amb expectativa que això pugui anar progressivament ampliant-se.

Per només esmentar algunes de les fites més significatives amb aquest objectiu assenyalaria les següents. En primer lloc, la directiva més important, que estableix un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació, estén la prohibició de discriminació a les condicions de treball a l'activitat per compte propi. Recentment, una sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg, de gener d'aquest any, no només ha validat el previst en aquesta Directiva, sinó que ha fet una interpretació qua amplia l'establert en la directiva, entenent que aquesta protecció davant les discriminacions no només inclou el moment de la contractació, sinó que també s'estén a les condicions de treball, també l'acomiadament i la remuneració.

En segon lloc, fa ja temps en una sentència de l'any 2014, el mateix Tribunal de Luxemburg va considerar que podia resultar lícit que un conveni col·lectiu inclogués dins del seu àmbit d'aplicació a efectes de determinació de la remuneració tant els treballadors assalariats com els autònoms que treballaven tots ells com a músics d'una mateixa entitat. En aquesta mateixa línia, una molt recent Comunicació de la Comissió Europea, de finals de setembre de l'any passat, ha identificat una sèrie de supòsits respecte dels quals entén que desenvolupar processos de negociació col·lectiva entre treballadors autònoms vulnerables sense assalariats pot ser plenament compatible amb el dret de la competència.

En tercer lloc, una Directiva de 2019 relativa a drets d'autor i afins reconeix el dret a una remuneració adequada i proporcionada als artistes i executants que exerceixin la seva activitat com a autònoms; encara que es tracta d'una regla traslladada amb mandra al nostre ordenament intern. Finalment, com a possible previsió de futur, es troba molt avançat el procés d'aprovació d'una proposta de Directiva sobre treball de plataformes que, a part d'intentar separar els supòsits de llocs de treball assalariats i autònoms en aquest camp, conté algunes regles que resulten d'aplicació també als qui realitzin el seu treball com a autèntics autònoms, especialment en matèria de protecció de dades i d'informació sobre la situació d'aquests treballadors.

Com es veu, es tracta d'intervencions en l'àmbit europeu disperses i encara de caràcter embrionari, però que marquen una interessant nova línia de tendència cap a una protecció de les situacions dels treballadors autònoms vulnerables. El fet que quedin fora de la legislació laboral, no exclou la necessitat d'una protecció adequada davant la seva situació de debilitat contractual, el resultat de la qual ha de provocar no només garanties mínimes d'aquests autònoms, sinó també que no es produeixin innecessàries evitacions de l'aplicació de la legislació laboral, inclòs un saludable funcionament del mercat de treball en el seu conjunt.