Fa uns dies ON ECONOMIA informava que Ryanair ofereix vols de menys de 20 euros i explicava detalladament com aconseguir-los a través del lloc web de la companyia. No és fàcil entendre com les companyies aèries de baix cost poden guanyar diners amb unes tarifes tan reduïdes. Hi ha diverses explicacions, totes elles relacionades amb el model de negoci que a Europa Ryanair va crear fa quaranta anys i que el sector ha anat refinant amb el temps.

No tots els bitllets de Ryanair són tan barats. Els vols de la companyia costen de mitjana uns 40 euros. A més, aquests preus tan reduïts no inclouen l’equipatge, que la companyia cobra a part. Però la principal explicació té a veure amb els costos marginals. Aquest concepte de la teoria econòmica és el cost de vendre una unitat més, quan ja venem moltes unitats. Aplicat al sector, és el cost d’admetre un passatger més quan ja tenim l’avió gairebé ple. En empreses en què la majoria dels costos són fixos, el cost marginal és molt baix. Els costos de vendre una unitat més són els costos variables de la matèria primera i la mà d’obra directa. Però en el cas de l’aviació de baix cost, el cost marginal és zero perquè tots els costos són fixos i admetre un passatger més no suposa cap cost addicional. Per tant, si Ryanair ven alguns bitllets a 20 euros, la totalitat d’aquests ingressos és benefici.

En companyies com Ryanair, el cost marginal és zero i admetre un passatger més no té cost addicional: així, si ven bitllets a 20 euros, els 20 euros són benefici

Si fem una ullada al compte d’explotació de les línies aèries de baix cost veurem que les despeses principals són personal, amortització dels aparells, combustible i tarifes aeroportuàries. Tots aquests costos són fixos una vegada l’empresa ha decidit les rutes que oferirà; són els mateixos tant si els avions van buits com si van plens. Llavors, per ser rendible, cal gaudir d’economies d’escala. Quan la majoria dels costos d’una empresa són fixos, és cabdal fabricar i vendre moltes unitats perquè el cost fix per unitat baixa. Gestionar una línia aèria de baix cost és com gestionar una planta industrial. En ambdós casos tenim costos fixos elevats i la clau són dos passos: pas 1, ajustar la capacitat productiva a la previsió de vendes; i pas 2, ocupar el cent per cent d’aquesta capacitat productiva. El secret de l’èxit de l’aviació de baix cost és triar bé les rutes (pas 1) i omplir tots els avions (pas 2).

Aquí l’èxit o el fracàs depèn de dos paràmetres: el percentatge de seients plens en cada vol i el nombre d’hores al dia en què un avió vola en lloc d’estar-se aturat en un aeroport. Si se simplifiquen les tasques als aeroports, l’avió pot volar més hores i la companyia pot operar més vols. Ryanair té una ocupació mitjana superior al 95% i els seus avions volen una mitjana de 10 hores al dia. Per maximitzar el nombre de seients ocupats, d’una banda, i les hores diàries de vol i el nombre de vols que la companyia pot operar, de l’altra, cal fer dues coses: reduir costos per poder oferir preus baixos i vendre molts bitllets, i minimitzar el temps d’estada dels avions als aeroports.

Gestionar una low cost és com gestionar una fàbrica: l'èxit depèn d'ajustar la capacitat productiva a les vendes i ocupar-ne el 100%

Les empreses del sector redueixen costos de diverses maneres: volant punt-a-punt i oblidant-se dels vols de connexió, de manera que es redueix la complexitat; amb vols d’uns 700 quilòmetres, una distància que minimitza el cost per quilòmetre; utilitzant un únic model d’avió; volant a aeroports secundaris, les tarifes dels quals són més reduïdes; oferint només seients de classe turista; eliminant algunes comoditats per als passatgers; i amb poca plantilla i salaris baixos. Volar a aeroports secundaris també els permet minimitzar el temps d’estada dels avions als aeroports, ja que no hi ha congestió aèria i, a més, les operacions (netejar, omplir el dipòsit) són més senzilles. Les companyies ho arrodoneixen amb pràctiques que freguen la il·legalitat, com reservar més places de les disponibles, cobrar per extres abusivament, no respectar els drets dels passatgers en retards i cancel·lacions, no omplir el dipòsit del tot o extorsionar els governs locals i regionals.

Volar per menys de 20 euros pot semblar un miracle. Hi ha miracles que no tenen explicació, però aquest sí.