La ciència ficció ha explorat abastament la nostra fascinació per escenaris en què una intel·ligència creada per humans esdevé una amenaça per a la nostra existència. La literatura i el cinema, en particular, han contribuït a dissenyar un imaginari col·lectiu envers les repercussions dels avenços en intel·ligència artificial i robòtica.

Amb ajuda dels R2D2 o C3PO de Star Wars o el mític HALL 9000 de 2001, passant pels androides de Blade Runner, el VIKI de Jo, Robot, el JARVIS d’Ironman o els TerminatorT-800, la societat ha anat albirant un seguit d’oportunitats i riscos associats a una lògica de comportament de les màquines complexes no sempre compatible amb els interessos humans.

Les tres lleis de la robòtica formulades per Isaac Asimov obriren un viu debat d’arrels filosòfiques envers els pros i contres de la interacció entre homes i màquines complexes. Les dimensions ètiques d’aquesta convivència futura haurien d’impregnar un desplegament normatiu que avui encara és a les beceroles. En canvi, la realitat palpable del canvi tecnològic fa més visibles i properes  algunes de les conseqüències imaginades per la indústria dels somnis.

L’anàlisi econòmica no és aliena a les repercussions de les tecnologies emergents. Ho fa amb sentiments contradictoris i des d’una profunda ambivalència. Domina la convicció que els desenvolupaments tecnològics actuals induiran una sensible reducció en la quantitat i el temps de treball requerit en moltes ocupacions. Fins i tot desapareixeria una part important de les feines existents. En aquesta visió, el procés d’automatització serà imparable i convertirà en redundant part del treball humà perquè algunes de les habilitats i competències demandades seran replicades de forma més eficient amb l’ús de màquines complexes. Es prediu doncs un futur amb més desigualtat i atur fins al punt de conèixer projeccions que posaven en risc gairebé la meitat dels treballs existents. Altres aportacions, però, afronten la desaparició del treball humà amb més optimisme i una visió de la revolució tecnològica emergent com l’avenç cap a un futur postcapitalista amb automatització plena de les feines i en què la humanitat s’alliberarà de la feixuga càrrega del treball.

En quin punt estem? Els escenaris més apocalíptics es desacrediten perquè només atenen els efectes de substitució, ignorant la complementarietat existent entre el treball humà i la tecnologia, la creació directa de feina als sectors responsables de les innovacions, l’aparició de noves ocupacions inexistents o l’augment de demanda induït pel creixement de les rendes. La recerca econòmica ens ha fet saber també que les noves tecnologies desenvolupen tasques rutinàries, repetitives i fàcils de reproduir en un algoritme, no substitueixen directament ocupacions. S’obre doncs l’oportunitat a reformular el contingut dels llocs de treball actuals amb l’ús d’aquests tecnologies.

Els escenaris més apocalíptics es desacrediten. El capitalisme acostuma a trobar la manera de reproduir el treball al pas del progrés tecnològic

Convindria ser conscients també que el capitalisme acostuma a trobar la manera de reproduir el treball al pas del progrés tecnològic. Aquestes tecnologies han impulsat una fragmentació de la producció sense precedents, fet emergir una infinitat de noves tasques dins xarxes de valor molt complexes i dur al mercat nous intangibles. I, com que l’essència del sistema és garantir el consum de les rendes generades, constantment es van creant noves formes de treball afavoridores d’un major rendiment del capital invertit. Pensem en l’augment d’ocupació en condicions precàries de contractació o remuneració que tenen en l’anomenada gig economy el seu exponent principal. I no oblidem que aquesta generació de tecnologies facilita tant augments de productivitat com el control de la feina, obrint la porta a un cert taylorisme digital.

El recent informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT) envers les perspectives socials i de l’ocupació al món precisament ens alertava de la recuperació asimètrica el mercat laboral i del deteriorament de les perspectives per crear treball decent. Com a principals motius podem detectar òbviament els efectes de la pandèmia i del conflicte bèl·lic a Ucraïna, però sobretot de la persistència d’uns elements estructurals que reforcen la dualitat del nostre mercat laboral, amb una clara segmentació pel que fa a les condicions de treball i els nivells de protecció social. D’una banda, a causa del creixement de l’economia informal o submergida. De l’altra, per l’abús en la contractació temporal, que va més enllà de les característiques específiques del lloc de treball o les necessitats de flexibilitat productiva. I, finalment, per la vulnerabilitat i la precària vinculació laboral dels treballadors en algunes plataformes digitals.

Que la retòrica envers l’ascens dels robots i la pèrdua d’ocupacions no ens faci distreure dels efectes envers la qualitat del treball. Alhora que gaudim de la ciència ficció, cuidem les nostres institucions.