L’enginyer aeronàutic mallorquí Rafel Jordà és l’artífex de la companyia Open Cosmos, centrada a resoldre els majors reptes del món mitjançant l’entrega de missions per satèl·lit i totes les dades que poden recopilar des de l’espai, “per tenir un món millor i preservar el planeta”. És un d’aquells emprenedors i investigadors pels quals ha estat més factible fer-se un nom a l’estranger que ser reconegut al seu país. Una situació, però, que s’ha redreçat en els últims tres anys quan Open Cosmos ha estat al darrere dels satèl·lits Enxaneta i Menut, que la Generalitat ha llençat a l’espai, o el que també ha fet per encàrrec de la Junta d’Andalusia. “Hem fet entendre a la ciutadania que això no és Star Trek, que no és ciència-ficció, i que els satèl·lits estan al servei de la població, que són tecnologies estratègiques que ens ajudaran a resoldre els problemes i, sobretot, a buscar solucions a aspectes tan determinats com el canvi climàtic, la transició energètica, la preservació del medi natural...”, defensa Jordà, amb un nou reconeixement a la butxaca, el Premi Princesa de Girona d’Empresa 2023.

Darrere hi ha la trajectòria de Rafel Jordà i vuit anys de feina per democratitzar l’accés a l’espai per al benefici de la societat, fent possible el llançament de satèl·lits a òrbita baixa, reduint els terminis de desenvolupament i fabricació, i a un cost competitiu. Tot va començar el 2015, al Regne Unit, on “el negoci va créixer bé i molt ràpid” desenvolupant múltiples satèl·lits avançats per a telecomunicacions, observació de la Terra, navegació i ciència. “Afortunadament, l’activitat que estem tenint a Espanya ja és cada vegada més important, però està lluny de la que tenim al Regne Unit”. El negoci no el desglossa per regions, però Open Cosmos va facturar 10 milions d’euros el 2022, amb un resultat operatiu pròxim al milió d’euros. “Aquestes xifres les doblaren, com a mínim, aquest any”, confirma Jordà, perquè tenen encàrrecs per un volum de 40 milions d’euros. L’estratègia del negoci se centra en “democratitzar” els satèl·lits, promoure que siguin “eines compartides” i fer-los assequibles. Els satèl·lits d’Open Cosmos requereixen una inversió de 10 milions d’euros, que pot créixer en funció de la seva complexitat, però estan lluny dels 300 milions d’altres que estan en òrbita.

L’empresa dissenya, desenvolupa i dona forma als satèl·lits als centres que té al campus d'Harwell, a Oxford (Anglaterra), i a Barcelona. A més, en aquest segon semestre de l’any obrirà a Porto (Portugal), perquè està negociant un important contracte “de gran impacte social” i necessitarà tenir una estructura al país “d’una trentena de persones”. Així, la plantilla global de la companyia arribarà al centenar d’empleats, amb gairebé la meitat a Oxford i alguns d’ells provenen dels Estats Units, “on tenim un reconeixement dins del món espacial empresarial”.

Open Cosmos té tres àrees diferenciades. Open Orbit, que és la construcció de satèl·lits en propietat d’altres companyies que, un cop llençats a l’òrbita, se’n fa el manteniment de l’operativa. OpenConstellation, que és una infraestructura satel·lital mutualitzada, creada per permetre a les organitzacions compartir les dades generades pels satèl·lits per millorar l'accés a la informació sobre el Planeta. En aquest cas, el satèl·lit també és propietat de les empreses, centres de recerca, institucions, administracions..., però contribueixen a crear una constel·lació oberta i agregada per disposar de moltes més dades i més recurrents i la gestió està en mans d’Open Cosmos. Actualment, té 5 satèl·lits en òrbita, “perquè un ja ha acabat la seva vida útil, que està entre tres i cinc anys”. “Algú podia dir que tenen una obsolescència curta, però considerem que és preferible perquè aquesta tecnologia està avançant molt ràpidament i això ens permet tenir sempre en òrbita els satèl·lits més avançats”, assegura.

En tercer lloc, Open Cosmos s’encarrega de DataCosmos, una interfície que reuneix diferents tipus d'imatges satel·litals, dades de fonts complementàries, resultats d'algorismes i una llista d'aplicacions per fer que les imatges satel·litàries siguin útils i valuoses per a les organitzacions que busquen monitorar i millorar el seu impacte al planeta. Amb aquesta aplicació, la companyia ha desenvolupat fins a 40 serveis, que van des del control dels vessaments petroliers a l’oceà, a detectar els plàstics marins, fenòmens climatològics, masses forestals... “És una àrea en la qual esperem créixer encara més perquè amb la intel·ligència artificial i el Big Data es podrà obtenir molta informació del que recullen els satèl·lits en les seves òrbites”, manifesta Jordà i admet que estan oberts a participar en altres companyies que desenvolupin programes adients per a noves aplicacions i “completar aquest marketplace”. Si es dona el cas, poden arribar a plantejar-se obrir una ronda de finançament per tancar les operacions de compra, "però hi ha moltes altres fórmules financeres".

Rafel Jordà creu que hi ha molt camp per recórrer. “El sector espacial actualment es troba en un punt d’inflexió, igual que va passar als anys 80 amb el sector dels ordinadors”. Segons recorda, abans només existien ordinadors molt grans i a l’abast de molt pocs, però a poc a poc s’han anat construint de molt més petits i ara “cadascú de nosaltres tenim un mòbil i fem servir apps constantment. Doncs el mateix està passant ara amb el sector espacial, on, amb satèl·lits petits com els que construïm des d’Open Cosmos, estem democratitzant l’accés a l’espai i a dades que ens permeten monitorar a escala global el canvi que viu el nostre planeta”.

En els pròxims mesos, Jordà espera que el govern espanyol concreti el programa del PERTE Aeroespacial, per presentar nous projectes, en aliança amb altres companyies. En total, el PERTE Aeroespacial mobilitzarà més de 4.500 milions d'euros amb l'impuls dels fons europeus Next Generation. “Caldrà veure què hi té cabuda; nosaltres només fem i operem satèl·lits”, concreta.