En aquest final d'estiu i principi del curs escolar, l'oli d'oliva ha tornat als titulars dels diaris. L'OCU denunciava a finals d'agost que "el preu de l'Oli d'Oliva Verge Extra ha pujat un 15,4% des de la primera quinzena del mes de juliol. El preu mitjà per litre ha passat de 8,16 euros a 9,42 euros i en el cas d'alguna marca ja supera els 12 euros". A continuació, denunciava l'especulació com a causa d'aquesta pujada.

El preu de l'oli puja perquè falta oli al mercat. En xifres rodones, Espanya en un any normal ha de produir més d'1,5 milions de tones, 500.000 per al mercat nacional i un milió per a l'exportació. A la campanya actual, 2022/23, hem produït unes 670.000 tones, i disposat d'altres 450.000 com a existències al principi de la campanya (mes d'octubre).

Espanya és líder mundial del sector. Produïm, depenent de les campanyes, entre el 40% i el 50% de l'oli d'oliva mundial. No és possible omplir el buit que deixa Espanya amb un augment de les importacions que es mantenen en l'ordre de les 200.000 tones. El que passa a Espanya marca els preus mundials. Davant d'aquest desequilibri entre oferta i demanda, la pujada del preu en els lineals era inevitable.

A partir de novembre, principi de la collita, el preu cada any està marcat essencialment pels fonaments del mercat, les existències inicials, les collites, el comerç exterior. Però a partir de Setmana Santa, i clarament a l'estiu, comencen a entrar en l'equació la mida esperada de la pròxima collita.

La pròxima collita torna a ser inferior a una collita normal. És veritat que una tardor plujosa pot millorar en alguna cosa les previsions, però els analistes aposten avui per una producció baixa, encara que una mica major a la producció actual, sempre per sota del milió de tones. Quant a les existències al principi de campanya, aquestes estarien per sota de les 200.000 tones. Per primera vegada des que tenim en l'oli d'oliva una economia de mercat, és a dir, des de la nostra adhesió a les Comunitats Europees el 1986, hauríem d'encadenar dues males collites seguides.

Aquestes dades són conegudes per tots els que segueixen el mercat, la qual cosa explica la pujada actual de preus. A més, el sentiment que pot faltar oli s'està estenent entre els consumidors, alguns dels quals estan anticipant les seves compres exacerbant l'evolució alcista.

El mercat interior

Aquesta causa, el desequilibri entre l'oferta i la demanda, s'assenyala en totes les anàlisis, començant per les del mateix Ministeri. Però no és l'únic factor que està intervenint.

La producció espanyola d'oli d'oliva ha experimentat un augment considerable des de la nostra adhesió a Europa. Abans, una collita normal se situava en les 400.000 tones, una gran collita en les 600.000 i una mala collita en 200.000. Avui, parlem tranquil·lament, i respectivament, d'1,5 milions, 2 milions i 650.000 tones.

Aquest augment de la producció ha anat a la recerca dels seus clients, mitjançant l'obertura de nous mercats o l'augment de les vendes en mercats tradicionals. El primer triga un temps, i el segon s'aconsegueix mitjançant una millora de qualitat i una baixada en el preu de venda.

El primer mercat tradicional de l'oli d'oliva espanyol és el mercat interior. Coneixedora de l'esmentat desfasament temporal, la gran distribució ha aconseguit transformar l'oli d'oliva en un dels seus productes reclam, al costat de la llet líquida. Durant anys, el mercat interior ha permès al sector col·locar volums, però no generar guanys.

Això ha empès els envasadors i les cooperatives a buscar fora el mercat remunerador que no trobaven aquí. Amb un gran esforç empresarial i amb campanyes de promoció finançada per la Interprofessió, la Unió Europea, l'estat espanyol i moltes comunitats autònomes, el sector espanyol ha sabut consolidar la seva posició de líder no només productiu sinó comercialitzador, a nous mercats i fins i tot en mercats tradicionals normalment dominats pels exportadors italians.

En aquest context, perquè el consumidor espanyol pugui continuar disposant de l'oli, vendre al mercat nacional ha de tornar a ser rendible per al sector, fet que contribueix a sostenir a l'alça els preus.