Remunerar els donants de plasma
- Cristina Fornaguera
- Barcelona. Divendres, 10 de novembre de 2023. 05:30
- Actualitzat: Divendres, 10 de novembre de 2023. 08:02
- Temps de lectura: 2 minuts
El plasma humà és la part líquida, viscosa i groguenca de la sang, que no conté cèl·lules, però sí tota una sèrie de molècules amb capacitats terapèutiques importants. Els derivats de plasma humà, conseqüentment, són un producte farmacèutic amb demostrada eficàcia per a pacients amb infeccions, traumatismes, anèmia i hemorràgies, per exemple; un pilar tan bàsic de la medicina moderna com ho són també els antibiòtics o els analgèsics. Així doncs, la demanda de plasma ha experimentat un creixement exponencial en les últimes dècades.
L'OMS ha impulsat tradicionalment la donació no remunerada de sang i derivats, tenint en compte el principi de res extra commercium, que aplica també a qualsevol altra donació. D’acord amb aquesta recomanació, donar plasma, a Espanya, des de 1985, com en altres territoris de la Unió Europea i el Canadà, igual que per les donacions de sang o, fins i tot, d’altres òrgans, es tractava d’un acte altruista i pel qual el o la donant no obtenien cap benefici econòmic.
De fet, la retribució econòmica per donacions de plasma estava estrictament prohibida, ja que tradicionalment, s’han considerat les donacions com un deure civil, regit per un principi no lucratiu. Però recentment, la Unió Europea ha aprovat una normativa per la qual es poden remunerar els donants de plasma, reclamació històrica d’algunes empreses catalanes, però que genera certa controvèrsia a la societat.
Pensant en mentalitat empresarial, podria semblar incoherent que siguin justament les empreses de producció de productes derivats del plasma les que reclamin pagar als donants, ja que això va en detriment de les seves finances. Cal tenir en compte que, òbviament, els derivats de plasma no es poden produir sense les donacions; és a dir, el donant és la peça clau per poder aconseguir un benefici futur. I a partir de la pandèmia de la Covid-19, la dificultat ja existent per trobar donants es va accentuar, arribant a una situació de no autosuficiència a Europa. De fet, cal tenir en compte que paradoxalment, a Espanya, tot i que es prohibia el cobrament per la donació de plasma, sí que es permetia la producció dels seus derivats usant plasma obtingut en altres països on les donacions eren retribuïdes per tal de cobrir les necessitats dels derivats de plasma, no suficients amb les donacions altruistes. En conseqüència, per evitar la dependència d’altres països, principalment dels Estats Units, calia buscar un incentiu per afavorir les donacions, i quin incentiu és el millor per motivar la humanitat? Sense cap mena de dubte, treure un rendiment econòmic de les seves accions.
Si en comptes d'importar plasma, es pot obtenir directament al nostre país, es podran crear nous llocs de treball i generar uns 600 miliones d'euros l'any per al conjunt de donants
Així doncs, si en comptes d’importar el plasma, es pot obtenir directament al nostre país, tal com afirmen les empreses impulsores, es podran crear nous llocs de treball i, si tenim en compte uns seixanta euros per donació i el total de donacions anuals, es podrien generar uns 600 milions d’euros l’any pel conjunt de donants espanyols. A més, promoure les donacions faria canviar la balança de demanda i oferta, en favor de l’oferta, fent que el marge i conseqüentment els beneficis de les empreses de la nostra regió, es puguin maximitzar. Així doncs, no hi ha dubte que compensar econòmicament els donants de plasma incentivarà l’economia del nostre país.
Tot i que amb el punt de vista europeu ens pugui semblar una aberració, rebre una compensació econòmica per una donació és un fet habitual a altres regions del món, sent els Estats Units l’exemple més destacat. I és que si és un sistema que funciona als EUA, per què no hauria de funcionar a Europa? Tenint en compte que les tarifes proposades són d’uns 400 € al mes (per diverses donacions) per donants habituals de plasma, és esperable un augment notable del nombre de donants. I de fet, inclús per aquelles persones més altruistes, no motivades per fins econòmics sinó pel fet de sentir-se bé, s’hi ha trobat una bona solució: tot i rebre la mateixa compensació econòmica, aquesta es pot transferir directament a organitzacions benèfiques.
En conclusió, a priori, la compensació econòmica de les donacions de plasma sembla que beneficiarà l’economia espanyola sense cap mena de dubte.