ERC va deixar el Govern amb dos grans èxits a nivell de política industrial: les inversions de Chery, per fer cotxes elèctrics a l’antiga fàbrica Nissan de la Zona Franca, i Lotte, per aixecar una planta de producció de components de bateries a Mont-roig del Camp. Ara ha coincidit, en pocs dies, que totes dues empreses han anunciat que endarrereixen els projectes. És casualitat? En part sí, però també és conseqüència dels mals que viu, des de fa ja massa temps, l’economia i el teixit empresarial català, amb l’ajuda inestimable de la Unió Europea i la guerra comercial oberta amb la Xina pel cotxe elèctric.

L’empresa coreana Lotte Energy va anunciar fa deu dies que endarrereix dos anys, fins el 2027, la posada en marxa de la fàbrica d’elecfoil, un component format majoritàriament de coure imprescindible per a la fabricació de bateries, especialment per als cotxes elèctrics. La inversió prevista és de 1.200 milions d’euros i crearà fins a 600 llocs de treball. Els responsables de l’empresa van comunicar al nou conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, que "els terminis per a l'execució de la compravenda dels terrenys on s'ha d'instal·lar la nau i les modificacions urbanístiques en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Mont-roig i la posterior tramitació del pla parcial urbanístic per poder acollir l'activitat fabril de Lotte fan impossible començar les obres enguany", como va informar ON ECONOMIA. La burocràcia, els tràmits, la paperassa, de nou, asfixiant un projecte empresarial.

El gegant xinès Chery es va associar amb l’empresa catalana EV Motors per fabricar cotxes conjuntament a la Zona Franca de Barcelona, amb un pla ambiciós que inclou marques de l’empresa xinesa, com Omoda, i també la recuperada Ebro, la contractació de 1.250 empleats de l’antiga Nissan i una producció estimada de 150.000 cotxes al 2029. Unes previsions que, si es compleixen, seran una autèntica fita industrial perquè suposarà la recuperació d’una fàbrica, llocs de treball i, sobre tot, el primer aterratge a Europa d’una automobilística xinesa com a fabricant.

No té sentit que no vulguem cotxes elèctrics xinesos perquè reben ajudes públiques però sí vulguem les seves fàbriques

Però el projecte arrencarà tard. La setmana passada, l’empresa va anunciar que els primers Omoda es començaran a produir l’any vinent en lloc d’aquest 2024, el que suposarà endarrerir les primeres contractacions. En aquest cas, a qui cal senyalar no és a l’administració catalana sinó a l’europea. Els aranzels imposats per la Comissió Europea al cotxe elèctric xinès són el que ha provocat que Chery hagi pres aquesta decisió i busqui avançar una fase en la producció, per fer quelcom més que muntar els cotxes a Barcelona, i així pugui evitar els impostos fronterers. La primera fase, inicialment prevista per aquesta tardor, incloïa només l’última part de la producció dels cotxes, que havien d’arribar de la Xina ja mig muntats. Per això, havien de pagar els aranzels. Si es produeix aquí una part més important del cotxe, amb proveïdors locals, evitarà els aranzels, però Chery encara està lluny d’aquesta fase i per això ha posposat el seu aterratge a la fàbrica. Mentrestant, Chery importa cotxes de la Xina per vendre’ls aquí, però no són elèctrics sinó de combustió, que contaminen més.

Pot ser que amb aquesta decisió, Chery també estigui intentant fer pressió a les administracions, començant per la catalana i acabant per la comunitària, perquè es flexibilitzi la normativa i no es perjudiqui marques i/o productors locals. No té sentit que no vulguem cotxes elèctrics xinesos perquè reben ajudes públiques però sí vulguem les seves fàbriques. De fet, Pedro Sánchez va sorprendre la setmana passada els seus col·legues europeus en demanar, des de la Xina, que es reconsideri la guerra comercial entre la UE i el gegant xinès. Va ser un cop dur per Brussel·les, doncs va suposar la primera discrepància d’un país important i amb els aranzels acabats d’estrenar. No va ser casual, Espanya té molts interessos en les relacions amb la Xina, entre ells els de Seat/Cupra i Chery/Ebro.

Els projectes de Chery i Lotte no estan en perill, esperem, però sí d'altres en el futur si veuen que es posen massa pals a les rodes a les inversions

El turisme està totalment desprestigiat, socialment i fins i tot políticament. El mantra actual és que s’ha d’apostar per sectors de més valor afegit. Per exemple? La indústria. Quina indústria? Preferentment, la que camina cap a la transició energètica, perquè té més futur. El cotxe elèctric n’és la millor mostra, ja que Catalunya i Espanya ja compten amb una llarga experiència en l’automoció. Però arriben dos projectes que van en aquesta direcció, com els de Lotte i Chery, i topen contra la burocràcia, els arancels i fins i tot amb certa contestació social, com és el cas de l’empresa coreana a Mont-roig del Camp.

La burocràcia va ser un dels temes econòmics de què més es va parlar en la campanya a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el 12 de maig passat. Fins i tot ERC admetia que era excessiva i tots els principals partits van prometre rebaixar-la. L’actual Govern, presidit per Salvador iIlla, acaba de començar a caminar –es va formar a principis d’agost–, però ha de tenir present que aquest és un dels grans problemes de l’economia catalana i pot posar en perill moltes inversions, per no parlar de les que deu haver frenat i mai no coneixerem. Els projectes de Chery i Lotte no estan en perill, esperem. Però sí que n’estan futurs projectes si veuen com resistències burocràtiques, fiscals i fins i tot socials posen massa pals a les rodes a les inversions.