El recent acord entre PSOE i Sumar per reduir la jornada laboral a Espanya ha generat un intens debat. A partir ja d'aquest 2024, la jornada laboral màxima es reduirà de 40 a 38,8 hores setmanals, i el 2025, es reduirà a 37,5 hores. Dues hores i mitja a la setmana és reduir la jornada 30 minuts diaris. La feliç idea que, per descomptat, no pot afectar els salaris, se'ns ha venut com un pas més en la millora de la qualitat de vida dels espanyols, un factor que augmentarà la productivitat, reduirà accidents laborals i, no s'ho perdin, ajudarà també a la descarbonització del país i la inserció de la dona al mercat laboral.

Ho sento, però la decisió no s'aguanta per enlloc. Així com en altres ocasions he defensat mesures com l'increment de l'SMI, en aquest cas, com economista i basat en la meva experiència professional al món empresarial, els puc assegurar que això tindrà efectes negatius en l'economia espanyola.

Una reducció d'hores de feina sense abaixar els salaris es tradueix, directament, en un augment del cost per hora treballada. És a dir, un augment de costos de producció. Moltes pimes espanyoles estan ja, després de la pujada de costos de matèries primeres i de components, així com de lloguers, amb uns marges de beneficis molt ajustats. Si el sector empresarial ha obtingut beneficis aquests anys ha sigut pel fet de poder repercutir aquest augment en preus, la qual cosa s'ha traduït en una inflació que necessitem acabar de controlar i que és el principal escull de l'economia europea. La CEOE ja ha explicat que als sectors d'agricultura, hostaleria i comerç aquesta mesura pot portar a reduccions de producció, i que es tradueixi en acomiadaments en lloc de més contractacions.

La resposta serà menys contractes fixos i més fixos discontinus, més subcontractació a autònoms i, no ho dubtin, més economia submergida

Per exemple, un taller mecànic amb un propietari autònom i un mecànic amb contracte. En baixar-li la jornada, només tindrà dues opcions. Passar ell a compensar les hores del seu treballador per reparar els mateixos vehicles o bé decidir una reducció del nombre de reparacions que suposi una renegociació de passar aquest treballador a mitja jornada. Suposant que, pel motiu que sigui, aquest petit empresari ja està dedicant dotze o tretze hores al seu negoci, el més probable és que opti per la segona opció.

A França va ser això el que va passar. Quan es va procedir a una reducció de la jornada laboral a França a 35 hores setmanals l'any 2000 moltes empreses van afrontar un augment de costos i una disminució de la competitivitat. Segons un informe de l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics de França (INSEE), no es va generar més ocupació, va caure la productivitat i la competitivitat de les empreses petites i mitjanes franceses també va baixar.

D'altra banda, una de les fonts principals de supervivència i avantatge competitiu actuals és la flexibilitat i adaptació a les variacions de demanda. Aquesta mesura l'únic que fa és generar més rigidesa en la gestió del personal. La resposta de tot això serà menys contractes laborals fixos i més fixos discontinus, més subcontractació a autònoms i, no ho dubtin, més economia submergida.

La història demostra que les reformes laborals sense suport de tots els actors socials són menys efectives i els seus ajustaments són de pitjor qualitat

D'altra banda, deixar fora la patronal (una vegada més) complicarà molt la implementació d'aquesta mesura: resistència, conflictes laborals, reajustaments... Normalment, la falta de diàleg social es tradueix en una aplicació desigual de la mesura, i es produiran desavantatges competitius i tensions en diferents sectors empresarials. La història ha demostrat que les reformes laborals que no compten amb el suport de tots els actors socials són menys efectives i els seus ajustaments són de pitjor qualitat laboral i empresarial.

Finalment, malgrat que s'ha deixat obert el com a les negociacions col·lectives de cada sector, no es qüestionarà el què. Espanya no és un país de grans indústries. No podem donar la mateixa medicina a una planta de muntatge de cotxes que a una cafeteria de plaça major d'un petit municipi espanyol. Mitja hora menys al dia no serveix per a res. Ni soluciona la vida al treballador i l'hi complica, i molt, a l'empresari.