Per coses de la vida, aquesta setmana he tingut l'oportunitat de visitar per primera vegada els Emirats Àrabs Units. M'emporto amb mi una gran quantitat de reflexions. I he necessitat uns dies per processar tanta informació i, especialment, un sistema econòmic no només tan diferent, sinó de la dimensió adquirida en una existència tan breu.

Fins el 1969, els principals emirats (Dubai, Abu Dhabi...) eren pobles de pescadors, grangers i nòmades. Vivien de les seves mans i res no podia fer pensar que una forma de vida de segles de durada s'hagués de veure alterada. El 1960 els britànics descobreixen jaciments de gas i petroli i acorden juntament amb les tribus locals desenvolupar les primeres torres petrolíferes d'extracció. En menys de trenta anys, el desert s'ha convertit en el principal Hub que connecta Àsia amb Europa i els Estats Units.

Dubai estableix el seu primer edifici gratacel el 1979. Avui són més de 250 gratacels. Una ciutat amb tres milions i mig d'habitants de dues-centes nacionalitats diferents, 2,2 milions d'automòbils, 823 hotels...

En tot just cinquanta anys, una terra erma, el desert, es converteix en una urbs cosmopolita. L'interessant d'aquesta evolució tan vertiginosa i febril és el quant diferent és una economia que evoluciona des d'usos i costums seculars a una altra en la qual les regles de joc poden definir-se, partint de zero, i en un tres i no res.

En tot just cinquanta anys, una terra erma, el desert, es converteix en una urbs cosmopolita. Dubai té ja més de 250 gratacels

Sempre he defensat que, en negocis, partir de zero ja atorga per si mateix un avantatge competitiu. Res previ no et llasta, les estructures antigues no han de ser desmuntades, no hi ha interessos creats i drets adquirits que necessiten d'una o dues generacions per ser modificats. Si amb una simple empresa o negoci això aplica, imaginin amb una economia sencera.

És clar, podrà pensar-se que els diners del petroli i el gas són el gran avantatge competitiu i que els milions de dòlars en divises permeten qualsevol cosa. No dic que els recursos no hagin estat importants. Sens dubte, han proporcionat velocitat. Han pogut anar molt, molt ràpid. Però malgastant no es va enlloc. Cal saber invertir.

Vagin per davant alguns exemples. Les normes d'immigració i treball són molt obertes i estrictes alhora. Als EAU hi ha feina. Ara bé, si algú acudeix al país i no es col·loca, se l'expulsa ràpidament. Els llocs administratius de l'estat i funcionarials són preferents per als locals. La idea és simple: si tothom té una feina; tothom té un sou; si tothom té un sou, es minimitza la delinqüència i, per descomptat, la pobresa. Obtenim, així, una taxa d'atur que oscil·la entre el 2% i el 3%, que és atur flotant. És a dir, de persones que estan canviant d'ocupació. Com a resultat, no hi ha delinqüència. Evidentment, la llei per als delinqüents és molt dura, però tenir feina i ingressos ja eximeix d'haver de robar o pidolar.

Tenir gas i petroli ha donat velocitat al desenvolupament dels emirats, però malgastant no es va enlloc. Cal saber invertir

El 85% de la població és estrangera. I només en casos comptats es concedeix la ciutadania. Cada dos anys es revisa el permís de treball. Pots estar vint o trenta anys, tota la vida, treballant al país, però no podràs quedar-t'hi. Sorgeix la qüestió llavors de les pensions o drets socials. Els treballadors no residents que dediquen més de mitja vida a treballar als EAU, què els quedarà? La resposta és simple. Els impostos són del 5% d'IVA. No hi ha res més a pagar. Així que la taxa d'estalvi és elevada i les possibilitats de crear plans de pensions privats és molt alta.

Atès que els carrers són nets (la multa per tirar una burilla a terra és de 125 euros o de tirar escombraries des del cotxe pot arribar als 250 euros) s'estalvia molt en serveis públics. Civisme: pots deixar un mòbil oblidat al banc d'un parc i l'endemà allà l'hi trobaràs. No hi ha policia pel carrer.

El resultat és que EAU és una de les economies més estables del món. El petroli i gas han anat reduint el seu pes en el PIB i representen en l'actualitat el 30%. S'han diversificat amb els diners del petroli per no dependre en el futur del petroli. Comerç, turisme, construcció, serveis, immobiliaris...

Estic dient que aquest sistema és millor que el de la UE o el dels EUA? No. Cadascun té avantatges i desavantatges. El sistema de protecció social europeu és una gran fita. I no el canviaria. Però sí que el perfilaria. El que vull dir és que no hem de donar res per descomptat. Que hem d'examinar i revisar constantment maneres de fer. Els països emergents copien el millor dels desenvolupats. Partint de zero milloren el present. Hi ha coses amb què no coincideixo, però, com a economista, penso que s'està construint l'economia del futur en altres latituds i que, a Europa, com no modifiquem algunes pràctiques i la laxitud envers moltes normes, ens costarà molt competir en aquest món global.