Divendres passat va entrar en vigor la nova Llei de start-ups, anunciada fa quatre anys pel Govern central, encara que les principals novetats fiscals no seran d'aplicació fins a l'1 de gener de 2023. Quins beneficis suposarà la Llei de start-ups? i per als plans de stock options? Es permetrà a tals finalitats l'adquisició d'autocartera en societats limitades? és necessari tenir la consideració d'empresa emergent o start-up? Existeix alguna limitació temporal?

Si bé haurà temps d'aprofundir en les novetats que suposa aquesta llei i que tenen per objectiu fonamental afavorir l'ecosistema d'empreses emergents a Espanya, ens centrarem en aquest article en una de les principals novetats que ens porta la mateixa, com és la possibilitat que les societats de responsabilitat limitada puguin adquirir participacions en autocartera amb la finalitat de dotar-se d'un pla de stock options per als seus empleats, com a fórmula retributiva tendent a la retenció del talent.

El legislador s'obre ara a permetre aquesta possibilitat si bé només per a aquelles societats que entrin dins del perímetre de la nova Llei, és a dir, aquelles que tinguin la consideració d'empresa emergent (conegudes col·loquialment com a start-up) i la condició del qual ha de ser certificada prèviament per l'Empresa Nacional d'Innovació SME S.A. (ENISA).

Què són les stock options i quina és la seva finalitat? Com advocats experts en dret societari, són moltes les empreses i empresaris que ens han formulat està qüestió aquests primers dies de desembre. Com és conegut, les stock options sobre accions és una fórmula retributiva d'ús més o menys estès en les societats anònimes. Es configuren com un dret que, de forma onerosa o gratuïta, l'empresa confereix a l'empleat perquè aquest, en un termini o en una data concreta, pugui adquirir accions de la pròpia companyia. El seu objectiu és, per això, el de garantir la permanència del treballador en l'empresa, fidelitzant-lo i vinculant-lo amb la bona marxa i els resultats de la mateixa, afavorint així un rendiment més important i compromís.

Tanmateix, en els últims temps, ha estat una fórmula que ha perdut prevalença en benefici d'altres fórmules semblants com les phantom shares, similars a les anteriors però amb la peculiaritat que en cap cas no es produeix el lliurament material d'accions, sinó que, arribat l'esdeveniment de liquiditat, l'empleat rebrà una determinada quantitat en metàl·lic calculada en funció de l'increment del valor de les accions durant el període de vigència del pla.

Ara bé, la diferència més significativa és a efectes fiscals, atès que les phantom shares solen resultar més atractives per a l'empleat, ja que el moment en què es genera el guany patrimonial coincideix amb la percepció de la retribució, podent fer front fàcilment al pagament de l'impost de l'IRPF, mentre que en el cas de les stock options, el guany patrimonial es merita en el moment en què l'empleat rep les participacions o accions, podent comportar problemes de liquiditat al beneficiari a l'hora de liquidar l'IRPF.

Així doncs i amb la finalitat d'atreure el talent i dotar d'una política retributiva adequada a la situació i necessitats d'aquest tipus d'empreses emergents, la llei d'empreses emergents millora la fiscalitat d'aquestes fórmules retributives basades en el lliurament d'accions o participacions en benefici dels empleats de les mateixes. Així, s'eleva l'import de l'exempció dels 12.000 euros actuals als 50.000 euros anuals, exempció aplicable igualment quan l'esmentat lliurament sigui conseqüència de l'exercici d'opcions de compra prèviament concedides a aquells.

Amb tot, per a la part del rendiment del treball en espècie que excedeixi d'aquella quantia s'estableix una regla especial d'imputació temporal, que permet diferir la seva imputació fins al període impositiu en què es produeixi alguna d'aquestes dues circumstàncies: que el capital de la societat sigui objecte d'admissió a negociació en Borsa de valors o similar; o bé que l'empleat vengui la seva participació.

En tot cas, no havent-se produït cap d'aquelles fites, l'empleat haurà de tributar la renda generada, imputant els seus rendiments de treball|feina corresponent a tals participacions en el termini de deu anys a comptar des del lliurament de les accions o participacions.

Què passaria si la societat es dissol abans de transcórrer el període de 10 anys? En tals casos no hi hauria esdeveniment de liquiditat. Entenem que la imputació tindrà lloc al temps de la liquidació de la start-up, però s'hauria agraït una claredat més gran|important en la norma.

Com es valoren els rendiments del treball derivats de les stock options? S'introdueix una regla especial de valoració dels rendiments del treball en espècie, amb la finalitat d'aclarir el valor que correspon a les accions o participacions concedides als treballadors d'empreses emergents, i que coincidirà amb el valor de mercat que tinguessin les accions o participacions socials en el moment del lliurament al treballador, tret que hi hagués hagut un augment de capital l'any immediatament anterior, en el cas del qual el valor es correspondrà amb el de les participacions socials subscrites per un tercer independent a l'última ampliació de capital.

Doncs bé, a fi de facilitar l'articulació d'aquesta forma de remuneració és pel que es permetrà a aquesta tipologia d'empreses (start-ups), l'adquisició de participacions en autocartera, el que com s'ha comentat a l'inici és una mica extraordinàriament excepcional.

Així, disposa l'article 10 del Projecte que, sense perjudici del disposat a l'article 140 LSC (Llei de Societats de Capital), la junta general de la societat podrà autoritzar l'adquisició de participacions pròpies, fins al 20 % del capital com a màxim, per al seu lliurament als administradors, empleats o altres col·laboradors de l'empresa, amb l'exclusiva finalitat d'executar un pla de retribució. A més, s'incideix en la necessitat que el sistema de retribució mitjançant el lliurament de participacions haurà d'estar previst als estatuts socials i aprovat per la junta general, mitjançant acord que inclourà el nombre màxim de participacions que es podran assignar a cada exercici a aquest sistema de remuneració, el valor de les participacions que prengui com referencia i el termini de durada del pla.

A més, l'adquisició per la societat de participacions pròpies només podrà produir-se amb les següents condicions: 1) que les participacions a adquirir estiguin íntegrament desemborsades; 2) que el patrimoni net, una vegada realitzada l'adquisició, no resulti inferior a l'import del capital social més les reserves indisponibles, legals o estatutàries; i 3) que l'adquisició es produeixi dins dels cinc anys següents a l'acord d'autorització.

Aquesta regulació no sembla casar bé amb el disposat amb caràcter general per a les societats limitades, el que faria impossible l'execució d'un pla de 'stock options' quan un empleat exerciti el seu dret passats 3 anys

En cas que no es compleixi alguna de les condicions anteriors, les participacions socials adquirides en autocartera hauran de ser alienades en el termini màxim d'un any a comptar des de la data de la primera adquisició.

És compatible aquesta regulació amb el règim d'autocartera previst en la LSC per a societats limitades? Aquesta regulació no sembla casar bé amb el disposat amb caràcter general per a les societats limitades a l'article 141 LSC que preveu l'amortització o alienació de les participacions adquirides en autocartera en un termini de 3 anys, que faria impossible l'execució d'un pla de stock options quan un empleat exerciti el seu dret transcorregut 3 anys; havent de respectar-se a més –així que|tal com diu l'esmentat article 141 LSC- les previsions legals i estatutàries, el que podria suposar l'obligació de respectar l'exercici d'un dret d'adquisició preferent en favor d'altres socis, fent impossible l'exercici de l'opció per l'empleat en el cas que aquells exercitessin el seu dret d'adquisició.

A més, la realitat és que tant aquest com altres beneficis que regularà la imminent llei de start ups estan temporalment limitats. Així, la seva aplicació queda limitada a 5 anys des de la constitució de l'empresa emergent o start-up o a 7 anys en el cas d'empreses de biotecnologia, energia, industrials i altres sectors estratègics o que hagin desenvolupat tecnologia pròpia, dissenyada íntegrament a Espanya. La realitat, tractant-se de l'àmbit de start-ups, ens ha ensenyat que aquests terminis poden resultar extraordinàriament curts.

És indubtable que sent interessants les novetats introduïdes en matèria de stock options, especialment a efectes fiscals, resulta escàs el seu abast -segons la nostra opinió-, ja no només en l'àmbit temporal de 5 o 7 anys, sinó també pel seu limitat àmbit d'aplicació, ja que potser s'ha deixat passar una ocasió per flexibilitzar el règim d'autocartera en societats limitades, independentment que es tractin o no d'empreses emergents.