En els últims dies, el focus d’atenció s’ha centrat en l’informe Draghi, encarregat per la comissària europea Ursula von der Leyen. Aquest document, elaborat per Mario Draghi, ofereix una visió sobre l'estratègia competitiva que Europa hauria de seguir en els pròxims anys. Com Letta, Draghi destaca sovint aquelles realitats incòmodes que pocs polítics s’atreveixen a abordar.

Una cruïlla decisiva per a Europa

L’essència de l’informe és clara: Europa es troba en una cruïlla on es decidirà gran part del seu futur. La seva competitivitat està amenaçada per la rivalitat entre la Xina i els Estats Units i, si no reacciona, serà difícil mantenir el nivell de benestar, oportunitats i justícia social del qual ara gaudeix. Draghi alerta que, per sortir d’aquesta situació, caldran reformes estructurals profundes i un esforç considerable per seguir competint i créixer econòmicament.

Aquest missatge, tot i ser incòmode, busca sacsejar l'statu quo i augmentar el sentit d’urgència. Si Europa no actua, li espera una decadència progressiva —o potser no tan progressiva— cap a la mediocritat, plena de dificultats i de desigualtat.

Un diagnòstic preocupant i un pla ambiciós

L’informe Draghi, que s’estén per més de 400 pàgines, fa una anàlisi minuciosa de la situació actual i proposa un ampli ventall de polítiques sectorials i transversals. Un dels aspectes més destacats és la necessitat d’inversions massives: es calculen uns 800.000 milions d’euros per situar la competitivitat europea a l’altura de les exigències globals, especialment en un món dominat per la Xina i els Estats Units. Draghi defensa l’emissió de deute comú europeu, una proposta difícil de digerir per països com Alemanya, Finlàndia i els Països Baixos. Si bé és econòmicament imprescindible, políticament sembla inassolible.

Europa només podrà competir si és una Europa unida. Ara mateix, no ho és, són 27 països, cadascun amb el seu propi mercat

Però més enllà dels diners, el problema rau en l’estructura mateixa d’Europa: un conglomerat de països massa petits per competir amb els gegants globals, amb decisions massa atomitzades que sovint es prenen mitjançant consensos forçats. Això provoca que els països es facin xantatge els uns als altres i els mercats es mantinguin fragmentats, mirant més cap a dins que cap a fora.

Com sempre, l’estructura econòmica reflecteix la cultura i la política. Aquest és el gran repte d’Europa: només podrà competir si realment és una Europa unida. Ara mateix, no ho és. Actualment, són 27 països, cadascun amb el seu propi mercat.

La productivitat: el problema etern

El gran problema que Draghi assenyala no és nou: la productivitat. Com deia Paul Krugman, “la productivitat no ho és tot, però a la llarga ho és gairebé tot”. La productivitat és el símptoma que Europa no està competint bé, que no sap capitalitzar la innovació en productes i serveis que li permetin capturar més valor que altres regions del món i, així, garantir el benestar social i les oportunitats que desitja.

Des de la dècada dels 90, la productivitat europea s’ha estancat o ha caigut en comparació amb els Estats Units, mentre que la Xina ha experimentat un creixement constant. Les causes d’aquest dèficit són múltiples i les deficiències dels programes europeus per corregir-ho són ben conegudes. L’atomització del mercat, la manca de coordinació, l’escassetat d’universitats de primera línia i d’investigadors destacats, la fragmentació del finançament, la seva aversió al risc i la falta de clústers d’innovació són només alguns exemples.

El camí és clar: cal construir sobre les potencialitats d’Europa, ser pragmàtic i desenvolupar organitzacions i burocràcies eficients

No obstant això, Draghi subratlla tres problemes estructurals que s’han de resoldre per fer front als altres desafiaments:

  1. La mida dels estats europeus ja no és adequada per fer front als reptes competitius. La mida importa, especialment per tenir un mercat prou gran, fomentar la competència i atreure talent. Una Europa atomitzada és un obstacle.
  2. La governança és inadequada. La fragmentació de la governança europea permet que alguns Estats busquin avantatges a costa de la resta, fet que complica l’articulació de polítiques comunes.
  3. Polítiques enfocades massa al mercat intern. Mentre que altres països, com la Xina, orienten les seves polítiques cap a la competició global, Europa es preocupa massa per mantenir un nivell competitiu dins dels seus mercats interns.

Polítiques transversals per impulsar la innovació

L’informe proposa una sèrie de mesures per accelerar la innovació, clau per millorar la productivitat i la competitivitat. Alguns punts destacats són:

  1. Promoure la innovació disruptiva. Es planteja la creació d’un equivalent europeu de l’ARPA dels Estats Units, així com posar el Banc Europeu d’Inversions al servei de la innovació.
  2. Simplificar els programes europeus. Els projectes han de ser més senzills, orientats a la innovació i als resultats tangibles.
  3. Crear universitats de primer nivell mundial. La innovació incremental no és suficient; caldrà que les universitats i científics europeus siguin referents globals.
  4. Invertir en infraestructures d’innovació. En l'actualitat, sectors com la intel·ligència artificial no es poden desenvolupar sense infraestructures adequades, com centres de computació en núvol.
  5. Reduir la burocràcia i millorar la regulació. La burocràcia i la regulació sovint són obstacles per a la innovació a Europa. És prioritari establir un marc regulador que afavoreixi la innovació.

Els sectors clau

Finalment, l’informe se centra en tres sectors crítics pel futur d’Europa: la intel·ligència artificial, la computació i els semiconductors. Draghi reconeix el fracàs europeu en el desenvolupament de serveis en núvol, però veu un cert optimisme en el camp dels semiconductors i la intel·ligència artificial generativa. Això, però, requerirà una infraestructura europea pública, ja que no serà suficient amb la iniciativa privada.

Si no és competitiva, Europa corre el risc de convertir-se en un parc temàtic, agradable per passar-hi una estona, però sense oportunitats ni futur

Una proposta interessant és convertir els centres de supercomputació europeus en infraestructures per a la intel·ligència artificial generativa, al servei d’empreses i startups. Això podria ser un abans i un després per a Europa.

Un futur per construir

El camí és clar: cal construir sobre les potencialitats d’Europa, ser pragmàtic i desenvolupar organitzacions i burocràcies eficients. Només així el model europeu podrà prosperar. Si no és competitiva, Europa corre el risc de convertir-se en un parc temàtic, agradable per passar-hi una estona, però sense oportunitats ni futur.

Escoltem Draghi abans no sigui massa tard!