Goldman Sachs prediu un increment del PIB de l'1,7% anual durant la propera dècada, el que és equivalent a 7 trilions de dòlars. Mentre que el McKinsey Global Institute preveu un augment d'entre l'1,5% i el 3,4% anual, el que resulta en una forquilla d'entre 17,1 i 25,6 trilions de dòlars a nivell global.

Tot això contrasta amb la paradoxa de Solow, que el 1987 deia: "You can see the computer age everywhere but in the productivity statistics"  ("es pot veure l'era de les computadores arreu menys en les estadístiques de productivitat"). Estem davant un cas similar? I, encara més interessant, quin marc podem utilitzar per avaluar aquest increment de productivitat a les organitzacions?

Primer, hem de saber d'on pot venir aquest increment del PIB. Una part sens dubte vindrà de noves propostes i nous negocis que apareixeran amb la IA generativa, com és el cas de ChatGPT. Aquesta part és difícil de valorar, ja que predir el futur és una manera ben coneguda d'equivocar-se.

Ara bé, hi ha un altre increment que potser ens interessa més: el que prové de fer les mateixes coses, o semblants, amb IA generativa, incrementant-ne la productivitat.

Per incrementar la productivitat del que fem, tenim dues alternatives: automatitzar i augmentar les capacitats de qui les fa. Automatitzar significa substituir tasques fetes per humans amb màquines, un tema conegut des de la Revolució Industrial. Augmentar les capacitats també és conegut, primer amb les calculadores i després amb els ordinadors i internet. Un simple full de càlcul permet fer anàlisis financeres impensables abans, tant en qualitat com en extensió.

El multiplicador de l'automatizació és molt gran. La propera revolució seran els robots humanoides, especialment en magatzems

Quin és l'increment? El multiplicador de l'automatització és molt gran. Com que substituïm feina, si la inversió de capital és justificable, podem tenir multiplicadors molt grans. Això és especialment cert en el món digital, on el cost de fer una recomanació més, publicar un nou post o fer una nova cerca és pràcticament zero, permetent finançar-se amb publicitat.

De moment, no estem en el punt de l'automatització total. Encara que l'atenció al client automatitzada és imminent i la propera revolució seran els robots humanoides, especialment en magatzems.

Estem, doncs, en el punt d'augmentar les capacitats. Això té un multiplicador més escàs, entre el 20% i el 300% segons estudis en tasques individuals. Hi ha sectors on això ja està passant. En programació, per exemple, avui en dia s'utilitzen copilots. En aquests sectors ja tenim dades sobre l'impacte (al voltant del 150%-300%), mentre que en altres com el legal, encara estan en fase pilot, però sospitem que seran molt importants. 

Per què no tenim multiplicadors més grans? Bé, augmentar té com a límit la capacitat d'atenció humana. Encara que un copilot suggereixi l'email, l'has de llegir, comprovar i enviar. Hi ha un límit a quants emails pots gestionar al dia. Per això, l'impacte en la productivitat és notable, però no comparable a l'automatització.

Els sectors on la IA generativa afectarà primer són bastant inelàstics, com la consultoria estratègica, on una baixada de preus no augmentarà significativament la demanda

Una pregunta interessant és quins efectes tindrà augmentar. Hem de diferenciar si es tracta d'un mercat elàstic (on una baixada de preus augmenta la demanda) o inelàstic (on les variacions de preu no afecten massa). En mercats elàstics, l'augment de productivitat es traduirà en baixades de preu, increment del mercat i pujades de sou. Però els sectors on la IA generativa afectarà primer són bastant inelàstics, com la consultoria estratègica, on una baixada de preus no augmentarà significativament la demanda.

Altres factors a considerar inclouen la intensitat competitiva. En mercats amb pocs actors importants (banca, elèctriques, telecomunicacions…), l'adopció de la IA serà més lenta en el millor dels casos.

Tenim un marc per avaluar els impactes. Sembla que l'impacte en la productivitat i el PIB serà escàs. Podem estar tranquils? No!

Aquestes són tecnologies de propòsit general, com els ordinadors, internet o els fulls de càlcul, aplicables a tot. Això fa que l'impacte en la productivitat es vegi poc afectat perquè tothom les adopta, mantenint els preus estables malgrat una major productivitat i qualitat. Les empreses tenen més beneficis i possiblement sous més alts, però el resultat en termes de productivitat és minso.

Ara bé, què passa si no adoptes aquestes tecnologies? Com a organització, estàs fora del mercat; com a treballador, segur que no tindràs feina. En les tecnologies de propòsit general, a la llarga no adoptar-les és el suïcidi. En la IA generativa també.

Hi ha alguna oportunitat en tot això? Sí, n’hi ha una, qui més corri aprofitarà l'escletxa per guanyar més mercat mentre els altres no l'adoptin i possiblement podrà retenir aquests guanys, almenys en part. Per això, per països amb productivitat baixa com els del Sud d'Europa, és una oportunitat única. Si no l'agafen, el gap de productivitat  amb els capdavanters augmentarà en comptes de disminuir. Per això països com la Xina corren tant com poden per aprofitar aquesta disrupció, aquesta oportunitat.

Cal doncs pujar al carro de la IA generativa i fer-ho com més aviat millor!