La posada en marxa de l’embargament als productes derivats del petroli procedents de Rússia i l’establiment d’un sistema de preus màxims per al seu transport a tercers països fa témer un repunt dels preus del gasoil d’automoció a mesura que l’oferta de carburant es vegi restringida. Fins i tot se senten algunes veus advertint de crisis de subministrament en un futur no gaire llunyà. Els senyals d’alerta s’han activat, malgrat que les dades d’inflació semblin haver tocat sostre i l’excepció ibèrica en el preu de l’electricitat hagi fet que el punt de preocupació principal passi del mercat de l’energia al d'aliments i als augments de costos industrials.

D’arguments per al col·lapse no en falten, perquè en els darrers anys Rússia ha subministrat més del 40% del gasoil importat per la Unió Europea (UE). Però, certament, molt abans de l’embargament aprovat, les economies europees han anat tallant la relació de dependència, cercant proveïdors alternatius i aconseguint que les importacions de dièsel rus fossin un terç inferiors als nivells anteriors a l’esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Ara bé, a finals de gener, encara s’importava gairebé mig milió de barrils al dia de les refineries russes, una quarta part de les importacions de la UE. No és poca cosa.

Tot un repte, perquè el gasoil continua proporcionant energia a més del 40% del parc mòbil europeu, amb una presència molt elevada al transport de mercaderies per carretera, el transport públic urbà i interurbà o la maquinària agrícola, sense oblidar el seu ús alternatiu com a combustible de calefacció, en substitució del gas natural o el carbó. Malgrat els esforços en l’electrificació de la mobilitat i estalvi energètic, la demanda de gasoil no sembla pas que vulgui reduir-se de manera notable durant el primer semestre de l’any a Europa.   

Per la banda de l’oferta també es detecten alguns senyals preocupants. El gasoil és un hidrocarbur líquid, derivat del petroli, amb un procés de refinatge més complex. És un combustible més dens i amb un poder energètic més gran perquè incorpora una presència de petroli més gran en comparació amb la gasolina. D’aquesta manera, és més sensible a quina sigui l’evolució del preu del petroli als mercats internacionals. També ho és del comportament del preu del gas natural, que s’utilitza com a primera matèria en el procés de refinatge. De manera que si durant molt de temps el preu de la benzina ha estat superior al del gasoil, només ha estat a causa d’una càrrega tributària més gran en l’impost especial sobre hidrocarburs.

D’aquesta manera, quan des de l’estiu del 2022 el dièsel ha fet el sorpasso de preus és perquè s’encareix el preu d’aquest derivat del petroli als mercats internacionals. Les majors expectatives d’alça de preus s’han traslladat als mercats on es negocien els contractes de futur. El litre de dièsel és avui al conjunt de la UE un 15% més car que a l’inici de la invasió. I aquí ens hem mantingut per diferents motius. Primer, perquè la UE també té un dèficit considerable de refineries generadores de gasoil. El 20% del consum intern de gasoil és abastit des de l’exterior i la guerra d’Ucraïna no ha estat estímul suficient per ampliar la capacitat de producció interna. En aquestes circumstàncies, han estat Aràbia Saudita, els Emirats, l’Índia i, sobretot, els Estats Units qui han tret més profit del desviament de fluxos comercials. Fins i tot els proveïdors xinesos han vist l’oportunitat de negoci de lliurar part de la seva producció al mercat europeu. De manera que hi ha gasoil disponible, però per a qui pugui satisfer els costos més alts de transportar el combustible des de distàncies més llunyanes.

Segon, perquè les inversions en noves refineries estan a l’ordre del dia a Kuwait, Aràbia Saudita i Oman, però aquest augment d’oferta no estarà disponible fins després de l’estiu i continua deixant el consum d’energia a la UE en mans d’uns socis comercials amb escàs bagatge democràtic. I, tercer, perquè el canvi en la política covid a la Xina i les previsions de reactivació econòmica més altes poden fer reduir els permisos d’exportació a Europa i desviar el subministrament de derivats de petroli cap al mercat intern.

Tots aquests factors conjuntament poden contribuir a enlairar temporalment el preu del gasoil però l’escenari de manca de subministrament o d’escalada de preus per sobre dels nivells històrics assolits l’estiu del 2022 no es perceben com a plausibles. Bàsicament, perquè, en sentit contrari al temor de desabastiment, cal tenir en compte la presència d’estocs elevats a la UE, els efectes depressius de la desacceleració econòmica en la mobilitat i les estratègies endegades per la mateixa Rússia a fi d’eludir l’impacte econòmic de l’embargament, tot utilitzant tercers països per al subministrament de petroli rus refinat a l’exterior. De fet, ja es detecta que un dels efectes de l’embargament és un procés de reorientació global dels fluxos comercials des de Rússia cap a mercats alternatius però també en favor de països que exporten dièsel a la UE. És un negoci lucratiu perquè el topall establert als 100$ per barril està per molt sobre del preu al mercat internacional, cosa que facilita la utilització interessada de països intermediaris.

Molt probablement, els mercats de l’energia continuïn sent terreny adobat per al joc dels interessos econòmics i geoestratègics globals i el preu del dièsel, la benzina i altres derivats del petroli en continuaran patint les conseqüències, per bé o per mal. Només es pot afirmar que ceteris paribus, si es mantenen estables els paràmetres actuals, el subministrament de gasoil no sembla córrer perill. Però si el sistema de preus màxims deixa de ser tan generós amb Rússia, la Xina restringeix l’activitat d’exportació o toca sostre la capacitat de subministrament per part dels proveïdors alternatius, la volatilitat de preus estarà a l’ordre del dia.

No hi haurà millor protecció davant aquesta incertesa que reduir-ne la dependència. I aquesta té la cara i els ulls d’un imprescindible estalvi energètic que requereix l’atenció urgent de les polítiques fiscals, d’inversió pública i de regulació dels mercats. Parlar de frugalitat en època de grans projectes tecnològics sembla poca cosa, però cal tenir present que un petit forat pot enfonsar un vaixell sencer.