Tot i que el lloguer ha esdevingut un greu problema per l'escassetat d'oferta, que molts experts atribueixen a la inseguretat jurídica, sobretot des de la Llei d'Habitatge de l'any passat, fiscalment existeix un tracte beneficiós tant per al propietari de l'immoble com per al llogater. Els primers només han de tributar pel 40% de les rendes obtingudes, un cop descomptades les despeses, mentre que els segons gaudeixen de deduccions, sobretot en l'àmbit autonòmic i centrades en menors de 35 anys.

Des de Foro Consultors Immobiliaris han fet un repàs de les deduccions que hi ha per als llogaters i també per als propietaris que encara poden reduir-se pagaments a la seva renda corresponent al 2023. D'ençà de l'1 de gener del 2015, es va suprimir la deducció per lloguer de l'habitatge habitual per als llogaters. Tanmateix, es va establir un règim transitori que permet continuar beneficiant-se d'aquesta deducció si es compleixen els requisits següents:

El contracte d'arrendament s'ha subscrit abans de l'1 de gener del 2015 i s'han satisfet, abans d'aquesta data, quantitats pel lloguer d'habitatge usual. Si en anys anteriors s'ha tingut dret a la deducció per lloguer de l'habitatge habitual en relació amb les quantitats satisfetes pel lloguer de l'esmentat habitatge. I també es podrà deduir el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer de l'habitatge usual, sempre que la base imposable de l'impost sigui inferior a 24.107,20 euros anuals, i sense perjudici de la deducció per lloguer d'habitatge habitual que hagi aprovat la comunitat autònoma.

Aquestes són les principals deduccions per als llogaters, que estan fixades per les comunitats autònomes, encara que no totes, i és obligat acudir a cada regió per conèixer-ne els detalls. En general, es tracta de deduccions per a menors de 35 anys.

A Catalunya, el llogater pot deduir el 10% de les quantitats pagades si suposen almenys el 10% dels rendiments, i sempre que el contribuent tingui 32 anys o menys, hagi estat a l'atur durant 183 dies, tingui una discapacitat d'almenys el 65% o sigui vidu o vídua amb 65 anys o més.

A Andalusia és el 15% de les quantitats invertides, amb un límit de 600 euros, que és de 900 euros per a persones amb discapacitat. La deducció és per a contribuents més petits de 35 anys i més grans de 65 anys. A Astúries, el 10% de les quantitats pagades, amb un límit de 500 euros i del 20%, amb un màxim de 1.000 euros per a persones de fins a 35 anys. A les Balears, les deduccions assoleixen el 15% del pagat, amb un límit de 530 euros per a majors de 65 anys sense activitat laboral o professional i per a menors de 36 anys. Quant a les Canàries, es tracta del 24% del pagat, amb un límit de 720 euros. A Cantàbria es limita a menors de 36 anys, i és del 10%, amb un límit de 300 euros en tributació individual i 600 euros en conjunta.

A Castella-la Mancha, la deducció sobre la renda pagada de lloguer assoleix el 15%, amb un màxim de 450 euros i del 20%, i un màxim de 612 euros en contribuents de menys de 36 anys. A Castella i Lleó és per a menors de 36 anys i del 20% de les quantitats pagades, amb un límit general de 459 euros. Per a Extremadura, el 30% del pagat, amb un límit de 1.000 euros, que puja a 1.500 euros en el cas de lloguer d'habitatge habitual al medi rural.

A Galícia, el 10%, amb un límit de 300 euros per contracte i any, malgrat que puja al 20%, amb 600 euros de límit, si hi ha dos o més fills menors d'edat, i es duplica si l'arrendatari té un 33% de discapacitat. Quant a Madrid, el 30% de les quantitats satisfetes, amb un límit de 1.237,20 euros. El contribuent ha de tenir menys de 35 anys. A Múrcia, el 10% de les quantitats no subvencionades pagades, amb un import màxim de 300 euros. La Rioja té una deducció per a menors de 36 anys i el 10% de les quantitats no subvencionades, amb un màxim de 300 euros, i el 20% per a residents en municipis petits, amb un import màxim de 400 euros. A la Comunitat Valenciana, la deducció és del 20%, amb un límit general de 800 euros.

Propietaris

A la declaració de la renda el propietari de l'immoble llogat tributa pels rendiments nets. El rendiment net està constituït per la diferència entre els ingressos íntegres, el que percep per les rendes, i les despeses deduïbles necessàries per a l'obtenció d'aquest ingrés. A més, sobre el rendiment net s'hi aplica una reducció del 60%, això indica que disminueix el percentatge pel qual es tributa, expliquen des de Fòrums Consultors Immobiliaris. És a dir, si el propietari aconsegueix 10.000 euros nets (descomptant-ne les despeses) llogant el seu pis, només sumarà 4.000 euros a la seva declaració.

Això sí, a la declaració de l'any que ve hi haurà canvis en aquesta reducció per als contractes signats arran de l'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge, que passa al 50%, excepte si es duen a terme una sèrie d'obres o es rebaixa el lloguer ajustant-lo als paràmetres de zona tensada, on la reducció podria arribar al 90%, segons la legislació per a la declaració de l'any que ve. A la declaració d'enguany, aquests són els conceptes pels quals es poden descomptar les despeses per obtenir el rendiment net pel qual el propietari pagarà a Hisenda, segons expliquen des del portal immobiliari Fotocasa:

Despeses de reparació i conservació de l'habitatge: Sí que seran deduïbles les despeses com la reparació de la caldera, de l'ascensor, la instal·lació d'una porta de seguretat...

Impostos i taxes: Tributs com l'Impost de Béns Immobles (IBI) o les taxes municipals de recollida d'escombraries, neteja o enllumenat també són deduïbles a la renda. Les que no es podran deduir són les despeses derivades de recàrrecs de caràcter sancionador (multes).

Subministraments de l'habitatge i despeses de comunitat: D'acord amb l'article 20.3 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), el llogater és qui s'encarrega de pagar les despeses dels subministraments del pis llogat, si no es pacta altrament. Tanmateix, si és el propietari qui els paga, podrà incloure'ls en la declaració per deduir-los. Si també assumeix la despesa de la comunitat, podrà incloure-la en la declaració i, a més, si aquell any hi ha hagut una despesa extra a la comunitat, també podrà afegir-la.

Interessos de la hipoteca: Segons l'Agència Tributària, també seran deduïbles "els interessos i altres despeses de finançament dels capitals aliens invertits en l'adquisició o millora del bé".

Despeses de formalització del contracte de lloguer: Si per llogar el pis, el propietari ha recorregut a una immobiliària o fins i tot ha hagut d'anar a un advocat per a la revisió del contracte o altres operacions, els seus honoraris també es poden incloure en la declaració.

Primes d'assegurances de llar i impagament de lloguer: Totes les despeses derivades de les primes de cadascuna de les assegurances poden incloure's en la declaració de la renda: assegurances de llar, assegurances d'impagament de lloguer o assegurances de responsabilitat civil.

Amortització de béns immobles: Segons la Llei de l'IRPF, són deduïbles les amortitzacions dels béns immobles, sempre que no superin el 3% sobre el més gran dels valors següents: el valor cadastral de l'habitatge o sobre el cost d'adquisició de l'immoble.