Els preus pagats pels consumidors multipliquen els preus percebuts pels agricultors. Segons les dades que calcula la COAG regularment, al febrer, per exemple, el preu de la llimona s'hauria multiplicat per deu, i el de l'enciam per sis. La conclusió ràpida a la qual un pot arribar és que algú està robant als dos extrems de la cadena, als agricultors i als consumidors.

El problema és que, davant arguments simples i fins i tot simplistes, explicar les coses porta cert temps. Espero que els lectors d'aquesta crònica tinguin la paciència d'arribar fins al final, i prometo que ho faré el més curt possible.

Una cadena d'"escorpins"

Cal començar per recordar la faula de l'escorpí que s'ofega en creuar el riu quan pica la granota que l'estava ajudant, perquè li pot la seva naturalesa encara que el condueixi a la mort. Doncs la cadena alimentària és plena d'escorpins que van a la seva.

La gran majoria dels consumidors corresponen a un escorpí que vol comprar bo, bonic i barat. La pujada de la quota de mercat de les marques del distribuïdor en detriment de les marques del fabricant n'és una bona mostra.

Els distribuïdors són un altre escorpí. Volen comprar barat i vendre el més car possible, encara que la competència ferotge que existeix entre ells per les quotes de mercat limita la seva capacitat per fer-ho així. És un negoci de volums i de rotació.

La indústria alimentària, baula indispensable per a la comercialització de molts productes agraris, és un altre escorpí, que intenta també comprar barat i vendre el més car possible, encara que s'estan topant amb el potent mur de la distribució.

Els agricultors, intentant vendre el més car possible, són també escorpins, però, en regla general, els més petits i els que més pateixen el desequilibri del poder negociador dins de la cadena.

Que fàcil que seria trobar el lladre abusador per arreglar el tema! I que complicat que és avançar en el terreny concret per aconseguir primer una cadena creadora de valor i després un repartiment equilibrat d'aquest valor entre els actors! No és senzill aconseguir que els escorpins col·laborin entre ells, encara que aquest sigui l'interès real de tots i cada un d'ells!

Aquesta és la gran tasca de les autoritats polítiques, nacional i comunitàries primer, però també internacionals, perquè existeixen institucions internacionals com l'Organització Mundial del Comerç (OMC) o l'Organització Mundial del Treball (OIT).

En l'àmbit nacional, estem parlant de la llei de la cadena alimentària. Ja hi ha propostes interessants sobre la taula, com reforçar l'Agència d'Informació de la Cadena Alimentària (AICA) tant en el seu rang administratiu com en els seus mitjans humans, materials i sancionadors. Em fa molta por quan els polítics estan sota pressió i apareixen les "falses bones idees" senzilles que ho solucionen tot. Em sembla més útil avaluar amb rigor i participativament el funcionament i després, però només després, oferir propostes de millora. Estem parlant d'intervenir en les relacions comercials entre operadors privats. La prudència, afanyar-se lentament, em sembla útil per millorar les coses.

En l'àmbit europeu, tenim la Directiva del 2019 sobre les pràctiques comercials deslleials en les relacions entre empreses a la cadena de subministrament agrícola i alimentari. El març del 2022, la Comissió Europea va proposar d'actualitzar la normativa europea sobre drets dels consumidors i pràctiques comercials deslleials, en concret, la Directiva del 2011 sobre els drets dels consumidors i la Directiva del 2005 relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors al mercat interior.

En l'àmbit internacional, el tema que és a sobre de la taula és el de les "clàusules mirall". No ho desenvoluparem aquí, però podem remetre el lector interessat a la meva última "Píndola de la PAC" específica sobre el tema.