És estrany el dia en què no aparegui a les portades dels mitjans de comunicació alguna notícia sobre digitalització, intel·ligència artificial i realitat virtual, en el qual els líders empresarials, els polítics, els economistes i els científics no ens traslladin les seves previsions sobre l'impacte que tindrà en els llocs de treball, en l'ocupació, aquesta revolució tecnològica. Més encara en aquestes últimes setmanes en què ha explotat la presència en les nostres vides del Chat GTP i totes les noves variants de la intel·ligència artificial, la qual cosa ha afegit una volta més a la incertesa. Amb noves especulacions de com seran els nous llocs de treball, de quants desapareixeran o es transformaran radicalment amb la tecnologia actual i la que s'acosta. Un 45% diuen alguns.

Tanmateix, molt poc es parla d'una altra revolució que tenim pendent, la de les competències. La que ha de donar resposta a la demanda de les noves habilitats que exigeix aquest canvi tecnològic, les habilitats necessàries perquè les persones continuïn sent utilitzables al futur món laboral en el qual sorgiran feines noves i del qual molts avui no hem sentit a parlar ni fins i tot imaginat.

Ja sabem que la disrupció, la destrucció, la redistribució i la redefinició del treball no és res nou, ha estat consubstancial al llarg de la història i ha estat la base del progrés social i econòmic. Per trobar exemples de transformació tecnològica no cal que retrocedim a la impremta, a les selfactines, al telègraf, al tractor o a la recol·lectora. Ni tampoc a altres de més recents, com l'electrònica o a la informàtica. Tots van provocar canvis, alguns de molt profunds, en les maneres de treballar, en el mercat de treball i en les relacions laborals. Si mirem l'ahir, o fins i tot l'avui, veiem com les funcions que realitzaven centenars de milers de persones han estat reemplaçades per la lectura d'un codi de barres, un QR, o per l'automatització de la internet de les coses.

Però hi ha una diferència, molt rellevant, d'aquests canvis tecnològics amb els quals viurem o estem vivint ja amb la digitalització i la IA. És la velocitat i l'escala amb què s'implementen, que no tenen precedents. Perquè, al contrari que fins ara, en aquest canvi ni tan sols els treballadors més qualificats no estaran a l'empara de l'evolució tecnològica. L'automatització ha entrat en l'àmbit de les tasques complexes amb una nova i sofisticada generació de solucions d'intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic. Ha irromput en àmbits en els quals abans es considerava indispensable la intervenció humana.

La pregunta, o el dubte, és si estem preparats com a societat i com a país en matèria de les competències i les habilitats que requereix aquesta nova revolució industrial. Si els nostres resultats i nivells de formació acadèmica i professional responen a les competències que s'exigeixen ja avui i que es demandaran en el futur immediat al món del treball. A les competències que permetin impulsar la carrera professional en un entorn canviant que no depèn només del que ja se sap, sinó del que es pot aprendre. Les que potenciïn la capacitat d'aprenentatge, com ens diuen els experts, que exigiran les empreses i organitzacions, que si volen tenir èxit hauran de saber combinar la correcta proporció de talent, habilitats i tecnologia.

La resposta a aquestes preguntes, a aquests desafiaments, és que no estem prou preparats. La nostra realitat és avui la d'una població polaritzada entre un grup amb nivells de competències i habilitats molt elevats i un altre grup, molt més ampli, amb molt reduïts nivells d'aquestes. Una cosa que és un llast i ho serà encara més si no som capaços de corregir aquesta realitat per millorar el nostre model productiu com a país, perquè compromet la nostra capacitat innovadora en no disposar de treballadors prou qualificats. Això pot dificultar el nostre desenvolupament futur, amb el risc de perdre el tren de la nova revolució industrial, com vam perdre altres en la nostra història.

És imprescindible que els poders públics i el teixit empresarial abordin amb una especial atenció el motor més determinant i estructural que marcarà el futur: la capacitació de la ciutadania. Poc serà tot l'esforç que dediquem a això, en especial en la seva relació amb el treball. Aquest és, encara que la majoria de les nostres administracions públiques ho intentin edulcorar, el principal dels nostres dèficits, de manera molt espacial en el sector industrial en el qual la digitalització adquireix la seva màxima expressió i exigència.

Mereix especial atenció la resposta a l'exigència de talent de continguts STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), unes disciplines universitàries que Espanya tenen menor pes que en la majoria dels països de la Unió Europea segons l'informe 2021/2022 que ha publicat la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD) sobre el sistema universitari espanyol. Un dèficit que s'agreuja per la poca presència de dones en aquests estudis, la qual cosa a més incrementa els riscos de desigualtat de gènere pel que fa a l'ocupació.

Necessitem afrontar la revolució de les competències perquè avui més que parlar d'ocupació hem de parlar d'ocupabilitat, com posen en relleu els problemes estructurals del nostre mercat laboral. Hi continua havent dos milions d'aturats i alhora moltes empreses estan patint la falta de treballadors per poder continuar amb la seva activitat. Això requereix col·locar l'educació en el centre de les polítiques públiques, superar l'autocomplaença que viuen tantes administracions, quan múltiples indicadors ens adverteixen dels nostres dèficits de capacitació. I els alts nivells d'abandonament escolar, els baixos resultats en les avaluacions internacionals, el retard en la formació professional, així com la baixa inversió en formació permanent que pateixen la majoria de les empreses, especialment les mitjanes i petites.

No podem perdre la revolució de les competències, ens hi va el futur.