Sovint passa que els arbres no ens deixen veure el bosc, massa centrats i capficats en els detalls no veiem el panorama general. Però en aquests temps de big data i de xifres macroeconòmiques a l’abast de tothom, també ens passa justament el contrari. És el bosc el que no ens deixa veure els arbres i ens enganyem creient en una realitat que de fet no existeix.

Fa poc s’han publicat les xifres del PIB del 2023, Catalunya creix un 2,8%, xifres rècord, de les més altes de l’estat i per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Tot un èxit, han manifestat els polítics i recollit els mitjans de comunicació. Juntament amb aquestes xifres han aparegut les d’ocupació, un creixement del 5,6%. Un altre èxit!  

Aquest és el bosc, ara us preguntareu, quin és el problema? Bé, la manera més obvia de pujar el PIB és un creixement de la població activa, en general un creixement de la població. Si posem les dues dades juntes, observarem que la població activa creix més que el PIB i, per tant, el valor afegit per treballador ha baixat.

Aquests són els arbres!!! Com estan aquests arbres? Quina societat dibuixa aquesta petita sèrie de dades?

Una societat que aprofundeix en un model econòmic intensiu en treball poc qualificat. Tots sabem el que això vol dir, salaris baixos, manca de capacitat de generar treball altament qualificat… I tots en sabem les conseqüències, emigració de talent, especialment del talent jove i finalment incapacitat de proveir els servies i el benestar als que la nostra societat aspira. Arbres esquifits, amb troncs secs i malalts. Ara bé, el bosc vist des d’un dron sembla gaudir de bona salut.

És ben conegut que l’autocrítica i la visió a llarg termini no forma part de la política del país i menys en temps d’eleccions

La reacció social i de les institucions davant les xifres indica més coses, lluny de “posar-se les piles” i fer autocrítica, s’aprofita el benentès per “vendre altre cop la moto” una moto que no només va malament, sinó que hi ha una plena consciència de quins són els problemes per part dels que “la venen”. I això es fa des de les institucions. És ben conegut que l’autocrítica i la visió a llarg termini no forma part de la política del país i menys en temps d’eleccions, ara bé, continuen sent l'única eina que ens permet construir el futur.

Aquest no és però un fet aïllat i circumscrit a la política. Si observem les nostres organitzacions, sovint ens trobarem amb el mateix fenomen. En un moment a on les dades macro ja no són difícils d’aconseguir, unes vegades per mandra, altres perquè convé, més sovint del que fora bo, n’agafem unes quantes dades, elaborem una teoria plausible però falsa i la fem volar. Algunes vegades ignorants, perquè no hem fet l’esforç de baixar a peu de canó a veure què és el que realment està passant, altres tot i ser-ne conscients perquè fora una llàstima desaprofitar l’oportunitat d’explicar una història d’èxit.

Fora bo que recordéssim que el bosc només té sentit a partir dels arbres. Disposar de dades agregades és fantàstic però treure’n conseqüències sense tenir un coneixement de la realitat, encara que sigui anecdòtic, és temerari.