Malgrat els avatars de la derogació per no convalidació parlamentària del Reial Decret llei conegut com a òmnibus, RDL 9/2024, s'ha d'interpretar que continua vigent el Reial Decret que va fixar el salari mínim per a 2024 en els 1.134 euros al mes. Així deriva d'una interpretació lògica i de sentit comú, a la llum tant de la Constitució com de l'Estatut dels Treballadors.

Tradicionalment, els Reials Decrets pels quals es fixa anualment el salari mínim contemplen expressament que tindrà efectes des de l'1 de gener fins al 31 de desembre del corresponent any. Aquesta fórmula fins al present no ha provocat problemes. Primer, perquè tradicionalment el salari mínim es fixava a finals de desembre, de manera que des del primer dia de l'any les empreses ja coneixien l'increment que havien de realitzar. Segon, perquè, encara que recentment diversos problemes estan provocant que el Govern fixi el salari mínim ja entrat el nou any, entorn de febrer, ho fa amb efectes retroactius; però, sobretot, perquè complementàriament per via de Reial Decret llei s'ha prorrogat la vigència de la quantia de l'anterior fins que s'aprovi el nou. Aquest any s'ha produït l'aparent problema, perquè aquest Reial Decret Llei de pròrroga no s'ha convalidat i s'ha derogat la pròrroga del salari mínim de 2024.

En termes formals, això conduiria a l'absurd que, en cas d'entendre's que el Reial Decret del salari mínim de 2024 ha perdut la seva vigència, en aquests moments estaríem sense salari mínim. Es tracta d'una situació especialment preocupant per als treballadors que no tenen convenis col·lectius aplicables, o bé quan l'aplicable té taules salarials que es troben per sota del salari mínim. No és possible interpretar, com alguns ho fan, que, davant de la presumpta pèrdua de vigència de la quantia del salari mínim de 2024 i, a falta de pròrroga expressa, s'aplicarien els 1.080 euros del salari mínim de 2023, perquè el Reial Decret d'aquell any també estaria derogat, com tots els anteriors.

La solució es troba en interpretar que resulta il·legal que els Reials Decrets que fixen el salari mínim cada any posin com a data de vigència final el 31 de desembre. És clar que quan l'art. 35 de la Constitució reconeix el dret a una remuneració suficient està obligant que existeixi un salari mínim. I, de la mateixa manera, quan l'art. 27 de l'Estatut dels Treballadors obliga el Govern a què anualment fixi la quantia del salari mínim, no contempla la possibilitat que no existeixi un salari mínim en un moment donat. Si el Govern incompleix la seva obligació legal de fixar anualment la quantia del salari mínim, o bé es retardi en fer-ho, és contrari al sentit comú que l'efecte que provoqui és que ens quedem sense salari mínim.

Per això, la conclusió no pot ser cap altra que no és possible que el Reial Decret que cada any fixi el salari mínim estableixi que només és d'aplicació fins al 31 de desembre. Ho serà fins que s'aprovi la nova quantia del salari mínim. Per això, resulta innecessari que s'aprova un Reial Decret llei de pròrroga del salari mínim per a 2024. Manca de fonament el que es recull en l'exposició de motius del Reial Decret llei òmnibus, en el sentit que el Reial Decret de salari mínim de 2024 "deixarà de produir efectes el pròxim 31 de desembre" i que, per tant, "és ineludible mantenir transitòriament la seva vigència a partir del pròxim 1 de gener". Si és cert que resulta "ineludible" mantenir la seva vigència transitòriament, però per a això no és necessari que es reculli en un Reial Decret. En definitiva, resulta totalment irrellevant que la Llei òmnibus hagi estat derogada per falta de convalidació parlamentària: el salari mínim continua sent en aquests moments 1.134 euros/mes.