Ho han dit i cridat els sindicats als centres de treball i als carrers amb insistència: els salaris són els que estan pagant les conseqüències de l'alta inflació mentre les empreses mantenen, quan no incrementen, els seus beneficis. Així ho confirmen les seves dades i els que ha proporcionat el Ministeri de Treball en relació amb els resultats de la negociació col·lectiva de l'any passat, en la qual l'increment mitjà per als 3.084 convenis que han tingut efectes econòmics el 2022 ha estat d'un 2,78%. I la mitjana dels convenis col·lectius que s'han firmat el 2022 és d'un 3,24%. Tot això davant una inflació mitjana del 8,4%, el que suposa una forta pèrdua de poder adquisitiu dels salaris al nostre país, una de les més grans d'Europa. Si Espanya ha conjurat una espiral inflacionària, respon en bona part al sacrifici dels treballadors i treballadores davant l'increment dels beneficis empresarials que han estat una de les causes de l'escalada inflacionista. Així ho ha constatat el Banc d'Espanya que a la seva Central de Balanços Trimestral ens assenyala que els beneficis de les empreses el 2022 han crescut set vegades més que els salaris.

Aquesta realitat explica que la prioritat sindical en la negociació dels convenis col·lectius de 2023 sigui corregir la forta devaluació que pateixen la gran majoria dels salaris del nostre país. I dona ple sentit a l'estratègia que ha anunciat el sindicat CCOO amb la seva proposta de relacionar una part dels increments, o de les revisions salarials, amb el resultat econòmic real de les empreses i dels sectors. Amb aquesta proposta, aquest sindicat respon a la recomanació històrica de la CEOE i de veus empresarials, sobretot curiosament en els períodes de crisi econòmica, proposant a la taula de negociació de molts convenis col·lectius.

Doncs bé, els sindicats, com ha afirmat el Secretari General de CCOO Unai Sordo, "assumeixen el repte de lligar les pujades salarials també a l'evolució de la marxa de l'economia i dels beneficis de les empreses". I citen a què en totes i cada una de les taules de negociació dels conveni col·lectius oberts aquest any, més d'un miler, sigui present la informació real i contrastable de les dades econòmiques de l'empresa, la seva evolució, les despeses i ingressos, la massa salarial, els marges i beneficis... i en les dels convenis dels sectors "un indicador objectiu i fiable" que hauria d'aportar l'Administració Pública, confeccionat a partir de la informació de l'Agència Tributària, de la Seguretat Social i d'altres instàncies públiques, i que reflecteixi la realitat econòmica de cada sector. Dades a tenir en compte com a referència, i no només els índexs dels preus al consum (IPC), a l'hora de negociar i fixar els increments salarials.

La necessitat que en la negociació dels increments salarials es tinguin en compte els resultats i la realitat econòmica de les empreses, a més de l'IPC, no és nou, o almenys aquesta ha estat voluntat dels protagonistes de la negociació col·lectiva. Així es va expressar en el II Acord per a la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014, en el qual CEOE i CEPYME d'una part i CCOO i UGT d'una altra, firmaven la conveniència que les estructures salarials tinguin complements fixos o variables depenent de la situació i els resultats de l'empresa. Però la realitat, després d'una dècada, ha estat que molt pocs convenis col·lectius han incorporat aquest criteri. La raó?, doncs que, a més de les reserves i desconfiances sindicals, l'estesa cultura empresarial del nostre país és reticent a la transparència i a la participació dels treballadors i els seus sindicats en l'empresa.

La pròxima negociació col·lectiva, que seria bo que estigués emmarcada en un nou Acord d'Ocupació i Negociació Col·lectiva (AENC), hauria de servir per corregir tant les desconfiances sindicals, com les resistències empresarials a innovar als convenis col·lectius en nous conceptes, el Pla de Pensions del Conveni Sectorial de la Construcció podria ser un bon exemple, i a nous instruments als convenis col·lectius que garanteixin als treballadors i els seus sindicats que les informacions empresarials sobre els seus resultats siguin veraces, quantificables i mesurables, perquè aquesta és una condició imprescindible quan s'accepta vincular a uns indicadors econòmics una part de l'increment i l'evolució dels salaris.

La valenta proposada sindical de lligar una part dels salaris als beneficis de les empreses és una oportunitat per modernitzar i apropar les nostres relacions laborals a les dels països més competitius en els quals els seus treballadors i treballadores té veu i opinió en el disseny de les estratègies corporatives i en el repartiment dels beneficis. Així passa als països del centre i nord d'Europa amb més productivitat, eficàcia econòmica i més confiança entre empresa i treballador.