El Consell de Ministres va aprovar l’11 de febrer d’enguany augmentar en un 4,4% el salari mínim interprofessional (en endavant SMI) després d’un acord amb les organitzacions sindicals. El nou SMI se situa en 16.576 euros anuals distribuïts en 14 pagues de 1.184 euros. És una bona notícia! L'SMI és la quantia retributiva mínima referida a la jornada legal de treball, que es troba en procés de tramitació i de negociació la seva reducció de 40 hores setmanals a 37,5. Dones i joves són els més beneficiats del nou SMI: dels 2,5 milions de persones que el reben, el 66% dels perceptors són dones i més del 25% del total són menors de 25 anys. En el cas de Catalunya beneficiarà a 380.000 treballadors, més de la meitat dones, cosa que suposa un 12,42% del total de cotitzants.

Amb les últimes dades de l’INE (2022), els treballadors a jornada completa que guanyen com a màxim l'SMI representen el 3,3% del total de treballadors (4,3% de les dones i 2,6% dels homes). Mentre que si ens referim al total de treballadors (jornada completa o parcial), el percentatge dels que com a màxim arribem a guanyar l'SMI són el 17,1% del total (24,3% dones i 10,3% homes).

Un debat clàssic és la revalorització de l'SMI, que acaba expulsant sempre els treballadors més desfavorits, especialment joves, del mercat laboral. Els economistes David Card, Johua D. Angrist i Guido W. Imbens, van rebre el Nobel d’Economia del 2021 per treure conclusions d’experiments naturals sobre el mercat laboral i han proporcionat nous coneixements i conclusions sobre causa i efecte. En un dels estudis de D. Card i A. Krueger contradiuen la teoria que l’augment de l'SMI produeix atur pels treballadors menys productius.

Dones i joves són els més beneficiats del nou SMI: dels 2,5 milions de persones que el reben, el 66% són dones i més del 25%, menors de 25 anys

Els sectors dels serveis i de l’agricultura a temps parcial (per dies i/o hores) són els que perceben salaris més baixos. De les raons perquè això passa a l’agricultura les formularé en un altre article, perquè em sembla que bona part dels pagesos (la meva dona i jo venim de pagès i em sento pagès, i és on tinc els millors amics) posen el focus en com encareix la recol·lecció l’augment de l'SMI i crec, modestament, que erren el tir: no són els salaris, sinó la instauració i el domini de mercat dels oligopsonis i monopsonis (oligopolis i monopolis de compra, no de producció, per part de les grans superfícies) els quals aplanen tota la corba de preus perquè, per poder vendre barat han de comprar barat, i els productors, per poder viure, han de pagar poc als assalariats els quals només poden comprar en llocs barats, essent esclaus de les grans superfícies, conduint-nos a una economia low-cost que es basa en preus baixos de producció i de consum. Vaja, una espiral perversa!

L’actual SMI és equitatiu? L'article 4 de la Carta Social Europea té per finalitat "garantir l'exercici efectiu del dret a una remuneració equitativa", raó per la qual exigeix ​​als Estats que es comprometin "a reconèixer el dret dels treballadors a una remuneració suficient que els proporcioni a ells i a les seves famílies un nivell de vida decorós" (apartat 1). La Carta Social Europea (revisada) va entrar en vigor amb caràcter general l'1 de juliol de 1999 i no va entrar en vigor per a Espanya fins a l'1 de juliol de 2021. Segons el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), la remuneració justa a què al·ludeix l'article 4.1 de la Carta es materialitza quan l'SMI és igual o superior al 60% del salari mitjà nacional net  (deduïts els impostos i les cotitzacions a la seguretat social) agafant com a referència una "persona soltera sense fills que guanya el 100% dels ingressos mitjans". Espanya només facilita el salari brut, tot i que el CEDS li ha estat demanant amb insistència el salari net. Per tant, amb el salari mitjà brut, l'SMI no assoleix el 60% mínim, per tant, les conclusions del CEDS són de no conformitat amb la situació de l'SMI a Espanya. Amb les últimes dades disponibles de 2022, el quocient SMI/salari brut per al conjunt d’Espanya és del 52,0% i a Catalunya del 48,7%. En canvi, si féssim el càlcul amb el salari net, España ja assoleix el 62% i Catalunya, el 59,9%.

L’IRPF per als que cobren l'SMI serà a Madrid de 287,12 euros a l'any i a Catalunya, de 357,43 euros

SMI, IRPF, sí o no? L’actualització el 2025 de l'SMI en 16.576 euros anuals ben segur que superarà el 60% del salari mitjà net, per tant, ja no es tracta d’un SMI de subsistència, sinó que comença a ser una remuneració adient, que cobreix les necessitats bàsiques materials i permet un nivell de vida digne (si no fos pels preus de l’habitatge). El més rellevant és que es vagi actualitzant l'SMI més d’hora que tard. L’augment del 4,4% de l'SMI representa ingressar 700 euros més anuals, i en cas que Hisenda no actualitzi els mínims exempts, suposarà que aproximadament un 20% dels que cobren l'SMI (solters, vidus, divorciats o separats legalment, sense fills), aproximadament uns 540.000 treballadors dels 2,5 milions de perceptors, tindran una retenció a compte de l'IRPF, que els suposarà 300 euros anuals (amb un tipus efectiu de la renda de l’1,6%) a canvi d’augmentar els ingressos en 700 euros, amb un guany net de 400 euros anuals. Millor això que res, oi? L’IRPF, segons el REAF, en el cas de Madrid serà de 287,12 euros i a Catalunya de 357,43 euros, a causa de la competència fiscal a la baixa per part de la capital.

L’augment de l'SMI també té avantatges: incrementa el salari inembargable, així com la garantia salarial i la protecció per FOGASA (Fons de Garantia Salarial), en estar referenciada a l'SMI.

Debat fiscal: Sembla, com escriu Rocío Martínez-Sampere, que el debat fiscal a Espanya tingui dues dimensions. Per una banda, té a veure amb l’increment de la pressió fiscal resultant de la no deflactació de tarifes, exempcions i deduccions per l’augment de la inflació, la qual cosa fa que la recaptació augmenti automàticament. L’altra dimensió té a veure amb l’arrel del problema: la “ideologització de la tarifa” per no parlar de la suficiència, la neutralitat i la progressivitat del sistema fiscal, sinó en centrar-ho tot en apujar o abaixar els tipus fent veure que en això rau la bondat del sistema.

Radiografia fiscal: Les famílies amb les rendes més baixes suporten la càrrega tributària més regressiva. Segons el darrer Observatorio de Fedea el 20% de les rendes més baixes van suportar el 2022 un tipus mitjà efectiu del total d’impostos del 27,4%. Existeix una alta disfunció impositiva suportada per les famílies segons el seu nivell de renda entre els impostos directes (IRPF, societats, patrimoni i cotitzacions) i els indirectes (IVA, transmissions, impostos especials i primes d’assegurança). El 20% de contribuents amb la renda més baixa han de fer front a aquest 27,4% d’impostos: IRPF, 0,1%; Cotitzacions socials, 2,3%; IVA i transmissions, 11,9%; Impostos especials, 0,6%.

L'SMI s’hauria de territorialitzar i es podria ajustar a l'IPC, el poder adquisitiu de cada territori, el PIB per càpita i la renda familiar disponible

Seria bo i convenient que les prestacions socials fossin més ambiciones per a les rendes baixes, semblantment com es fa a Suècia o Finlàndia, on la política social introdueix progressivitat al sistema.

Consideracions finals: Soc del parer que el salari mínim interprofessional, SMI, s’hauria de territorialitzar i per tal d’establir la seva referència es podria ajustar, a més d'en funció del salari mitjà net, també tenir en consideració l’Índex de preus al consum, en funció del poder adquisitiu de cada territori i, entre les opcions, vincular-lo al PIB per càpita o bé a la Renda Familiar Disponible, com a mecanisme de disminució dels desequilibris interns i de la desigualtat.

Tant o més convenient que l’actualització de l'SMI és fer mans i mànigues perquè disminueixi la baixa intensitat laboral dels treballadors/es per culpa de la parcialitat, la temporalitat i l’atur, generadors de les rendes més baixes. Un dels factors de no arribar a fi de mes rau en la dificultat d’oferir treball a temps complet tots els dies laborables i constitueix una de les causes de la pobresa.  

Més enllà de l’augment del poder adquisitiu dels treballadors amb més baixos salaris, l’augment de l'SMI té impacte sobre el model productiu, fent-lo més eficient, i alhora disciplina l’activitat empresarial.

També crec que seria bo que l'SMI anés vinculat a una formació mínima exigible al treballador. I fer de manera que aquelles activitats que no estiguin en disposició de pagar sous dignes s’haurien de reconvertir.