Aquests dies, la discussió sobre el ChatGPT —la IA generativa en general— inunda el discurs públic. Mentre països com Islàndia estan treballant per facilitar el seu e-gov, d'altres, com Itàlia, volen prohibir-la. Mentre autors com Yuval Harari o tecnològics com Ramon López de Mantaras apunten que destruirà la democràcia, d'altres, com Bill Gates o Andrew Ng, auguren una nova era gloriosa per a la humanitat.

Ara bé, ben bé tots s’apunten a la regulació, com si es tractés d’una vareta màgica que solucionaria tots els problemes. Es pot regular la IA?

A l’hora de regular-la, ens trobem amb dos problemes importants. El primer, que és una tecnologia de propòsit general; és a dir, a aquests models de llenguatge com el ChatGPT els pots demanar com fer una truita, que se n’inventin una de nova o quines serien les passes per construir una bomba atòmica. Cert és que progressivament aquests models tenen més filtres i refusen contestar certes preguntes i en poc temps aquest serà un tema acotat. Ara bé, el problema de fons és que és un mitjà i no un fi. Com regulem mitjans? Com regulem un ordinador o un martell? La regulació es fa en l'ús i no en el mitjà. Això és encara més greu quan et trobes amb una tecnologia de propòsit general com ara l’electricitat, els ordinadors o la intel·ligència artificial.   

El segon problema és que les tecnologies es coconstrueixen. No apareix l’Steve Jobs dient: ara deixarem de parlar per telèfon i tot es farà amb missatges de text i de veu pel WhatsApp o ara en comptes d’anar al bar discutirem a Twitter. Tot això passa després que els ciutadans s’apropiïn de la tecnologia, la facin seva, empreses com WhatsApp llancin propostes, aquestes tinguin èxit i el món canviï. La tecnologia no s’imagina un dia i es desplega, sinó que es cocrea entre les empreses, els tecnòlegs, els ciutadans i els governs. Això demana un temps, que és més llarg com més gran és l’abast de la tecnologia, com ara els smartphones o els models de llenguatge com ChatGPT. És a dir, no podem saber d’antuvi quin serà l’ús d’una tecnologia i què tindrà èxit i què no (ja ens agradaria, però...).

Això fa que la regulació ha de ser necessàriament cocreada i vagi sempre per darrere de la tecnologia —no regules el que t’imagines que podria passar, sinó el que ha passat i no és bo— i demani un procés de consens social que passa per la discussió.

Parlem dels objectius

Quins objectius tindria aquesta regulació? La IA generativa, com diu el Bill Gates, obre la porta a l'edat de la intel·ligència artificial. És una crisi tecnològica que definirà els nous guanyadors i perdedors, el nou espai. Una transformació que cap societat que vulgui romandre com a líder o aspiri a ser-ho o simplement a ser una societat pròspera, no es pot permetre perdre.

Per tant, qualsevol regulació ha de ser una regulació proinnovació que ens faci més pròspers i més competitius. Ara bé, el mercat no solucionarà tots els problemes, no ens farà més competitius en temes socials, en l’administració pública o en temes com la igualtat. Cal, doncs, cobrir aquests buits.

1. Fer de la IA una eina de progrés i prosperitat econòmica i social. Aquests dies s’han apuntat molts riscos, que hi són; riscos com la seva aplicació en medicina amb diagnòstics erronis o el seu ús a les escoles sense cap crítica, etc. Cal mitigar aquests riscos, però cal fer-ho d’una manera balancejada, de manera que mai el remei sigui pitjor que el mal. Una regulació excessiva —i d’això en sabem molt— aixafa la innovació i finalment destrueix la prosperitat i el benestar social. És, doncs, molt important fomentar-ne l’adopció a tots els nivells.

2. Mitigar d’una manera balancejada els riscos que pugui comportar la IA un cop identificats amb claredat amb una regulació eficient. Hi ha d’haver, però, un tercer objectiu. Aquesta és una tecnologia que definirà guanyadors i perdedors d’un nou món. Com a societat, ens cal estar entre els primers. Si volem una societat justa, ens cal bastir una societat pròspera.

3. Posicionar-nos com a líders en IA, un camp que serà fonamental per a la competitivitat.

Parlem de polítiques

Els objectius són molt macos, però per si sols no construeixen el futur. Cal implementar-los en polítiques concretes. El primer que cal fer és fomentar-ne l’adopció; si no ens podem permetre perdre aquesta disrupció tecnològica, cal adoptar la tecnologia a tots nivells i per això ens caldran plans d’acceleració per a les organitzacions i suport a les petites i mitjanes empreses.

1. Polítiques proinnovació que fomentin l’adopció de la IA i els models LLM (de l'anglès, Large Language Models) amb plans d’acceleració. Quelcom molt important és fomentar la confiança en la IA, per això en alguns casos calen estàndards, en altres, certificacions concretes i, en general, crear un clima que hi ha gent que en sap i hi està a sobre i si hi ha problemes, se solucionaran. El pànic ens portarà a l’obscurantisme, que uns pocs ho facin igualment i ho facin sense cap transparència.

2. Polítiques que fomentin la confiança en la IA. Com tota intervenció pública, cal assegurar-se que la intervenció, que la regulació, tingui un balanç positiu. No existeix la regulació sense conseqüències negatives, però les positives han de superar amb escreix les negatives. Per això les legislacions han de ser experimentades, avaluades, provades i reescrites quan no funcionin bé.

3. Polítiques proporcionades que no frenin la innovació. Hi ha camps especials, camps on la iniciativa privada no arribarà i on hi ha una sensibilitat més gran perquè les intervencions poden costar fins i tot vides. Per això hi ha un mecanisme que són les sandboxes, espais on es permet actuar al marge de la regulació per un temps determinat, amb supervisió i aprovació prèvia. Cal utilitzar sandboxes per transformar l’atenció mèdica, l’educació, les ciutats, l’administració... són els experts en cadascun d’aquests temes els que han d’estar al capdavant, són ells els que han de decidir què i com fer-ho.

No hem de buscar ensenyar a mestres o metges com s’ha d’adoptar la IA, hem de proporcionar l’espai i els mitjans perquè ells puguin experimentar, avaluar i decidir.

4. Polítiques que creïn sandboxes en camps com la medicina, l’educació, les smart cities o l’administració. La innovació és cocreada, la legislació també. La innovació no és el que fan els innovadors o els tecnòlegs, és el que adopta la societat. És impensable crear una regulació i unes polítiques que no involucrin el conjunt de la societat i, especialment, el col·lectiu a qui van adreçades, metges, educadors, ciutadans... També és impensable crear una regulació que no entronqui amb el nostre entorn i amb la reglamentació existent.

5. Polítiques que involucrin el conjunt de la societat, especialment els col·lectius als quals van adreçades i que encaixin en el marc existent contribuint a la seva millora.  Aquesta és també una gran oportunitat de canvi, de solució de problemes que són estructurals i, per tant, de difícil solució. Un d’ells és la burocràcia, tots hem somiat amb una administració capaç de dirigir-se a cada ciutadà de forma individual, capaç d’enviar-li una transferència instantània o acceptar o denegar una petició en menys d’un segon, com ho fa Amazon o qualsevol de les aplicacions que fem servir habitualment. Ara és possible, aquestes tecnologies ho fan possible, és una oportunitat de reprendre el control de l’administració i que aquesta esdevingui una eina de progrés que no podem desaprofitar; Islàndia ho està fent, per què no nosaltres?

6. Polítiques que aprofitin la IA per fer una administració eficient pròpia del segle XXI. Ara bé, com tots sabem, no és només la burocràcia. La pròpia administració té en molts casos estructures del segle passat, i en alguns casos, medievals. Un ajuntament petit no pot ni plantejar-se desenvolupar, entendre o abordar la tecnologia actual. El marc de referència depassa els termes municipals, etc. Cal aprofitar aquest moment de canvi per renovar i crear institucions que realment ens serveixin al segle XXI i siguin una eina de progrés.

7. Polítiques que aprofitin el canvi tecnològic per renovar i crear institucions de govern del segle XXI. La IA generativa no substituirà humans i organitzacions, substituirà aquells humans i organitzacions que no facin servir IA per humans i organitzacions que sí que facin servir IA.