CoreWeave va néixer com una empresa de mineria de criptomonedes sota el nom d’Atlantic Crypto. En el seu moment, la febre del Bitcoin i altres monedes digitals va convertir aquest sector en una promesa de riquesa ràpida, amb inversors apostant que la infraestructura per minar criptomonedes seria la pròxima gran revolució. Però la realitat va mostrar el seu costat menys glamurós: la volatilitat extrema del mercat, la creixent regulació i els costos energètics en augment van fer que el negoci deixés de ser viable per a molts. Va ser aleshores quan CoreWeave va prendre una decisió que semblava estratègica: abandonar la mineria i reconvertir-se en una empresa de computació al núvol enfocada en intel·ligència artificial (IA).

El raonament tenia sentit sobre el paper. Si la IA era la nova febre de l’or, els centres de dades i la capacitat de processament eren les eines per extreure-la. CoreWeave hi va apostar fort. Es va convertir en un dels majors clients de Nvidia, acumulant centenars de milers de les seves GPU, i va establir una relació estreta amb Microsoft, signant contractes milionaris per assegurar la seva capacitat de còmput en els anys vinents. L’empresa va créixer a una velocitat vertiginosa, assegurant finançament de grans fons i preparant-se per a una oferta pública inicial valorada en 35.000 milions de dòlars.

Davant grans onades d’inversió en un sector emergent, s’assumeix que totes les empreses prosperaran per igual, però els mercats no funcionen així

Però en aquesta història, el que semblava un camí segur es va convertir en un advertiment sobre els perills de l’entusiasme desmesurat. Microsoft, el seu client més important, es va replantejar les seves estratègies. La construcció d’infraestructura per a IA va assolir nivells d’inversió que fins i tot els gegants tecnològics consideren excessius. Problemes en el lliurament de maquinari, retards en els terminis i la dependència d’un únic proveïdor van fer que Microsoft cancel·lés part dels seus compromisos amb CoreWeave. El que abans semblava un futur assegurat es va transformar en incertesa.

Aquest tipus d’històries no són noves en el món tecnològic. Quan es generen grans onades d’inversió en un sector emergent, sovint s’assumeix que totes les empreses involucrades prosperaran per igual. Tanmateix, els mercats funcionen de manera diferent. Mentre que algunes companyies estableixen posicions dominants difícils de desafiar, altres depenen de factors que poden canviar en qüestió de mesos. En aquest cas, Nvidia, ASML i TSMC ocupen un lloc gairebé monopolístic en els seus respectius segments: els xips i la fabricació de semiconductors. El seu control sobre la indústria els dona una seguretat que no tenen altres empreses més avall en la cadena de valor.

El cas de CoreWeave demostra com de perillós pot ser allunyar-se d’aquests nuclis sòlids a la recerca d’oportunitats secundàries. Empreses sense control sobre el seu propi destí, dependents de companyies amb estratègies canviants, emprant tecnologia no assentada o amb fonts de finançament especulatives, corren riscos desproporcionats.

La veritable clau no és només identificar la pròxima gran tendència, sinó entendre qui té el control del seu destí

La reconversió de companyies mineres en centres de dades per a IA semblava una jugada brillant en aquell moment, però va subestimar la volatilitat del sector i el fet que la inversió en infraestructura pot patir ajustos dràstics quan el mercat canvia de rumb.

La IA és una tecnologia revolucionària amb un impacte innegable en múltiples indústries. Però la història de CoreWeave és un advertiment sobre els límits de l’entusiasme. No tota empresa que es puja a una onada d’innovació aconsegueix surfejar-la fins a la riba. En un món on la tecnologia avança a un ritme frenètic, la veritable clau no és només identificar la pròxima gran tendència, sinó entendre qui realment té el control del seu destí i qui només depèn del vent a favor.

Les coses com són.