La setmana passada se celebrava a Reial Club de Tennis Barcelona l’Open Banc Sabadell, que l’ATP va col·locar al bell mig de la Setmana Santa sense que l’organització pogués fer res per evitar-ho. Aquesta coincidència en el calendari va aigualir una mica la tradicional desfilada de cares conegudes de tots els àmbits pel village, el restaurant i també la graderia. Tanmateix, l’stand del banc organitzador sí que va estar concorregut, especialment els dies no festius, i va ser un any més punt de trobada de directius i empresaris. Però no és un any més.

En el torneig del 2024, celebrat també a l’abril, l’ambient era festiu i d’optimisme per a una entitat que millorava resultats i remuntava a borsa. Encara no s’havia produït el fet que ha marcat l’últim any del sistema bancari espanyol: l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Faltaven pocs dies, i des d’aleshores, res no ha estat el mateix, ara l’opa hostil del banc d’origen basc ho taca tot. Cada gest, cada acció, cada decisió és interpretada en el marc de l’opa. I així s’entén també que l’stand del Sabadell estigués a vessar de directius i exdirectius del banc, però també d’empresaris i polítics que saludaven, petaven la xerrada, feien networking i de passada picaven i bevien alguna cosa amb els amfitrions.

La coincidència de l'Open Banc Sabadell amb la Setmana Santa no va evitar que l'stand de l'entitat estigués molt concorregut. No era un any més

Aquests esdeveniments són tornejos esportius però, sobretot, actes socials. Les empreses i institucions que organitzen, patrocinen o simplement paguen per tenir-hi un espai, el volen lluir i hi conviden amics, coneguts i saludats. Un cop allà, aprofiten per impressionar-los amb la seva hospitalitat, donar-los un missatge, vendre’ls alguna moto o fer-los alguna petició. Tota aquesta litúrgia de les relacions públiques té una intenció. I fins a l’any vinent.

A l’stand del Banc Sabadell el tema era el tema. No és que no es parlés de cap altra cosa. Que si “quan marxes cap a la Cerdanya?”, o “mira que posar el torneig per Setmana Santa”. Però al final tot naixia i moria al mateix lloc, l’oferta del BBVA i una pregunta: què passarà? Sortirà l’opa? L’ambient era que no. A veure, tampoc era un terreny de joc neutral. Era com anar a la llotja del Bernabéu dimecres i preguntar si el Reial Madrid remuntaria a l’Arsenal; estic segur que la resposta majoritària era que sí. El no a l’opa jugava a casa. Però el cert és que la sensació que l’operació descarrilarà està cada cop més instal·lada.

A l’entorn del banc català no es confia en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que presentarà les seves conclusions molt aviat. Tot i que finalment es veiés forçada a ampliar el test de mercat a les pimes, es dona per fet que no introduirà gaires més condicions, ni gaire difícils, al BBVA. Fins i tot corria la sospita, no majoritària, però tampoc anecdòtica, de què la resolució de la CNMC ja estava a punt tot i que encara no havia rebut totes les respostes al test de mercat.

L'entorn del Sabadell no espera res de la CNMC i hi ha sospites que ha fet l'informe sense esperar les seves respostes i el test de mercat

La sospita es va confirmar una mica més dijous, quan un diari, el que ha estat més afí al banc que presideix Carlos Torres durant tot aquest any, obria dient que l’informe ja estava a punt i seria favorable al BBVA. Molt ràpid hauria d’haver analitzat Cani Fernández la resposta i documentació de Pimec i del mateix Sabadell, que van enviar dimecres, hores abans d’aquesta notícia, per poder-les incorporar a l’informe. O potser ja ho tenia fet i només va obrir la fase 2 i el test de mercat per quedar bé i mostrar al sector, al govern espanyol i a la societat que s’havia fet una anàlisi exhaustiva. La sospita, per tant, era raonable.

Tampoc es pot dir que els contraris a l’opa esperin que sigui l’Executiu de Pedro Sánchez qui els tregui les castanyes del foc. Tindrà un mes per dir la seva, després que es pronunciï la CNMC, en l’anomenada fase 3, però pot aturar el rellotge sempre que hagi de demanar alguna documentació addicional o aclariment. És gairebé una barra lliure. Sí que creuen que ho pot demorar, i estan convençuts que el temps els hi juga a favor, però no saben fins on pot arribar. El que sí creuen, perquè ho ha dit el ministre Carlos Cuerpo diverses vegades, és que no aprovarà la fusió, cosa que elimina part de les sinergies de l’opa i fa que sigui menys atractiva per als accionistes.

El Sabadell presentarà el pla estratègic com a mostra de confiança en el seu futur en solitari i per acabar de convèncer els accionistes

Des de l’inici de l’opa, al Banc Sabadell i el seu entorn estaven convençuts que els emparava la raó: el banc té més recorregut en solitari i la seva desaparició serà negativa per a les empreses i pimes no només catalanes, sinó de tot l’Estat. Ara creuen, a més, que el temps i els fets els han reforçat com a posseïdors de la raó, començant per la pujada a borsa, que ha esborrat la prima de l’oferta del BBVA, seguint pels informes que els atorguen un gran potencial de creixement i acabant per uns resultats molt bons.

En qui confien més, per tant, és en els accionistes. En què vegin l’evolució del banc l’últim any, els últims anys, el seu potencial, valorin a més que el veto a la fusió resta atractiu a l’operació, i votin que no. No és fàcil, ja que la meitat són institucionals, fons d’inversió, etc., i només miren el benefici de la venda. Però és el camí que ha triat el Sabadell. De fet, treballa en un pla estratègic que volia presentar al maig, just després dels resultats del primer trimestre, que s’esperen també molt bons. La guerra aranzelària està obligant el banc a ajustar el pla estratègic, però la previsió ara és que el presenti al juny, com una mostra de confiança de què sobreviurà en solitari i, de ben segur, amb previsions per acabar de convèncer els seus accionistes.