El recent canvi de criteri de l'empresa Glovo, acceptant contractar els distribuïdors de mercaderies conforme a la legislació laboral, constitueix un important punt d'inflexió en la política empresarial que ha desenvolupat fins al present, que optava per la fórmula de la contractació com a falsos autònoms. Aquest gir en la seva actitud, en cas de confirmar-se a la pràctica, no només suposaria la superació d'una dilatada pugna amb els poders públics (judicials, legislatius i administratius), sinó que, amb seguretat, tindrà impacte igualment en les estratègies de la resta de les empreses del sector, que esperem que el racionalitzin tant des del punt de vista econòmic com del social.

Aquest canvi de criteri, segons s'afirma públicament, es produeix per evitar més enfrontaments amb la Inspecció de Treball. Però el desitjable seria que, amb el pas del temps, es fes un pas addicional per part de tots; pas addicional assumint que la via de la contractació laboral és la més adequada i, per tant, la que millor resposta dona a les expectatives tant dels treballadors com de les empreses.

Fins al present, les plataformes digitals havien defensat que la fórmula de la contractació com a treball autònom era la preferible, per tal com que oferia més dosis de flexibilitat en la gestió del treball, fins i tot que satisfeia, en gran manera, els interessos dels repartidors. Tot es construïa sobre la base d'una fictícia llibertat més important a favor dels riders. Tal llibertat era més formal que real, perquè, al final, la seva retribució i la major o menor intensitat de feina no depenia d'ells.

En realitat, el que es produïa és que la fórmula de l'autònom fomentava el treball autònom, per tal com que, dins d'un col·lectiu on predominen els estrangers extracomunitaris, aquests preferien percebre alguns diners efectius més, a canvi d'eludir els costos de Seguretat Social; al mateix temps que les fórmules permissives de la cessió a tercers de l'ús de l'aplicació en el seu nom, provocava, a més, un sistema de cessió o sotsarrendament de l'ús del mòbil a treballadors en situació irregular al territori per no tenir permisos de treball ni de residència, amb els naturals abusos que es produïen a aquests efectes. Al seu torn, de part de les plataformes, s'oferia un servei de menor qualitat als usuaris i consumidors, en la mesura que, a alguns efectes, es renunciava a impartir ordres precises sobre la manera de fer la feina, així com d'un control de resultats a efectes de possibles queixes dels receptors dels serveis de repartiment.

El recent canvi de criteri de Glovo constitueix un important punt d'inflexió en la política empresarial respecte als 'riders'

En aquests termes, pot considerar-se que la plena laboralització del sector pot constituir una important oportunitat de millora des d'ambdós fronts, tant el laboral com l'empresarial. Des del laboral, en la mesura que pot garantir-se de forma més efectiva la protecció de drets dels repartidors. Des de la perspectiva empresarial, per quant que pot articular-se un model de negoci de superior productivitat i de qualitat del servei.

Això sí, per aconseguir aquest objectiu és necessari establir un règim de seguretat de les condicions de treball que han de regir al sector i de capacitat d'adaptació de l'organització del treball als requisits dels clients. La premissa de partida és que aquest règim pot resultar plenament compatible amb la legislació laboral vigent al nostre país, que proporciona prou dosis de flexibilitat respecte de determinades modalitats contractuals, particularment si s'acudeix a la contractació a temps parcial. I, complementàriament a l'anterior, que resulta precís fixar algunes regles específiques per atendre a les particularitats de la manera com funciona aquesta activitat de repartiment de mercaderies a través de les plataformes digitals, no prou aclarides per la normativa general existent a l'efecte.

En termes pràctics, el nus gordià de les necessàries especialitats es troba en el règim de la gestió del temps de treball, potser complementat amb els efectes que això tindria sobre el sistema retributiu. Respecte de la gestió del temps de treball, el més excel·lent és que la intensitat dels encàrrecs sol variar en funció de dies i d'hores, la qual cosa requereix un sistema àgil quant a la distribució de l'horari de feina, fins i tot de l'increment o reducció de la jornada de treball programada. Tant el règim comú de jornada irregular, com l'especial d'hores complementàries per al treball a temps parcial, fins i tot les interrupcions de la jornada al llarg de cada dia poden donar resposta flexible al que necessiten les empreses, naturalment amb les necessàries adaptacions a les peculiaritats del sector.

La plena laboralització del sector pot constituir una important oportunitat de millora, tant en el front laboral com en l'empresarial

De la mateixa manera, seria necessari adaptar els criteris de còmput de la jornada efectiva de feina dels temps d'espera dels repartidors en espera de rebre encàrrecs, com a possibles temps morts, respectant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que considera com a temps de treball tant els períodes de presència com fins i tot de disposició.

Aquest sistema de treball suposa a la pràctica una fórmula de càlcul del salari per resultats o per tasca realitzada, amb desplaçament dels sistemes més habituals de retribució per temps de feina. Sent aquesta fórmula de retribució perfectament compatible amb un model de contractació laboral, en tot cas requeriria necessitar el seu concret règim, amb garantia en tot cas de la quantia corresponent al salari mínim.

També seria convenient establir claredat pel que fa al significat de conductes per part de les plataformes de desactivació de la plataforma del repartidor o d'una pràctica d'absència d'encàrrecs, que, per seguretat jurídica, s'hauria d'aclarir en quins casos es podrien interpretar com acomiadaments tàcits.

El desitjable seria que es conformés un conveni col·lectiu sectorial d'àmbit estatal per a l'activitat de repartiment de mercaderies

Tots els aspectes anteriors es poden emprendre amb relativa facilitat a través de la negociació col·lectiva, que, a aquests efectes, pot desplegar una tasca decisiva d'establiment de les peculiaritats que necessita el sector, amb els corresponents contrapesos de garanties i drets a favor dels repartidors. A tal efecte, el desitjable seria que es formés un específic nivell de negociació, un conveni col·lectiu sectorial d'àmbit estatal per a l'activitat de repartiment de mercaderies, probablement amb independència que l'activitat es realitzi o no a través de plataformes digitals. Això oferiria alhora un règim de certa homogeneïtat de les empreses del sector, eliminaria potencials riscos de competència deslleial entre les empreses, al mateix temps que oferiria estàndards de protecció dels treballadors que garantís una ocupació de qualitat.

Finalment, cal tenir en compte que algunes empreses del sector, quan utilitzen el model de contractació laboral, ho fan a través d'empreses que denominen "flotes", que actuen com a contractes de serveis per a les plataformes. Es tracta de mitjancers, que estan previstos per la recentment aprovada Directiva sobre treball en plataformes, exigint una regulació específica per part dels ordenaments dels Estats membres, particularment a l'efecte de necessitar les obligacions respectives de mitjancers i plataformes. A aquests efectes, la necessària transposició de la Directiva, abans de desembre del 2026, seria l'oportunitat d'aclarir que, en aquests casos, les flotes, com a contractistes, pertanyen a la mateixa activitat de la plataforma digital i, per tant, regeix una responsabilitat solidària entre ambdues en matèria salarial i, en el seu cas, de Seguretat Social.