El mercat immobiliari acostuma a ser un baròmetre fiable per avaluar la salut econòmica d'un país. Després d'un any marcat per la incertesa, la postpandèmia i la volatilitat de l'entorn socioeconòmic, el sector s'enfronta ara a un futur incert, ple de desafiaments i oportunitats a parts iguals.

Després d'un final d'any que presagiava brots d'optimisme, el breu inici del present any ha tornat a generar una galleda d'aigua freda a totes aquestes esperances. El mercat immobiliari es perfila com un escenari ple de contrastos i incerteses, on la demanda i l'oferta segueixen en un fort desequilibri, alhora que l'Administració gestiona un problema que s'està convertint en estructural mitjançant polítiques conjunturals i de base purament ideològica.

En aquest context, el sector immobiliari, malgrat les pujades de preus i els problemes intrínsecs que l'orbiten, continua sent un dels mercats més atractius en un entorn d'incertesa. La professionalització del sector, l'aprenentatge de crisis anteriors i una tecnologia cada vegada més penetrant estan ajudant la modernització del sector i optimitzar la seva capacitat d'agilitació.

Ara, sí que hem de destacar per sobre de la resta un factor troncal a l'hora d'analitzar l'actual situació, aquest és la inflació. Aquest fenomen econòmic, tan en boca en l'actualitat mediàtica que afecta directament el nostre mercat immobiliari i resulta crucial per dur terme qualsevol tipus de lectura o previsió, tant a curt com a llarg termini.

En aquest sentit, és necessari tenir en compte que la pujada de preus acumulada en els últims dos anys ha estat del 13%, mentre que els salaris amb prou feines han augmentat un 2,8%. Aquesta situació ha portat a una pèrdua evident de poder adquisitiu per part de les famílies espanyoles, els qui una vegada esgotat l'estalvi generat durant la pandèmia han hagut de recórrer a crèdits i estalvis per mantenir el seu nivell habitual de consum, mostrant així, tal com recullen les diferents enquestes sobre el nivell de confiança de les llars. Aquesta situació no es donava des de l'any 2014.

Totes aquestes fonts de finançament, tanmateix, s'estan esgotant o com a mínim, estan establint criteris menys laxos. I quines conseqüències té aquest cúmul de situacions? La constitució d'una demanda interna cada vegada més vulnerable. De fet, els últims indicadors econòmics ja apunten a una debilitat en el consum de les llars, que va caure un 1,8% en l'últim trimestre del 2022.

D'altra banda, la inflació subjacent segueix en augment, i ja va assolir el 7,7% al febrer, mentre que la inflació general sembla començar a ajustar la seva escalada, situant-se en el 6,1%. Malgrat que es tracta d'una situació millor del previst, no deixa de ser una dada anormalment alta i que si no ve acompanyat de creixement econòmic les conseqüències podrien ser desastroses.

Analitzant aquests primers mesos de l'any, podria fer la sensació que el 2023 no serà un bon any per a l'economia i el sector immobiliari espanyol, no obstant això, he de dir que existeix una petita llum al final del túnel. Encara amb la inestabilitat econòmica i financera actual, l'any 2023 presenta elements d'optimisme perquè la frenada no sigui tan brusca sempre que es mantinguin les circumstàncies actuals.

D'una banda, no ens cansem de dir que l'ús i gestió adequada dels fons europeus Next Generation poden donar un impuls important a l'economia espanyola i, per tant, al mercat immobiliari. Aquests fons estan destinats a la modernització de l'economia i la transició ecològica, la qual cosa ajudaria a crear nous llocs de treball, fomentar la inversió en el sector de la construcció i, en última instància, estimular la demanda d'habitatges.

També és digna d'esment la recuperació del sector turístic, que sempre és una gran notícia per al mercat immobiliari. En els últims anys el turisme ha estat un pilar important per a l'economia del nostre país, però la pandèmia l'ha colpejat durament. No obstant això, s'espera una recuperació gradual i, per tant, un major nombre de turistes que puguin generar una demanda més gran d'allotjament i habitatge en zones turístiques.

En definitiva, encara que el mercat immobiliari espanyol s'enfronta a una situació econòmica i financera complicada, hi ha algunes (petites) raons per ser optimistes en l'esdevenir de l'any. La gestió adequada dels fons europeus Next Generation i la recuperació del sector turístic poden ser dos motors clau que impulsin el creixement econòmic i la demanda d'habitatges. No obstant això, l'impacte d'un finançament més dur i car, les conseqüències psicològiques de veure com el nombre de compravendes decreix, uns costos de construcció molt superiors a nivell prepandèmia i un creixement de l'oferta per sota de la creació neta d'habitatges continuen sent lloses de difícil càrrega i molt pes a un costat de la balança.

Per la qual cosa serà important mantenir la prudència en les decisions d'inversió i estar atents a l'evolució de la inflació i altres indicadors econòmics rellevants. La situació pot canviar ràpidament i és necessari estar preparats per adaptar-se a les condicions del mercat en tot moment.